Holaluz va néixer a un bar. Carlota Pi, Ferran Nogué i Oriol Vila s'acabaven de graduar d'un MBA a IESE i volien celebrar-ho. Estaven inspirats i tenien ganes de canviar el món. Tenien molt presents les ensenyances i directrius dels professors que els havien acompanyat en aquesta experiència. Concretament d'un que deia que una companyia ben gestionada i amb una organització viable podia convertir-se en una eina per canviar el món. Podria ben bé semblar una reflexió naïf, il·lusa, però realment aquell missatge va calar i, de fet, va provocar segons paraules de Carlota Pi que "en aquell bar, aquell dia, es fes la llum". La llum d'Holaluz.
Pi ha estat la protagonista de l'última xerrada del cicle Catalunya 5.0. Un viatge al cor de l'empresa, que ha tingut lloc al màgic espai de PANGEA The Travel Store i ha estat moderada pel periodista David Escamilla i organitzada per l'agència Comunicación & Más. Sota el nom Innovació Sostenible & Digitalització Humanista, Escamilla i Pi han repassat la trajectòria d'Holaluz, l'èxit escandalós de la companyia en la seva primera dècada i la revolució de valors -i de les teulades- que ha estès amb el seu model de negoci i amb la seva manera de "connectar l'energia verda a les persones"; el seu gran perquè.
El tret de sortida d'Escamilla posa a to la conversa: "Ens trobem a l'economia 4.0, amb una gran obsessió per la productivitat, la tecnologia, la intel·ligència artificial, l'Internet de les coses... Però quan tot això significa exclusió i divinització de la tecnologia, quan l'ésser humà va darrere amb la llengua fora i un banc no atén a la gent gran de la manera que es mereix, en aquest moment, la mateixa tecnologia està fent un servei ben galdós a l'ésser humà. El 5.0 suposa la rehumanització de la tecnologia". I Holaluz representa un bon exemple.
Pi: "Ens sentim amb el deure d'innovar per a aquella gent que no és ni client d'Holaluz, per aquells que encara no han nascut"
La seva finalitat última "és canviar el món", "connectant les persones a l'energia verda" i "posant en el centre a les persones, al client", el gran oblidat del sector energètic. "Ens sentim amb el deure d'innovar per a aquella gent que no és ni client d'Holaluz, per aquells que encara no han nascut", explica Pi. I aquest és un estadi que va molt més enllà de guanyar diners, encara que si ho fas bé, els guanyes també: "Holaluz es va decidir en un bar, en tres hores. Tres dies després teníem tres clients -ells mateixos-. Tres mesos més tard estàvem buscant tenir-ne 100. Avui dia tenim 378.000 clients". La seva facturació el 2021 va assolir els 400 milions d'euros. Compten amb un equip de 300 persones a la seu de Barcelona i amb 150 instal·ladors per a la revolució de les teulades.
"Per què l'energia?", li pregunta Escamilla a Pi. L'energia forma part dels tres grans eixos verticals de la humanitat. Els altres dos són l'educació i la sanitat.
Green energy rebel, des del sofà
A Espanya les famílies destinen de mitjana 1.000 euros d'electricitat l'any. I més enllà d'aconseguir electricitat, "tu pots decidir en què estàs invertint aquests 1.000 euros", explica Pi. Pots convertir-los en una eina per canviar el món, sense gastar-ne més, sense fer cap esforç. La d'Holaluz a això li diu "activisme de sofà: fàcil i que no impliqui més despeses".
Volen que molta gent es converteixi en green energy rebel, des del sofà. Que se sumin a la revolució. Que formin part d'aquesta eina que han creat per canviar el món, però còmodament. "Perquè no podem fer la revolució només amb els rics", indica.
Pi: "Elèctricament parlant, Espanya és una illa"
Saben que la comunicació és important perquè la gent prengui consciència de "que les seves decisions de compra són determinants perquè el món vagi en una direcció o en una altra". Com també saben que la tecnologia és indispensable per aconseguir aquest canvi, però ha d'estar ben orientada. Ha d'estar al servei de les persones.
Aconsegueixen que l'energia sigui més barata gràcies a l'ús intensiu de la tecnologia i les dades. Utilitzen intel·ligència artificial per ajudar els clients a estalviar diners "fins i tot quan ells mateixos no en són conscients", explica Pi. Reconeix que el seu sistema funciona "amb molta tecnologia darrere i amb molt poca interacció de l'usuari", però orientat a l'usuari. Digitalització humanista.
