Carlos Grau, el líder invisible

El CEO de la MWCapital defensa el lideratge sense superherois i Barcelona com a capital de l'humanisme tecnològic

El CEO de la Fundació MWCapital, Carlos Grau | Cedida
El CEO de la Fundació MWCapital, Carlos Grau | Cedida
Toni Rodríguez | VIA Empresa
President d'Intermèdia
Barcelona
31 de Juliol de 2020

Bàsicament, Carlos Grau és un jove seixantí entusiasta que es declara enamorat de la vida, de la seva parella, de les dues filles i de la feina que fa cada dia com a CEO de la Fundació Mobile World Capital. Assegura que “la Fundació és polièdrica”, “una fàbrica d'idees i un projecte de país que ajuda la gent a potenciar iniciatives i aconseguir nous llocs de treball i models de referència. Un dels nostres objectius, per posar un exemple, és l'impuls del 5G, que es calcula que tindrà un impacte econòmic de 2’3 milions de llocs de treball en els pròxims cinc anys.”

 

Efectivament, el món està canviant a gran velocitat. Després del confinament, l'ús del Whatsapp s'ha multiplicat per sis, el de Netflix per quatre i el de Zoom per set. Això fa que les relacions humanes, el lleure i les relacions laborals ja no siguin com abans. I això és millor o pitjor? “La tecnologia no és ni bona ni dolenta, depèn de la governança i del bon ús que se’n faci; es tracta de fer que la tecnologia sigui un instrument dels humans i no que els humans siguin un instrument de la tecnologia”.

Grau: "Un dels nostres objectius és l'impuls del 5G, que es calcula que tindrà un impacte econòmic de 2’3 milions de llocs de treball en els pròxims cinc anys”

“Som la dotzena potència mundial en recerca, hem superat amb bona nota la prova del confinament, accelerant els processos de digitalització, teletreball i ús intel·ligent de les xarxes socials, que ja havíem iniciat”. Ara, però, el problema és la transferència de la innovació a l'empresa i fer que aquesta transferència tingui un bon efecte social, ètic i inclusiu.

 

Treballar dur, passar-s'ho bé 

Nascut a Barcelona i fill gran d’una família de sis germans, de ben petit va haver d’aprendre a motivar l’equip, baixar a llençar les escombraries i reflexionar sobre les virtuts de l'esforç individual, la responsabilitat compartida i el lideratge col·laboratiu.

“Per molts màsters que tinguis, per ser un bon líder només cal fer tres coses: definir i comunicar bé una estratègia, envoltar-te dels millors col·laboradors que puguis i saber-los motivar”. Així li va transmetre fa anys Raimundo Cornet, un dels seus caps a Hewlett Packard, i aquesta ha estat des de llavors la seva guia, gravada amb lletres de foc en el llarg camí professional que du a la motxilla.

“Work hard and have fun” és un altre dels seus lemes. “Si no t'ho passes bé treballant mai podràs fer una bona feina”. Grau ja va començar a passar-s’ho bé de ben petit, als jesuïtes del SIL, on probablement va quedar impregnat de dues de les màximes ignacianes més fonamentals d'aquella fàbrica de líders: "Sigues senyor de tu mateix” i “deixa el món una mica millor de com l'has trobat”.

Grau: “Per molts màsters que tinguis, per ser un bon líder només cal fer tres coses: definir i comunicar bé una estratègia, envoltar-te dels millors col·laboradors que puguis i saber-los motivar”

Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i PDD (Programa de Desenvolupament Directiu) per IESE, l’actual CEO de la Mobile va trigar poc en canviar el sector industrial pel sector tecnològic, que li permetia “ser més senyor d’ell mateix” i va vetllar les primeres armes en una empresa de San Antonio de Texas, abans de tornar a Catalunya amb Hewlett Packard, que considera la seva gran escola professional.

Allà, sota mestratge d’en Cornet i d’altres, va començar a posar en marxa una dinàmica de treball que després repetiria en totes les seves experiències professionals. Primer, fer-ne créixer les vendes a Catalunya; després fer-ho a tot Espanya i finalment aconseguir inversions de la multinacional de torn al territori. Així ho va fer, com a cap de vendes i marketing a Sun Microsystems i, uns anys després, a Microsoft que el va fitxar com a director general per a Catalunya.

