Per fi ix el sol i puc eixir a escriure a la terrassa. Sort la meua, ho sé.
Sona Aniversari feliç de Parxís des de la furgoneta de l'Ajuntament de Paterna que cada dia llança una proposta nova des dels seus altaveus. Encara que Juan Antonio Sagredo –alcalde de la localitat- utilitza els canals digitals de manera eficaç, ha de recórrer a “vells mètodes” per a arribar a tots. Hui ens conten que volen felicitar cada dia als veïns que compleixen anys en aquests dies.
Dies en què milions de persones estaran confinades a casa. Algunes teletreballant des que tot això va començar, unes altres ho han fet des de sempre i moltes altres, amb el permís retribuït recuperable que ha anunciar el Govern dissabte, estaran des de hui i fins al 9 d'abril a casa. Aquesta és una realitat, però hi ha una altra. La de les persones que al costat dels sanitaris i forces de seguretat, tenen més treball que mai. Estan desbordades.
Juan Carlos treballa com a reposador en un magatzem de Mercadona. Porta des de l'11 de març treballant sense descans, fent hores extres i arribant a la seua casa a les 11.30 hores de la nit quasi tots els dies, encara que algunes vegades arriba a la 1 del matí. Em conta que en el magatzem no donen proveïment per a reposar els lineals de totes les botigues. “I de les comandes online, ni parlem”. El seu gos, Zeus, i el meu, Bowie, són veïns i companys de jocs. Ara no ens veiem a penes, encara que fins i tot ens creuem anant al parc o en el portal quan traiem uns minuts als gossos.
Juan Carlos em conta que no està notant molt el confinament perquè la seua marxa és similar a la d'abans, “llevat que amb una càrrega de treball impressionant. M'alce, trec a Zeus, faig una mica d'exercici a la terrassa i a les 14.30 hores, a treballar. I fins que acabe”. Fem broma sobre l'imperi de Juan Roig –no és tanta broma- i amb les vacances d'un estiu que ja no serà com l'hem conegut sempre.
Luis regenta una empresa familiar de llavors i fitosanitaris a Còrdova. Fa uns mesos arrancàrem un projecte de consultoria per a donar-li un gir a la seua comunicació digital. Quan li recorde que ha de passar-me els materials que li vaig demanar fa algunes setmanes em diu que no li dóna la vida. “La psicosi de subministraments dels supermercats ha arribat a l'agricultor. Estem bastant pitjor que la setmana passada. Només em dóna temps a gestionar comandes, estoc, dosificar certs productes que ens lleven de les mans... Quan puga, ens posem al dia, paraula!”, m'escriu per Whatsapp.
No hi ha descans tampoc per als assessors fiscals que des de l'anunci dels ERTOs, fa ja uns dies, viuen sumits en una impressionant càrrega burocràtica. Rafael Herrera és soci de Ipso Iure i el meu assessor des que fa uns anys vaig decidir fer-me autònoma. Mentre bull la paella que preparem a casa, aprofite per a cridar-li i preguntar-li com va tot.“En el despatx estem sobrepassats, sobretot per la quantitat de tràmits que hem de fer. Per exemple, per a fer un ERTO d'una perruqueria que ha tancat i que només tinga 2 empleats, hem d'invertir 5 o 6 hores i això que és una cosa senzilla”.
I no sols han de fer la part tècnica, sinó que aquest tipus de serveis professionals es basen en una relació de confiança i d'anys i ara els assessors fan també de psicòlegs. “Els clients ens criden quasi plorant perquè no saben com eixiran d'aquesta, no saben com remuntaran i nosaltres els hem de donar eixides a alguna cosa que, de moment, no té solució perquè no sabem això quant va durar. Afloren tants problemes de fons…”.
Rafael es pregunta, amb una mescla d'indignació i impotència, “que ha de fer tot el que el Govern aprova perquè nosaltres, assessors de les empreses que s'estan veient afectades per aquesta crisi –que són quasi totes-, estem esgotats i cansats de buscar-nos sempre la vida per a no deixar tirades a les nostres pimes, clients dels nostres despatxos”.
En el despatx de Rafa han establit torns de 8 a 14 hores i de 14.30 a 20.30 hores, “però ni quedant-nos a viure en l'oficina podem fer front a tota la càrrega de treball que se'ns ve damunt”. Perquè el primer trimestre el tenim ací i, de moment, ni s'ha ajornat ni suspés però adverteix Rafa “que la comptabilitat ha de ser real, ordenada i reflectir la imatge fidel de l'empresa. Si ens obliguen a presentar el trimestre en els terminis habituals, les dades seran de tot menys reals”. I no oblidem que la campanya de la Renda arranca en res.
Dues velocitats. Els qui estan parats, amb temps per a pensar, repensar, passar temps amb els seus fills i filles, llegir, veure sèries, netejar, ordenar armaris, fer puzles… La llista de coses que es poden fer quan no tens res a fer és interminable, encara que l'angoixa, la por i la incertesa estiga present cada minut del dia.
I els altres, que com Juan Carlos, Luis, Rafa i molts altres, a penes dormen perquè el coronavirus ha desbordat la seua activitat.
Els uns i els altres, comptant els dies perquè es puga tornar a la normalitat. Que intuïsc que serà de tot, menys normal.