Alexa, Google Home, Siri i Cortana. Són els assistents de veu més populars del mercat i cap d’ells no parla català. Amb l’objectiu de canviar aquesta situació, la Generalitat impulsa un projecte per crear un motor públic de veu en català, que permetrà el reconeixement i la síntesi de veu. D’aquesta manera, la intenció és impulsar la llengua pròpia en les tecnologies digitals, en concret en un àmbit cada vegada amb més pes a les llars catalanes.
De fet, segons una enquesta realitzada per la Direcció General de Política Lingüística, un 67% dels catalans voldria poder parlar català amb els aparells que inclouen el servei d’assistència de veu. El mòbil és el dispositiu a través del qual més utilitzen aquests sistemes (un 44,3%), seguit de l’ordinador (17%) i de la tauleta (6%). En quarta posició hi ha els altaveus intel·ligents (4%), que si a països com els Estats Units tenen una penetració del 25%, aquí l’interès per aquests creix més cada dia.
Amb un pressupost de poc més de 700.000 euros i uns tres anys de desenvolupament, el projecte de motor públic de veu se centra en cinc aspectes. El reconeixement de la parla (ASR) n’és el punt de partida, però també es treballarà per aconseguir la interpretació del llenguatge natural (NLU), la gestió del diàleg (DM), la generació de resposta (NLG) i la síntesi de parla (TTS). Aquests cinc mòduls es posaran al servei de la Generalitat per tal que els ciutadans puguin utilitzar-los en tràmits o el contacte amb l’administració.
Els àmbits d’aplicació són molt diversos. Des de la salut i la mobilitat, fins als mitjans de comunicació públics. Però també es contempla que el sistema pugui utilitzar-se en serveis específics relacionats amb la llengua, com la formació de català a adults mitjançant els assistents de veu. Aquests són els projectes insígnia que ha establert la Generalitat, que s’ampliaran en funció de les necessitats concretes una vegada el motor de veu estigui en ple funcionament.
Un 67% dels catalans voldria poder parlar català amb els aparells que inclouen assistència de veu
El salt a l’empresa privada
Però l’objectiu és que aquest sistema de veu en català no quedi reduït a l’administració pública. Una vegada establertes les bases, la intenció és que les empreses tecnològiques puguin fer-ne ús per incorporar-les als assistents de veu que són al mercat o bé emprar-les en l’oferta de productes i serveis amb els seus clients. Durant la presentació del projecte, la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, assegurava que “els assistents virtuals amb veu faciliten noves oportunitats d’aprenentatge, ús i difusió del català en nous mitjans digitals i és un nou mecanisme per a la normalització de la llengua catalana”.
Així, es tracta d’incorporar el català en les noves tecnologies que ens faciliten la vida quotidiana. Aquesta estratègia té vocació de mirar cap al futur, ja que es preveu que els sistemes de veu vagin complementant i, fins i tot, substituint les interfícies que actualment es basen en pantalles i teclats. La iniciativa s’emmarca en la promoció i impuls del domini .cat i la presència del català a internet i en les tecnologies digitals que la Generalitat va aprovar el 2018.
Una vegada establertes les bases del motor de veu en català, la intenció és que les empreses tecnològiques puguin fer-ne ús
La covid-19 accelera el canvi d’hàbits
Si la tendència dels últims anys s’ha dirigit cap a un major ús dels assistents de veu en aparells diversos, la covid-19 pot haver accelerat aquest procés. El cavi d’hàbits que ha suposat la pandèmia mundial va des de la feina -el teletreball comença a veure’s com una possibilitat real-, fins a la vida social i la manera d’organitzar-nos com a societat. Tenint en compte les novetats en aquest sentit, els sistemes de servei digital de veu seran cada vegada més essencials.
Això fa més important que mai, des del punt de vista de la Generalitat, que el català no es quedi al marge d’aquesta moda no passatgera i comenci a estar disponible per satisfer la demanda d’assistents de veu en català.