“El blockchain és un terme buit, no vol dir res, només cadena de blocs”. Així és com defineix en primera instància el cofundador i CEO de BTC-Guardian, Carlos B. Steinblock, aquesta tecnologia de la qual tothom en parla. És una definició planera, potser per intentar espantar una mica les pors que sorgeixen cada cop que s’escolta, però el cert és que amaga molt més: “És un compendi de tecnologies que permeten una xarxa oberta, de confiança i basada en uns estàndards perquè tothom ho pugui auditar”. O dit d’una altra manera, “un llibre de comptabilitat que repliquem milers de vegades sense que ningú hi pugui fer algun canvi o hi estigui tothom d’acord”, afegeix durant un esmorzar-col·loqui organitzat per FontAdvocats.
Per a Steinblock, els quatre pilars que fonamental la tecnologia són: “Una comptabilitat de doble entrada; una criptografia d’infraestructura en clau pública; un material de construcció conegut com a picat o hash, que és una funció matemàtica d’una sola direcció; i xarxes distribuïdes que donen resiliència i seguretat”. Tot això és el que fa que quan un usuari vol treure diners, per exemple 500 bitcoins dels 1.000 que té, hagi de retirar la seva totalitat per iniciar una nova operació i generar una nova clau. Perquè aquestes claus, lluny del que estem acostumats, no s’associen a usuaris o identitats, sinó que van lligades a tokens, que en aquest cas serien bitcoins. D’aquí que el CEO de BTC-Guardian pugui afirmar que és com “un llibre de compatibilitat de doble entrada que obliga a utilitzar la clau cada cop que es vol accedir al bloc que conté la informació”.
Steinblock: “El blockchain és un compendi de tecnologies que permeten una xarxa oberta, de confiança i basada en uns estàndards perquè tothom ho pugui auditar"
Un altre dels experts en la matèria és el CEO de Validated ID, Santi Casas, tot i que ell rebutjar l’etiqueta d’”especialista” afirmant que ningú ho és, però que se’ls ha agafat com a referent perquè són els qui més idea en tenen. La qüestió és donar a entendre que tot plegat és una tecnologia en moviment i que, d’un dia per l’altre, tot pot canviar sense que ningú entengui com.
Casas treballa amb la identitat digital de les persones des de fa més de 5 anys i sap el que suposa fer aquesta passa tan disruptiva cap a l’ús del blockchain en la gestió de la informació, pel que considera que ens trobem una fase molt primerenca. “És com si en la història d’internet estiguéssim als anys 90”, concreta, “hi ha coses que ja han madurat com el bitcoin, però encara hi ha un problema de volatilitat”.
A més a més, recorda que les empreses encara no utilitzen de manera massiva la tecnologia i no s’atreveix a vaticinar quin pot ser l’horitzó perquè ho puguem veure: “Encara falta massa”.
La identitat a la xarxa
Casas recorda que la base criptogràfica del blockchain existeix des de fa aproximadament 30 anys. El seu model és descentralitzat, certament, tot i que està basat en el llenguatge simètric que utilitzem a internet i que ens permet connectar-nos cada dia a una pàgina https o usar el DNI electrònic, dos models centralitzats i regulats per actors que donen seguretat.
I és que les identitats de Facebook o Gmail – que ningú posa en dubte perquè es poden contrastar- sovint es prenen com a porta d’entrada d’altres portals. T’has de logar amb una d’aquestes plataformes per poder consumir uns determinats continguts, igual que el banc o l’administració pública demana el DNI per identificar un ciutadà. Per això el CEO de Validated ID té els ulls posats sobre la identitat digital a la xarxa: “Tenim l’oportunitat de crear-ne una de real a internet, però ha de ser al marge dels interessos que tenen les grans empreses tecnològiques o la banca”. Sap que és difícil perquè tenen poder i els seus interessos estan per sobre, motiu pel qual assenyala les universitats i centres de recerca com a actors que poden motivar el canvi.
Assumir el risc
Steinblock insisteix en la idea que les claus són privades, aleatòries i assignades a un saldo. Això vol dir que no hi ha una identitat digital que et permeti accedir a tot el saldo o tots els tokens que tens, sinó que cada clau correspon a una quantitat criptomonetària, producte o servei diferent. El que permet aquest sistema és l’anonimat perquè, hi torna, “les claus són números que es relacionen amb valors, no amb persones”.
Casas: "La dificultat de penetració de la tecnologia rau en què no es vol assumir la responsabilitat de perdre els diners"
I què passa amb els wallets? Són aplicacions que agrupen tots els blocs amb informació, o sigui, tots els saldos. Guarda cadascuna de les contrasenyes necessàries per accedir-hi perquè la persona pugui gestionar-ho tot de manera més fàcil i veure, gràcies a l’app, el còmptu final de bitcoins que pot tenir. Ara bé, si es perd el telèfon mòbil o l’accés al wallet, es perd tot perquè les claus són massa llargues perquè una persona pugui recordar-ne tan sols una.
Precisament aquí rau, segons el cofundador de BTC-Guardian, la dificultat de penetració de la tecnologia: “No es vol assumir la responsabilitat de perdre els diners. Estem habituats al frau de targetes o a anar al banc a solucionar els problemes, tot està assegurat de mil maneres i la gent no vol interioritzar el contrari”.
Un nou sistema econòmic?
Aquesta és la principal pregunta. Tot i que el blockchain pot donar valor a àmbits molt diversos, el fet que s’hagi donat a conèixer a través del bitcoin fa difícil no pensar en la seva repercussió a escala econòmica.
Alternatives com Bitnation, una mena de nació basada en l’ús d’Ethereum, fan pensar que algun dia serà possible “donar de forma voluntària diners, com si fossin impostos, a propostes d’interès personal”, apunta Steinblock. D’aquesta manera, un ciutadà pagaria uns tributs concrets i podria arribar a dir que no vol contribuir en d’altres que no li afecten directament, destinant-los a propostes voluntàries. “Però ha de ser un blockchain totalment transparent i on la gent pugui participar-hi lliurement i et faci sobirà”, remarca.
La resposta dels Estats tindrà molt a dir aquí i, per descomptat, el més important és que la tecnologia es consolidi sota un sistema obert no privat, perquè el risc de tornar “al frau, a les pressions i amenaces dels sistemes tancats és gran”. Com també serà important l’interès social per la moneda. Perquè com bé diu Casas, ara la gent s’interessa pel tema perquè es pot minar. “Si treus el minat, qui ho voldrà”, es qüestiona.