El 3 d'abril de 1973, Martin Cooper, directiu de Motorola, va dedicar la primera trucada amb un dispositiu mòbil al seu al seu rival Joel Engel, de Bell Labs de AT&T. Des d'aquell primer dispositiu, que pesava aproximadament un quilo, la telefonia portàtil ha evolucionat molt i, en aquest canvi, les bateries han estat una part fonamental: mentre que la pila d'aquell primer mòbil de Cooper només tenia una autonomia de 30 minuts, els nostres smartphones ofereixen 24 hores d'ús.
Aquestes millores, òbviament, no s'han aconseguit d'un dia per l'altre, sinó que han estat progressives i han anat de la mà amb els diferents avenços tecnològics que han incorporat els telèfons mòbils, els quals han variat la manera com utilitzem els mòbils fins a convertir-los en elements imprescindibles del nostre dia a dia.
Els 90, la dècada de les bateries extraïbles
Ara això és impensable, però fins a principis dels 2000 la carcassa dels telèfons era extraïble de manera que, quan la pila deixava de funcionar, l'usuari podria substituir-la per una altra. Des d'aleshores, els fabricants han apostat per dispositius d'una sola peça que milloren la resistència a l'aigua, a la pols i deixen més espai per les diferents peces que fan funcionar els smartphones.
En paral·lel, s'ha evolucionat cap a piles molt més fines, fabricades amb liti, en lloc de níquel o cadmi. Gràcies a aquest canvi s'ha eliminat l'efecte memòria, el qual obligava a esperar fins que el dispositiu no tingués mica d'energia per carregar-lo. En altre cas, es formaven uns vidres a l'interior de la bateria que, a la llarga, reduïen la seva vida útil.
Ara els mòbils tenen una autonomia de 24 hores, la del primer prototip era només de 30 minuts
Els sistemes de refrigeració
D'altra banda, les bateries de liti són especialment vulnerables a les altres temperatures provocades, per exemple, per l'ús intensiu que fem cada dia dels nostres mòbils, portàtils o consoles. És per aquest motiu que normalment incorporen mecanismes de refrigeració com, per exemple, els tubs de calor, els quals absorbeixen l'energia que desprèn la bateria abans que aquesta passi a un estat gasós i els envia a una zona on es refreden. Altres dispositius aposten per les cambres de vapor amb sistemes de ventilació o, fins i tot, de refrigeració líquida. En qualsevol dels casos, però, se sol reforçar el mecanisme amb pasta tèrmica (de materials ceràmics o metàl·lics), una massilla d'alta conductivitat tèrmica que trasllada la calor, o plaques de grafit.
Present i futur de les bateries
Segons Huawei, durant el procés de compra, les bateries i la seva autonomia són tant o més importants que l'aparença de l'aparell. Per aquesta raó la companyia xinesa aposta per la intel·ligència artificial per millorar-ne l'eficiència i reduir-ne la despesa energètica. Concretament, aquesta tecnologia permet optimitzar el consum observant els costums de l'usuari.
Altres apostes són la càrrega ràpida, que permet que els smartphones emplenin la meitat de la seva pila en 30 minuts, o la càrrega sense fil. Aquesta última fa servir un sistema electromagnètic amb el qual qualsevol mòbil rep l'energia i càrrega la seva bateria per inducció en posar-se en contacte amb una base. Ara la tecnologia de càrrega inversa sense fil, desenvolupada per Huawei, va un pas més enllà i permet que el mòbil funcioni com un banc d'energia per a altres telèfons.
Això no obstant, encara queda espai perquè les bateries evolucionin. En el futur podríem tenir piles auto sustentables, és a dir, capaces d'autoalimentar-se; aconseguir generar electricitat a partir d'elements mediambientals; o fins i tot, implementar un sistema de càrrega que aprofites la mateixa energia del nostre cos.