Annyeonghi gaseyo (adéu en coreà). Aquesta és una de les múltiples frases que s'ha pogut escoltar entre la multitud de maletes, corredisses, taxis i acomiadaments dels més de 101.000 assistents aplegats al Mobile World Congress 2024. Una edició marcada per la nova normalitat després de la pandèmia, gran presència d'expositors asiàtics, vehicles elèctrics que han captat totes les mirades i, fins i tot, un taxi volador. Els mòbils tenen una presència diluïda, mentre la intel·ligència artificial és la “reina” del congrés en un any en què el futur ha estat més present que mai sota el lema Future First.
A continuació, 9 anècdotes per acomiadar com es mereix el congrés més important de l'any i que deixa la gens menyspreable xifra de 461 milions d'euros d'impacte econòmic.
1. El MWC celebra la majoria d’edat en ple boom de la IA i la supercomputació
El Mobile World Congress 2024 ha estat una edició molt festiva, no només perquè el congrés tecnològic assoleix la majoria d'edat, sinó també pel conjunt d’aniversaris que enguany celebren alguns dels seus principals actors, com el 4YFN, que festeja els seus primers 10 anys, o Telefónica, que en celebra 100. 101.000 persones de 205 països d’arreu del món han acudit a la fira que ha generat un impacte de 461 milions d'euros. El MWC no només ha donat a conèixer la darrera tecnologia mòbil, sinó també el potencial de la intel·ligència artificial, la supercomputació i les telecomunicacions.
Segons el balanç de la GSMA, enguany el MWC ha comptat amb 1.100 ponents, dels quals el 40% han estat dones. John Hoffman, CEO de GSMA, ha declarat l'últim dia de la fira que "el MWC de Barcelona encarna l'energia i la vitalitat de l'ecosistema mòbil. Ens sentim orgullosos d'acollir aquest esdeveniment especial que, una vegada més, ha ofert quatre dies excepcionals de debat, lideratge intel·lectual, inspiració i tancament d'acords. El nostre agraïment a tots els que han assistit a l'edició d'aquest any i un d'especial a les festes de la ciutat amfitriona. Barcelona ha complert de nou".
Hoffmann (CEO de la GSMA): "El MWC de Barcelona encarna l'energia i la vitalitat de l'ecosistema mòbil"
Així mateix, el 51% dels assistents eren de nivell directiu i superior, dels quals el 21% eren C-Suite i el 26% eren dones. Segons l'empresa organitzadora, l'esdeveniment ha comptat amb prop de 2.600 periodistes i analistes acreditats de tot el món i més de 400.000 espectadors han assistit a les conferències magistrals i sessions en directe en el MWC Barcelona, Mobile World Live i plataformes i mitjans associats.
El Ministerial Programme de GSMA ha convocat més de 180 delegacions de 140 països, inclosos 2 caps d'Estat, més de 70 ministres, pràcticament 120 caps d'autoritats reguladores i més de 40 organitzacions intergovernamentals.
2. El germà petit que es fa gran
Crea un bon producte, construeix un bon equip, no menteixis, busca finançament per créixer, un bon capità del vaixell, "mima el teu públic" i no pensis en un esprint perquè es tracta d'una cursa de fons. Aquesta és la bateria de premisses de la desena edició del 4 Years From Now (4YFN), el germà petit del Mobile World Congress que s'emancipa i ha presentat l'edició més gran de la història: dos pavellons, 800 expositors, 350 ponents i una maduresa "startupera" que situa Barcelona al centre de l’ecosistema emprenedor més tecnològic. I, com ha declarat la GMSA, amb més d'un miler d'inversors amb fons col·lectius per valor de 50.000 milions d'euros.