El yin i el yang, el gas i l'electricitat
Amb el gas no tenen la mateixa maniobra, no només perquè no forma part de la seva estratègia troncal, sinó perquè "la tecnologia que tenim amb el gas a Espanya és de principis del segle XX", critica. I també l'estructura. De fet, per donar un millor servei amb el gas, Holaluz es va haver d'independitzar el 2014-2015 de tots els proveïdors i així desenvolupar la seva pròpia tecnologia. "Si sóc Amazon, hauré de tenir cura de quins repartidors tinc perquè formen part de l'experiència", exemplifica Pi, i afegeix que per suplir les mancances del sistema han hagut "d'anar fent amb software i algorítmia. Necessitem fer màgia amb la tecnologia que tenim".
Amb l'energia, després de tres anys de trajectòria van llançar una tarifa plana. La primera tarifa plana d'Europa. Pi admet que al principi la competència els va tractar de bojos, però després els va començar a copiar. Ho assumeix com a part del lideratge. Al llarg dels anys han llançat productes innovadors al mercat "i això ens dóna sis mesos de marge fins que ens copien -relata Pi-, però el que no ens podran copiar mai és el nostre perquè", la seva finalitat.
La revolució de les teulades
La revolució de les teulades és l'últim crit d'Holaluz. És la veritable palanca de canvi. No només cap a una economia d'energies verdes sinó, fins i tot, per acabar amb la problemàtica d'Espanya envers l'electricitat, que es reflecteix actualment amb els preus més alts de la història.
"Elèctricament parlant, Espanya és una illa", relata Pi. Entre el mar i els Pirineus, la seva interconnexió amb Europa es veu limitada, "és del 2%. El gas, en canvi, arriba per molts llocs i per vaixells de gas liquat." Tenint en compte aquesta limitació geogràfica, tota la demanda elèctrica d'Espanya, per tant, s'hauria de produir dins de la península. A més, les tendències tecnològiques ens indiquen que el consum d'energia anirà a més en els propers anys. I davant d'aquesta demanda creixent, si no s'augmenta l'oferta, la llum costarà cada vegada més diners.
Pi: "D'aquí a uns anys, tenir una placa fotovoltaica a casa per a l'autoconsum serà tan comú com dur un smartphone a sobre"
I aquí som capaços de produir i augmentar l'oferta: "Espanya té una de les ràtios de sol més altes d'Europa, i no només això, sinó que té deu milions de teulades privades per abastir a les famílies que viuen sota aquestes teulades i a moltes més", anuncia il·lusionada Pi. És la revolució de les teulades. És l'escenari perfecte que, malauradament, ha tingut durant anys un principal enemic: "una regulació que ha anat en contra", però que per fi ja està fora del mapa.
La visió de Pi és ferma: "No et puc dir la data exacta, però d'aquí a uns anys, tenir una placa fotovoltaica a casa per a l'autoconsum serà tan comú com dur un smartphone a sobre". El que avui dia és anecdòtic esdevindrà estructural.
De les teulades, a les oficines
Pi sap que té una empresa impregnada de talent i creu que part de l'èxit recau en la selecció -"escollim gent molt preparada que tingui una alineació perfecta amb els nostres valors"- i en la retenció: "a Barcelona la competència amb el talent es salvatge, la gent bona sempre té opcions i, per tant, poden escollir. Has d'aconseguir que t'escullin a tu".
Tenen un model organitzatiu determinant: no tenen horaris, treballen amb equips transversals i repassen les xifres, els KPIs i els objectius cada setmana. Concretament, els dilluns a primera hora. Si defineixes bé els objectius, aconsegueixes que cadascú senti el projecte com a seu. "Què més em dóna si treballa un dimecres o un dissabte: que cadascú faci un ús responsable de la seva llibertat". En els processos de selecció, Pi recomana els períodes de prova: quan han passat uns mesos i has revisat el checklist d'expectatives, "pregunta't: amb la informació que tinc ara, tornaria a contractar a aquesta persona?"
Creu que també és clau fer sentir a les persones part d'un tot. No només part d'una empresa, sinó també d'un propòsit. Part d'una revolució, sigui des del sofà o a l'oficina.