L’any 1991, Sun Microsystems facturava 3 milions d’euros anuals a Catalunya i tenia 3 treballadors. Quatre anys més tard, sota el lideratge d'en Grau, l'empresa facturava 60 milions i tenia 40 treballadors. Quan hi va entrar l’any 2005, Microsoft facturava 25 milions d’euros anuals a grans comptes de Catalunya. Quatre anys més tard, després de ser-ne director, en facturava 80.

Acabada aquesta etapa laboral, i abans d'accedir a la direcció general de la Mobile, va estar-se tres anys al món de l’emprenedoria, vivint a San Francisco, ajudant a aterrar startups catalanes i espanyoles a Silicon Valley i liderant projectes com ara Bild, centrat en la identitat mòbil, o Step One Ventures, un fons de capital risc que inverteix en companyies tecnològiques amb alt potencial de creixement.

Però un ignasià, per molt agnòstic que sigui, no pot negligir la vessant social de la seva activitat. Voluntari del programa d'alfabetització digital de la Fundació Catalana de l'Esplai, membre actiu del programa Escola / Empresa de la Fundació Femcat i mentor per a joves emprenedors a Barcelona Activa, Grau valora l'èxit professional en la mesura que “impacta positivament en la felicitat i la vida de les persones”.

Per això creu en la cultura de l’esforç, que també practica de manera entusiasta els caps de setmana fent ciclisme de muntanya. Per sort, viu al Maresme i també pot navegar i relaxar-se, sempre envoltat de natura, mentre li ballen pel cap les idees d’en Xavier Marcet sobre com “Esquivar la mediocritat” o de Brad Smith, al voltant dels “Skills and weapons” i les oportunitats i perills de l’era digital que vivim.

Un món sense superherois 

En aquest sentit, reclama un model de lideratge sense superherois ni estructures rígides excessivament jerarquitzades que permeti impulsar projectes amb propòsit i treballar en xarxa en sistemes basats en la confiança, l'empoderament dels treballadors i la transparència social.

I explica que el millor lideratge és el lideratge invisible, el que afavoreix la iniciativa d’uns equips que no cal que treballin en un lloc determinat ni durant unes hores concretes, ni sempre les mateixes, sinó que ho facin responsablement, amb lideratges flexibles, compartint informació i fixant objectius en benefici de tothom.

Aquest empoderament dels treballadors farà, sens dubte, que es produeixen canvis en l’urbanisme i la mobilitat, però també en l’estructura i distribució interior dels habitatges, que necessàriament hauran de preveure espais de treball a la llar. I això farà - ja està fent-  que la gent estalviï hores en transport i les ciutats baixin els seus nivells de contaminació. “Avui en dia, el talent és a la xarxa”, remarca, “i qui no es digitalitzi, simplement, desapareixerà”.

El gran projecte

A banda de treballar perquè la pròxima edició del Mobile World Congress de l'any 2021 sigui la millor de tota la història, la Fundació té dos objectius principals: un és seguir lluitant contra l’esquerda digital i l’exclusió dels menys afavorits i, l’altre, preparar la cimera barcelonina de finals d’any, on la ciutat es postularà com a capital mundial de l’humanisme tecnològic, la Global Summit organitzada per Digital Future Society.  

"Europa té la gran possibilitat de tornar a ser una referència mundial de l'humanisme tecnològic, i Barcelona ha de ser-ne la capital”

“Al bell mig de la batalla geopolítica entre les dues potències mundials, Estats Units i la Xina, Europa té la gran possibilitat de tornar a ser una referència mundial de l'humanisme tecnològic, i Barcelona ha de ser-ne la capital”. “Per fer-ho només caldria alinear i jerarquitzar bé els objectius: primer, invertir adequadament en I+D+I ; després transferir aquest coneixement al teixit productiu; i finalment fer créixer els nivells de  benestar de la gent, que, de fet, és el propòsit real que ha de guiar totes les altres accions”. Dit d’una altra manera, “posar les persones al centre de l’ecosistema tecnològic que estem creant”.  

Carlos Grau s'entusiasma quan imagina el gran nus d’aliances que caldrà establir per tirar endavant aquesta Barcelona de 2030. Un gran pacte entre el sector públic i el privat, on la col·laboració de les administracions i institucions locals hauran d’estar a l’alçada de grans organitzacions internacionals com l’ONU, la Comunitat Europea, el Banc Interamericà, el World Economic Forum, i grans corporacions privades com ara Microsoft o Facebook, que ja semblen interessades a parlar-ne.

Si els ha de convèncer Carlos Grau, mitja feina ja la tenim feta.

Bona sort als líders invisibles.