4YFN: "El cor del Mobile". Així defineix Jordi Aguasca, director d'innovació i transformació tecnològica d'Acció, el 4YFN. L’expert valora molt positivament el creixement d’aquest esdeveniment, al qual ha acudit des de la seva primera edició, el 2014. Des d’aleshores, el 4YFN ha destinat els seus esforços a impulsar empreses emergents i, en conjunt, s’hi han passat més de 9.200 fundadors, 5.200 inversors i més de 180.000 visitants. “És una gran idea de la fundació Mobile World Capital, que ha tingut una gran visió a l’hora de donar lloc a aquest esdeveniment coincidint amb el MWC i amb l’objectiu d’intentar que, en quatre anys, l’empresa que s’exposa esdevingui proveïdora de les que estan al Mobile o directament tenir un estand”.
En els seus 10 anys, el 4YFN ha acollit més de 9.200 fundadors, 5.200 inversors i més de 180.000 visitants
I l’ecosistema emprenedor no pot estar més d’acord. “El 4YFN ha representat un punt d’inflexió per situar la tecnologia local en l’ecosistema internacional”, explica a VIA Empresa el CEO de Fractus, Rubén Bonet. Fractus, que en l’actualitat disposa de més de 100 patents, és la responsable que els mòbils actuals tinguin l'antena integrada i a més d’impulsar una tecnologia puntera, sap què és enfrontar-se i guanyar als tribunals a gegants tecnològics com Samsung. La firma, que mitjançant les seves llicències ha generat un total de més de 200 milions de dòlars, ha tornat a ser present en aquest Mobile, on els seus impulsors celebren la seva expansió a l’Internet de les coses (IoT) i, per descomptat, els 10 anys del 4YFN.
3. El català i la "marca Catalunya" busca la seva oportunitat
El català busca la seva “oportunitat” al Mobile World Congress per endinsar-se en un món tecnològic dominat per l’anglès. Malgrat que el Govern i la GSMA, organitzadora del congrés mundial de mòbils, van formalitzar fa sis mesos un pacte per promoure la llengua catalana en l'àmbit tecnològic i digital, les iniciatives que ho fan realitat enguany al saló són una minoria. Destaquen l'assistent de veu d'ABControl, que ha desenvolupat una eina que permet que Alexa parli en català; o Relisten, una plataforma que amb l'ús d'intel·ligència artificial (IA) redacta la informació que el pacient transmet al metge en una consulta. A banda dels projectes que s'exposen, el saló també es percep com una "oportunitat" per "fer pedagogia" i explicar a les empreses la "necessitat" d'incorporar la llengua catalana. Sobretot al 4YFN, on ha estat més fàcil escoltar el català entre els expositors. A més, segons un estudi del Departament de Cultura del 2019, apuntava que un 88,9% dels consumidors de Catalunya volien el català en serveis com Alexa, Google Assistant o Siri, entre altres.
El Govern també ha anunciat que destina 1 milió d'euros per finançar un concurs amb 22 projectes per impulsar la intel·ligència artificial en català. El concurs busca trobar casos d'ús amb empreses que puguin aprofitar la feina que s'ha fet amb el projecte Aina, que té per objectiu generar corpus i models informàtics per facilitar la creació d'assistents de veu, cercadors d’Internet, traductors i correctors automàtics i agents conversacionals, puguin fer-ho fàcilment en català.
El Govern convoca un concurs per promoure 22 projectes d'intel·ligència artificial en català
Les companyies desenvoluparan els seus projectes amb el BSC durant sis mesos. A banda de presentar el concurs, el Govern ha anunciat que l'equip de tecnologies del llenguatge del projecte Aina ja treballa en un model de GPT3 propi en català que podria estar llest a finals d'aquest any.
A més, també hi ha hagut una participació històrica d'empreses catalanes al Mobile World Congress. Fins a 360 empreses catalanes han assistit al MWC 2024 en una edició en què la supercomputació ha tingut un especial protagonisme en l'estratègia catalana. La xifra és un 8,1% superior a la de l'edició anterior i és, de fet, la més gran de tota la història. De fet, segons estimacions d'Acció, durant el congrés s'han celebrat al voltant de 1.000 reunions entre companyies, startups i proveïdors de solucions. La directora de VIA Empresa, Elena Busquets, ho analitza amb Tàpies, el Mobile i les tecnologies que (realment) estan impactant en l'empresa catalana.
