Ja fa molts anys que l’adjectiu anglès smart ronda pels nostres telèfons, les nostres targetes, els nostres edificis, les nostres ciutats. I com que fa tants anys, els parlants ja sabem que es tracta de telèfons intel·ligents, targetes intel·ligents, edificis intel·ligents i ciutats intel·ligents.
La intel·ligència de les ciutats ve de la tecnologia, d’una bona xarxa de telecomunicacions i de sistemes d’informació que permetin aplicar solucions tecnològiques a la millora de la gestió en mobilitat urbana, en estalvi energètic o d’aigua, en necessitats socials, etc. Efectivament, la tecnologia és el fonament sobre el qual es construeix una ciutat intel·ligent.
Tanmateix, les ciutats intel·ligents van més enllà de la tecnologia, necessiten un teixit social innovador, que incrementi el capital social i la capacitat d’aprenentatge de tota la ciutat i doni resposta als reptes econòmics, socials, polítics i ambientals, i tot això tenint el ciutadà com a punt de referència bàsic. Perquè un dels eixos de la ciutat intel·ligent és la participació ciutadana, i aquesta és la veritable diferència, el tret rellevant que distingeix la ciutat grisa de la ciutat intel·ligent.
I quan totes les ciutats siguin intel·ligents, en podrem tornar a dir, simplement, ciutats.
Podeu consultar la fitxa completa d’aquest terme al Diccionari de sociologia i al Cercaterm.