Aquesta setmana, el món ha mirat cap a Barcelona per la celebració del Mobile World Congress, un esdeveniment que ha reunit més de 100.000 assistents i, a la vegada, ha generat un impacte econòmic de 461 milions d’euros. A pocs metres del recinte de Fira de Barcelona a l’Hospitalet de Llobregat s’està gestant un dels projectes que ha de contribuir a situar la capital catalana com un dels punts de referència de l’univers life science a escala europea i internacional. El futur BioClúster d’Innovació i Salut ocuparà una superfície de 556.000 metres quadrats al costat de l’Hospital de Bellvitge.
Eva Jodar (CBRE): "No partim de zero, els inversors saben que Barcelona ja té una posició al món"
A mitjà i llarg termini, Barcelona i la seva àrea metropolitana, segons dades d’un estudi de CBRE i Barcelona Global, sumarà un milió de metres quadrats, dins de l’esmentat ecosistema de les ciències de la vida, per l’ampliació del Parc Científic, l’Hospital Clínic, l’Hospital de Sant Joan de Déu, el Mercat del Peix o el projecte del CaixaResearch Institute. “No partim de zero, els inversors saben que Barcelona ja té una posició al món quan parlem d’hospitals, universitats i centres científics”, apunta Eva Jodar, la directora de Client Care de CBRE.
Nom | Contingut del projecte | Metres quadrats | Lloc |
BioClúster d'Innovació i Salut | Economia del coneixement, innovació i salut | 556.000 | Hospitalet de Llobregat |
Parc Científic | Ampliació d'instal·lacions | 290.000 | Barcelona i Esplugues de Llobregat |
Mercat del Peix | Biomedicina, biodiversitat i benestar planetari | 45.000 | Barcelona |
CaixaBank Research Institute | Immunologia | 20.000 | Barcelona |
En aquest sentit, la màxima responsable de Life Science de la consultora a Espanya, afegeix que “les empreses sempre busquen que l’ecosistema sigui proper i això és un punt que Barcelona compleix”. Per entendre la magnitud de les xifres, els actors implicats relacionen la suma total de metres quadrats a divuit vegades el Camp Nou o vint-i-set cops l’estadi de l'Espanyol. Actualment, Barcelona té una xarxa de 20 hospitals universitaris, 12 universitats i 91 centres d’investigació. En la mateixa línia de Jodar s’expressa Robert Fabregat, director general de Biocat. El dirigent va més enllà i considera que “l’ecosistema no ha arribat al seu sostre, amb un creixement estable i escalable”.
El retorn a la normalitat i les debilitats de l’ecosistema
Un informe recent de Biocat ha donat a conèixer que l’ecosistema emprenedor català de les ciències de la vida i la salut va tancar el 2023 amb 220 milions d’euros d’inversió, lluny de la xifra històrica del 2022 (445 milions). El capital risc s’ha mantingut com la principal font d’inversió amb 114 milions d’euros.
Malgrat la davallada, Fabregat manté que les multinacionals veuen l’ecosistema català “com una referència i el següent pas, potser, seria treballar perquè, més enllà del coneixement, les empreses apostin per produir les teràpies aquí. La BioRegió de Barcelona garanteix una ocupació de 263.927 persones. Un 89% del teixit empresarial són pimes i el conjunt de les activitats suposa un 7,9% del PIB català.
Pel que fa als aspectes negatius, el director general reconeix que “cal retenir el talent d’aquí o recuperar els que van marxar, perquè l’ecosistema life science requereix personal amb un alt grau d’especialització”. Des de l’any 2018 fins a l’actualitat, el sector privat ha creat més de 25 hubs d’excel·lència. Un exemple serà l’equipament que AstraZeneca ubicarà a l’antiga seu de Telefónica a Barcelona amb una inversió de 800 milions d’euros i la contractació de 1.000 persones. Altres iniciatives de les mateixes característiques són les impulsades per Volkswagen, Towa, Lufthansa, Rovio, Sandsoft, LGT, Arxada o Telavox.
Com millorar les debilitats? El dirigent públic, entre altres, aposta per incrementar la competitivitat de l’administració, així com la col·laboració amb el món privat. En un intent de minimitzar l’efecte negatiu del darrer informe de l’ecosistema, Biocat puntualitza que el 88,5% dels assajos realitzats a l’Estat tenen lloc a Catalunya, una dada que es tradueix en 5.308 assajos clínics en actiu i que situa el territori català en cinquena posició a Europa i vuitena al món, en un rànquing liderat pels Estats Units, la Xina i França.
Robert Fabregat (Biocat): "Cal retenir el talent d’aquí o recuperar els que van marxar, perquè l’ecosistema 'life science' requereix personal amb un alt grau d’especialització”
Un dels actors principals de l’ecosistema a la ciutat, com és el Barcelona Health Hub, insta a extreure els beneficis de la tecnologia per atendre els fenòmens derivats d’un envelliment més alt i una cronificació de les malalties. “El sistema mèdic està pensat igual que fa molts anys, d’aquí que la salut digital serà la protagonista de la pròxima revolució”, afirma Eva Rosell. Sota el criteri de la CEO de l’associació, “o la tecnologia entra en tots els processos mèdics i administratius o la situació serà insostenible”.
Identificar les oportunitats per encarar el futur
L’ecosistema no només s’alimenta dels grans anuncis i xifres que, de tant en tant, apareixen als mitjans de comunicació. Des d’alguns laboratoris d’idees com Barcelona Global, per evolucionar i mantenir el lideratge internacional, és bàsic identificar quins projectes i àrees són estratègiques per millorar el talent i l’activitat econòmica de la ciutat.
Seguint el rastre d’altres hubs com el digital o l’àmbit del gaming, veus autoritzades de l’associació empresarial creuen que és “vital” l’acció dels clústers com a mecanismes “catalitzadors”. Per executar aquesta voluntat, Barcelona ja treballa en la creació d’un chapter, amb la participació de 110 persones, on es plantegin propostes al voltant de cinc temàtiques: finances, talent, infraestructures, ecosistema i brànding.