Alejandro té 89 anys i María, la seua esposa, 88. No tenen internet a Ontinyent, on viuen i menys encara un mòbil amb 3G o videotrucada. El seu nét, Joan Carballo, que viu ara a Alcalá de Henares, buscava aquest diumenge a Twitter idees per a comprar-los algun dispositiu i que ells puguen rebre i usar sense haver d'instal·lar ni configurar res.
Alejandro, el iaio de Joan, dedica els seus dies a fer quadres de fang i els encàrrecs que li envien –ara molts menys-, i María es dedica a les tasques de la llar. “Jo, com visc lluny, he pensat mil vegades a regalar-los un telèfon intel·ligent però només de pensar en les notificacions i porqueries que els pot eixir en la pantalla, ho descarte. I un Echo Show estaria molt bé per la seua simplicitat però com no tenen Wi-Fi, tampoc”, m'explica Joan, estudiant de programació. En realitat, em diu Carballo, “ells no ho necessiten en absolut, perquè amb quasi 90 anys i unes rutines invariables des de fa més de 20, ni ho necessiten ni ho volen. En aquestes situacions és quan nosaltres desitgem que es connecten però a ells donar-los un telèfon intel·ligent és afegir-los un estrés innecessari a la seua vida”.
Així i tot, Joan ha estat buscant un cachivache per internet, sense èxit. “He buscat a tot arreu, estic segur que al Japó ha d'haver-hi alguna cosa perquè allí l'assistència a majors la tenen molt més desenvolupada que ací, però no trobe res que puga aconseguir en breu. L'ideal seria un telèfon amb 4G i disseny com aquells que tenen 4 tecles que criden directament a un número concret, però amb videotrucada”.
És curiós com aquells que pràcticament vivim dins de internet, no ens plantegem que puga haver-hi persones que no tinguen accés. De fet, les idees que li donen a Joan en Twitter per als seues iaios, són totes comptant que tenen una connexió a internet. Finalment, sembla que agafa força la idea que li demanen accés a la connexió d'algun veí i Joan els puga enviar un mòbil ja configurat per a connectar-se i poder fer videotrucades.
El cas dels iaios de Joan és més comú del que ens pensem. Divendres es publicava el ranking de les aplicacions més descarregades durant la setmana del 12 al 18 de març –sense incloure videojocs. I si pensàveu que tothom té WhatsApp, perquè a més dels avis de Joan Carballo, altres 95.254 persones no ho tenien fins a la setmana passada.
Álex i Julia, els meus fills adolescents, tenen15 i 12 anys, respectivament. Estan entre els 121.203 usuaris que s'han baixat Houseparty recentment però no la usen. Encara que els permet fer videotrucades amb moltes persones alhora, tots dos prefereixen la “intimitat” de Instagram o Whatsapp. És clar que per a ells, els més joves, mantindre el contacte diari amb els seus amics és una necessitat. Estan en aquell moment de les seues vides en el qual els amics i les amigues són el seu suport, la seua via de fuita dels seus pares –en molts casos- i la seua tribu on se senten compresos d'igual a igual. I la tecnologia està sent la seua gran aliada.
Llegia aquest diumenge que en aquest confinament passarem per diverses fases, una espècie de corba emocional COVID-19, on ens hem amarrat a l'humor com a mecanisme de defensa principal per a suportar els primers dies d'incredulitat i negació i ara anem cap a moments més crítics i apagats on intentar mantindre rutines serà crític per a mantindre's mentalment entretinguts.
A partir d'aquest dilluns, que els xiquets i adolescents reprenen l'activitat escolar a València després de les No Falles, les aplicacions que hauran d'utilitzar seran ben diferents. En alguns casos, Google Classroom, la segona més descarregada la setmana passada, i en uns altres, com el de l'IES al qual van els meus fills, Aules. Repartir el dia entre les hores de “classe” i les hores d'oci serà un repte per a molts pares i mares.
Jo, particularment, fins i tot no sé com gestionarem aquesta tornada a la normalitat més anormal que mai.