4. Els cotxes elèctrics i els taxis voladors
La presència asiàtica és rellevant i no només per les xifres: sovint el que hi presenten no s'ha vist fora de la Xina, Corea, Japó o Taiwan. La presència per primer cop de l'operador xinès China Mobile rebla el clau d'aquest èxit asiàtic. I així ho plasma en una opinió l'expert en tecnologia Josep M. Ganyet a El cotxe que no vola del MWC. O sí?. "I és just en aquesta línia que hem d'emmarcar la presència de Xiaomi i l'anunci que la marca ha fet a Barcelona", apunta Ganyet. El tecnòleg té clar que "Xiaomi és un dels grans xinesos pel que fa a telèfons mòbils, ha acaparat tots els focus d'aquesta edició i no precisament amb el seu darrer model de mòbil. Ans al contrari. Xiaomi ha presentat l'SU7 Max, un cotxe elèctric dissenyat per l'ex-BMW Chris Bangle i que arriba per competir amb els Tesla i els Porsche".
L'empresa no en dona detalls, però se sap per filtracions que té una bateria de 73,6 kWh que li dóna una autonomia teòrica de 668 km, que té una velocitat punta de 265 km/h, que accelera de 0 a 100 en 2,28 segons i que té un coeficient aerodinàmic de 0,195, el més baix de la història. "Als que us agradi el disseny Tesla, l'SU7 us captivarà; als que us interessi el preu també: segons les filtracions (sempre en el terreny de l'especulació) podrien anar de 32.000 euros a 47.300 euros encara més", confessa l'expert tecnològic.
Milers de congressistes han deambulat pel congrés a la recerca de les innovacions que marcaran els pròxims deu anys en tota mena de sectors. Un dels punts que més mirades ha acaparat és el prototip de vehicle volador, un cotxe que fa pensar en la ficció, però que els seus creadors han pensat per resoldre un problema molt quotidià: els embussos de trànsit i la contaminació a les ciutats. El cotxe, produït per Alef Aeronautics, ja ha rebut el certificat de vol per part de l'Administració Federal d'Aviació (FAA) dels Estats Units i ja accepta reserves dels primers clients.
El vehicle "una obra d'art" d'enginyeria, o qüestionat pel mateix Ganyet, segons els seus creadors, sortirà al mercat a finals del 2025 amb un preu de 300.000 dòlars. En aquell moment, només les persones amb llicència de pilot podran fer-lo volar. Les prestacions de conducció autònoma no estaran disponibles per limitacions de regulació en els pròxims cinc anys. "La idea és que aquest producte ha de poder ser assequible per una llar mitjana, i que arribi a costar uns 35.000 dòlars quan es produeixi de manera massiva", ha dit Konstantin Kisly, confundador d'Alef Aeronautics, ubicada a Califòrnia.
5. De Corea del Sud, directiu i molt tecnològic
De Corea del Sud, alt directiu i expert en tecnologia. Aquesta és la radiografia d'un visitant que ha retornat al Mobile World Congress 2024. Després de la fluctuació de les visites a causa de les restriccions de la pandèmia de la covid-19 -sobretot a l'Àsia-, enguany tornen amb massa i amb una estança més enllà dels quatre dies del congrés. "Venim de dissabte a dissabte", expliquen membres de l’estand de la multinacional SK Telecom a VIA Empresa, una companyia que destaca per ser una de les més vistoses amb un taxi volador que crida l'atenció. "Barcelona ho té absolutament tot i ja fa més de 12 anys que repeteixo", afirmen. "I a vegades hi he tornat durant la tardor únicament per oci", confessa un treballador de la companyia que xampurreja el castellà.
