“Volem passar del malestar planetari al benestar planetari”, apunta Oriol Amat. Amb aquesta frase, el rector de la Universitat Pompeu Fabra ha donat el tret de sortida al projecte del Mercat del Peix, un hub d’innovació i recerca que vol focalitzar la seva activitat en àmbits com la biomedicina o la biodiversitat.
Les instal·lacions del futur equipament, que s’ubicaran al costat del campus de la Ciutadella de la Universitat Pompeu Fabra, tindran una superfície de 45.000 metres quadrats. Amat ha volgut posar en valor el caràcter “interdisciplinari” d’aquesta iniciativa.
El node de coneixement entrarà en funcionament l'any 2026, amb la presència de 1.200 investigadors, i s’ha previst una inversió de 104 milions d’euros. La mateixa Universitat Pompeu Fabra, el Barcelona Institute of Science and Technology, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, la Universitat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat són algunes de les entitats i administracions col·laboradores.
El projecte compta amb una inversió de 104 milions d'euros
De fet, l’acte de presentació del Mercat del Peix, celebrat a l’auditori de la Pompeu, ha comptat amb una extensa representació política que ha estat encapçalada pel president de la Generalitat, Pere Aragonès; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau i la ministra de Ciència, Diana Morant. Les primeres files també han estat ocupades per membres del món acadèmic.
Reforçar la capitalitat de Barcelona al sud d’Europa
El futur complex acollirà un total de tres edificis i neix amb la voluntat de reforçar la capitalitat de Barcelona al sud d’Europa. El primer acollirà una seu del Barcelona Institute of Science and Technology, on 800 persones impulsaran investigacions vinculades a la biomedicina.
Professionals que procedeixen de diferents centres d’excel·lència catalans: el Centre de Regulació Genòmica, l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya, l’Institut de Ciències Fotòniques, l’Institut Català d’Investigació Química, l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, l’Institut de Física d’Altes Energies i l’Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona.
L’economista Andreu Mas Colell ha volgut reivindicar “la col·laboració publicoprivada” i, a la vegada, ha descrit el hub com una oportunitat per avançar en l’àmbit de la medicina de precisió. L’estudi barceloní Barozzi Veiga ha estat l’encarregat de dissenyar l’espai.
El segon edifici acollirà el Centre de Recerca i Innovació per al Benestar Planetari (UPF), un punt de trobada per a investigadors de les ciències experimentals, les ciències socials i les humanitats. Pel que fa al tercer equipament, aquest serà ocupat per l’Institut de Biologia Evolutiva.
El lideratge del futur
Ada Colau ha situat el Mercat del Peix com un exemple del “lideratge del futur de Barcelona”. L’alcaldessa de Barcelona ha reivindicat com, durant el seu mandat, s’ha “girat l’esquena” a l’especulació, d’aquí que ha visibilitzat la projecció internacional de la capital catalana amb esdeveniments com la Copa Amèrica o el Mobile World Congress.
Per la seva banda, Diana Morant ha visibilitzat la col·laboració de les administracions implicades i els beneficis d’aquesta “quan posem les persones al centre de tot”. La ministra de Ciència del govern espanyol defineix la Ciutadella del Coneixement com un “compromís” amb la societat per avançar en la cura de malalties.
Com a conclusió, el president de la Generalitat ha “reafirmat el potencial de Catalunya en l’àmbit de la recerca científica”. Pere Aragonès defineix el gran projecte d’innovació com una “potent” resposta al canvi climàtic. El Govern “ha tret pit” de l’ecosistema català com “un actiu de prosperitat i benestar per la ciutadania”.