Una malaltia no afecta igual una persona sedentària que una que és activa; tampoc no és el mateix si una persona té predisposició genètica a patir una dolència i una altra, no; o si viu al camp o a la ciutat. Les variables que intervenen en el desenvolupament del càncer són diverses, però el seu coneixement i anàlisi poden ajudar a entendre millor la malaltia, personalitzar els tractaments i predir factors de risc amb més antelació. Així doncs, el big data és un aliat en la lluita contra el càncer.
La recerca contra el càncer cada vegada està més relacionada amb les tècniques de dades massives. Les aplicacions són moltes: des de prendre decisions en els tractaments oncològics fins a predir com evolucionarà el càncer en un pacient concret. El sector salut n'és conscient i augmenta cada any la inversió en aquest tipus d'informacions, segons indiquen des de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).
De fet, un estudi d'IBM indica que enguany es faran servir 25.000 petabytes de dades relacionades amb la salut per lluitar contra malalties determinades. Això suposa un augment del 5.000% en comparació a fa vuit anys. La inversió total de l'àmbit de la salut en dades massives serà d'uns 30.000 milions d'euros.
L'ús d'informació d'aquest tipus en els sistemes de salut no és nou. Jordi Conesa, professor dels Estudis d'Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la UOC, assegura que "fa molt de temps que els metges analitzen dades per entendre, prevenir i tractar les malalties; la diferència ara és que la quantitat de dades és més gran, més variada, i tenim tècniques per integrar i analitzar dades de diverses fonts, cosa que requereix equips més multidisciplinaris".
Això vol dir introduir-hi matemàtics, físics, químics, enginyers i altres professionals, a més de metges. En aquest sentit, el professor d'Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, Francisco Lupiáñez, indica que el big data és només una eina, "no és màgia": "La qualitat de la dada és important, i també ho és l'accés a les dades i el treball en equip amb els metges i els professionals sanitaris. El que hem desenvolupat és una metodologia per poder anar de la dada a l'acció, però d'una manera realista i factible".
Dades rellevants
Com que les dades disponibles i recopilades són moltes, són necessàries eines i processos molt complexos. El més important és destriar quines són les dades rellevants i "tenir un equip multidisciplinari ben coordinat per analitzar-los bé i generar informació de valor", indica Conesa. Això ja passa en entorns allunyats de la salut en què es fa ús del big data, així que només s'ha d'adaptar al sector.
El càncer és la segona causa de mort en el món, segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Cada any moren uns nou milions de persones per aquesta malaltia. Segons la comunitat científica, la clau no només es troba en el tractament, sinó, especialment, en la prevenció i la reducció de riscos de patir-la. L'any 2019, es van diagnosticar un 12% més de nous casos de càncer a l'Estat espanyol, segons dades de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM) recollides per la UOC. És en aquest punt que les dades massives prenen especial importància.