En aquesta edició 165 empreses sud-coreanes han participat en el MWC 2024, segons l'Associació d'Indústria de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions de Corea (KICTA). Entre les més emblemàtiques hi ha la mateixa SK Telecom, Samsung Electronics, KT, LG Uplus, així com 101 companyies mitjanes i petites empreses, a més de 64 startups, moltes d'elles ubicades al 4 Years From Now (4YFN).
Els coreans que visiten Catalunya tenen una despesa mitjana de 300 euros per persona al dia, mentre que la mitjana internacional és de 180 euros
La ciutat comtal i la resta del país està de moda entre els coreans i no és cap novetat que les administracions catalanes s'han marcat com a objectiu seduir un perfil que "gasta moltíssim", segons ha pogut saber VIA Empresa i que es va relatar en un ampli reportatge: La seducció dels turistes coreans a Catalunya: "Només els volem a ells".
Uns visitants que odien el sol i la platja, però que se senten atrets pels escenaris que apareixen a les sèries o videoclips, juntament amb la religió i la seva passió per la gastronomia mediterrània. I que aprofiten per portar-ho a terme durant el congrés de mòbils. Les estadístiques de la Generalitat revelen que els coreans a Catalunya tenen una despesa mitjana de 300 euros per persona al dia. Una xifra molt interessant si es té en compte que la mitjana internacional és de 180 euros per persona al dia.
6. El cop sobre la taula de les startups de 'digital health': "De Barcelona al món"
De Barcelona al món. Aquest és el cas de 60 empreses made in Catalonia del sector digital health que acaparen tota l'atenció del 4 Years From Now (4YFN) -el germà petit del Mobile World Congress (MWC)- que aquest any celebra la seva desena edició amb la intel·ligència artificial com a paraigües transversal. Ara bé, qui mou els fils del digital health a Catalunya? Només cal mirar Barcelona Health Hub (BHH), una associació nascuda el 2018 que tal com expliquen a VIA Empresa ha evolucionat de cinc membres fins als 500 actuals, entre startups, corporacions, institucions, universitats i inversors. Amb seu al Recinte Modernista de Sant Pau, el BHH té un objectiu: empoderar el pacient i millorar la sanitat del nostre país.
"Fa anys que tenim un sistema sanitari saturat en què falten professionals i és essencial trobar un equilibri amb l’ajuda d’eines tecnològiques", apunta Cristian Pascual, president del Barcelona Health Hub. Per tant, d’aquí l'equilibri per ser un referent de la transformació digital per donar solució als reptes de la salut del segle XXI, entre ells l'envelliment de la població. Per aquest motiu, el BBH ha agafat el lideratge per situar Barcelona com a centre mundial de la salut digital en el marc del 4YFN amb un pavelló dedicat, per primera vegada a la història, exclusivament a la salut digital. D’aquests exemples hi ha cinc startups que destaquen per la seva irrupció i impacte social: Talx 3dthinks, Idoven, Mediktor, Dycare i HiSmart.
7. El projecte Open Gateway: "Necessitem una regulació del segle XXI"
Els impulsors del projecte Open Gateway han reclamat a les administracions més "col·laboració" per crear un "nou marc regulador" per al sector de les telecomunicacions. Així ho han remarcat en una conferència, on han repassat les principals xifres de la iniciativa just un any després de posar-la en marxa. "Necessitem una regulació del segle XXI", ha dit el president de la patronal GSMA i de Telefónica, José María Álvarez-Pallete. El directiu també ha detallat que ja hi ha 47 operadors que representen 239 xarxes mòbils i el 65% de les connexions globals que s'han adherit a la iniciativa. "Estem just al començament d'una nova era", ha assegurat.
