Acostumats a haver vist les organitzacions de recerca des de ben petits, de vegades tendim a pensar que sempre han estat allà i òbviament no és així. Aquestes organitzacions són fruit en molts casos de l’afany i la voluntat de polítics que han impulsat el seu creixement.
Una d’aquestes institucions és la National Science Foundation que agrupa bona part dels centres de recerca dels Estats Units i va ser creada pel President Roosevelt. Ho va fer amb una carta al seu conseller científic Dr. Vannervar Bush, fent una pregunta ingènua: com podia la ciència i la tecnologia que tant havien ajudat a guanyar la segona Guerra Mundial, aplicar-se en benefici de la salut, de la prosperitat i la seguretat del país? La resposta va ser un estudi, Science - the Endless Frontier, la resta és història, una història que ha definit el lideratge dels Estats Units en ciència i tecnologia durant aquest i l'anterior segle.
Avui, aquesta història sembla que es repeteix, el president electe Joe Biden ha enviat aquesta carta a una colla de presidents d’universitats, centres de recerca i científics.
Què podem destacar d’aquesta carta?
En primer lloc, que demana col·laboració i ho fa amb un objectiu d’un treball transparent que empenyi a la comunitat científica amb tota la seva diversitat i al poble americà a fer recomanacions al govern. No es tracta d’un comitè secret sense debat públic.
L’estratègia i les accions que fan un país pròsper no són el resultat d'allò que fa l’administració sinó del seu lideratge
En segon lloc, és important destacar la natura d’aquestes recomanacions. No es tracta de temes puntuals, sinó que demana col·laboració en allò que és més propi del Govern: les estratègies a seguir, les estructures a crear i accions específiques a impulsar.
En tercer lloc, tot són preguntes i preguntes genèriques. Són grans reptes transversals que depassen la casuística particular d’un sector o d’un altre. Els sectors són:
- La Sanitat. Què podem aprendre de la pandèmia? Com ens podem preparar per aquest tipus de futurs? Com es pot incrementar dramàticament la capacitat de fer front a aquestes situacions? Com podem accelerar el desenvolupament de nous fàrmacs i els assaigs clínics? Com es poden fer servir les dades dels pacients amb el seu consentiment per construir un sistema de salut intel·ligent? Com es pot fer servir de la manera més efectiva possible la telemedicina?
- El repte climàtic. Com podem crear noves solucions que s’adrecin al repte climàtic? Com podem fer que aquestes solucions propulsin canvis impulsats pel mercat i accelerin el creixement, la salut i creïn llocs de treball especialment en les comunitats més desfavorides?
- Lideratge tecnològic. Com podem assegurar que els Estats Units continuen sent un líder tecnològic que asseguri la prosperitat, la seguretat i ens mantingui competitius amb la Xina? Tot un conjunt de noves tecnologies com Intel·ligència Artificial, biologia sintètica i tantes altres avancen molt ràpidament i transformen les nostres vides, com podem fer front a tota aquesta diversitat? Quines infraestructures i polítiques necessitem per accelerar el camí dels laboratoris de recerca als projectes i, finalment, al mercat? Com podem assegurar que totes aquestes tecnologies creen feina d’alta qualitat enlloc de disminuir-la?
- Igualtat. Com podem assegurar que els fruits de la ciència i la tecnologia arriben a tots els americans? Com podem assegurar que arriben arreu del país? Com podem reduir les desigualtats socials, racials i econòmiques?
- Llarg termini. Com podem assegurar a llarg termini la salut de la ciència i la tecnologia? Com podem nodrir l’ecosistema de ciència i tecnologia en un món que canvia molt ràpidament? Com podem atreure científics i tecnòlegs a l’administració? Com podem redefinir i transformar l’educació STEM (Science, Technology, Engineering, Math)? Com podem millorar l’experiència educativa en ciència i tecnologia? Com podem assegurar que els Estats Units continuen atraient les millors ments i el millor talent del món?
El darrer punt que voldria destacar és el convenciment de què l’estratègia i les accions que faran un país pròsper no són el resultat d'allò que fa l’administració sinó del seu lideratge. I lideratge no vol dir altra cosa que la capacitat d’unir voluntats diverses en un repte comú i crear entorns de col·laboració en els quals els interessos de tots apuntin a una única direcció.
Cap administració, ni tant sols l’administració dels Estats Units, es capaç d’arrossegar un país. No es tracta de si l’administració és gran o petita, el més important és si és eficient i capaç de liderar, juntament amb el consens de molts, el futur d’un país.
Benvinguts als nous Estats Units – això promet !