Els usos lingüístics en les empreses i organitzacions, especialment les del sector tecnològic, han de fer difícils equilibris entre la potent influència del món anglosaxó, la innovació denominativa de nous productes i serveis, i la voluntat de les marques de distingir-se per mitjà de noms únics i de nou encuny.
En aquest panorama, el camí dels termes catalans per fer-se un lloc i guanyar visibilitat és complicat, però té la recompensa de fer més entenedora la comunicació amb els interlocutors autòctons, i de contribuir a teixir el coneixement més avançat en la llengua pròpia.
Us proposem començar l’any recordant vint termes habituals per als quals existeixen unes denominacions catalanes pròpies tan vàlides i adequades com ho poden ser les corresponents denominacions que adopten l’anglès, el francès o el castellà. Us proposem, en definitiva, començar l’any amb el bon propòsit d’integrar aquests termes catalans en el usos lingüístics de l’àmbit empresarial, tecnològic i dels mitjans de comunicació:
cadena de blocs (blockchain)
cerca de talents (head hunting)
comerç electrònic (e-commerce)
correu brossa (spam)
dades massives (big data)
empresa derivada (spin-off)
empresa emergent (start-up)
en línia (on-line)
fàbrica d’idees (think tank)
gestor de comunitats, gestora de comunitats (community manager)
influenciador, influenciadora (influencer)
ludificació (gamification)
notícia falsa, notícia enganyosa (fake news)
pàgina inicial (home page)
pesca de credencials (phishing)
relat de marca (storytelling)
seguidor, seguidora (follower)
targeta sense contacte (contactless smart card)
tecnologies financeres (fintech)
telèfon intel·ligent (smartphone)
Trobareu aquests i altres termes de l’àmbit al Cercaterm.