Álvarez-Pallete (GSMA i Telefónica): "Necessitem una regulació del segle XXI"
Open Gateway és una iniciativa del sector de les telecomunicacions que es va anunciar en la conferència inaugural del Mobile de l'any passat. Es tracta d'una aliança històrica de les grans companyies de telecomunicacions liderada per la GSMA, la patronal que inclou les principals operadores del món, i que ha de servir, en part, per fer la competència a Google i Apple. En la mateixa línia, la CEO de Vodafone, Margherita Della Valle, ha defensat que el sector de les telecomunicacions "necessita jugar un rol diferent" i ha fet una crida als governs i a la indústria a afegir-s'hi. "Si volem anar ràpid, millor anar sols; però si volem arribar lluny hem d'anar units", ha indicat. Al seu torn, el director general de la GSMA, Mats Granryd, ha fixat els objectius de la patronal per aquest any: creixement, Open Gateway, col·laboració i "no deixar ningú enrere".
8. El retorn del visitant asiàtic al MWC permet fregar la plena ocupació al sector turístic
El sector turístic frega la plena ocupació gràcies a un Mobile que ha rebut més de 100.000 congressistes a Barcelona. El retorn del visitant asiàtic ha portat optimisme als hotels i apartaments turístics, que han vist millorar les xifres de fa un any i situar-se en nivells "similars" als d’abans de la pandèmia. Enguany ressalten els preus per habitació, que segons el grup Sercotel s'han disparat un 40% respecte del 2019, fins a situar-se per sobre dels 300 euros per habitació al centre de la capital catalana. Al seu torn, els apartaments turístics apunten que els preus són “similars” als de fa un any. A causa d'aquestes xifres i segons ha pogut saber VIA Empresa, alguns congressistes provinents de Madrid i de la resta de l'Estat han optat per pujar al congrés i baixar el mateix dia i no fer nit a la ciutat comtal, a causa de la poca oferta i dels elevats preus.
Els preus per habitació s'han disparat un 40% respecte del 2019, fins a situar-se per sobre dels 300 euros
Amb tot, el perfil de visitant que ha aterrat a Barcelona aquests dies també és similar al d'altres anys, és a dir, el d'un president, CEO o alt directiu d'empresa tecnològica que farà molta despesa a la ciutat en hotels i restauració, A més, any rere any es confirma la tendència d'aquests directius d'arribar uns dies abans del congrés o allargar la seva estada pel final, com el cas dels coreans.
Finalment, els bars, restaurants i discoteques han calculat ingressar fins a 105 milions d’euros, una xifra que encara se situa un 8% per sota els nivells prepandèmia, segons les estimacions de la patronal Fecasarm. La despesa per persona i dia se situarà al voltant dels 300 euros en locals del centre de Barcelona.
9. El Mobile World Congress i la "cara més fosca" de la indústria tecnològica
El Mobile Social Congress, el congrés alternatiu que denuncia els efectes de la indústria tecnològica, ha arrencat aquesta setmana la seva IX edició amb una perfomance sobre les conseqüències de l'extracció i explotació de recursos minerals per al sector. A les portes del Mobile World Congress, els activistes han alertat de "la cara més fosca" de la indústria i la "vulneració de drets socials i ambientals" en els processos d'extracció, i han carregat contra "l'oda a la tecnologia i el consumisme" que fomenta el MWC. També han denunciat que la Llei europea de matèries primeres fonamentals busca garantir la provisió d'aquests recursos a la Unió Europea (UE), però "no va acompanyada de mesures per garantir el respecte" als drets mediambientals.
El congrés alternatiu vol posar l'accent en els "costos reals" que té la tecnologia
En l'acció reivindicativa a l'entrada de Fira Gran Via, els activistes han simulat el menjador d'un domicili familiar on tres persones estaven utilitzant aparells electrònics com un telèfon mòbil, una televisió o un portàtil. De fons, hi havia set miners simulant l'extracció de minerals i que han anat apropant-se a la família fins al punt que han acabat tots "morts" a terra a causa de l'impacte del procés d'extracció.
"La mineria verda no existeix, ens ho intenten vendre, però no és així: cal ser més estratègics i prioritzar quins sectors realment necessiten aquests minerals i fomentar la reutilització i reciclatge perquè avui encara malbaratem tones i tones de residus electrònics", ha denunciat en declaracions als mitjans Clàudia Bosch, de SETEM Catalunya.