“Volem emetre tres missatges: la solidesa de l’ecosistema de les ciències de la vida i la salut català, l’auge de la intel·ligència artificial i les teràpies avançades i que Catalunya és al mapa internacional”. Sílvia Labé ha avançat, en una trobada amb periodistes, unes dades més que prometedores sobre l’ecosistema científic innovador, extretes de l’Informe de la BioRegió 2024, l’estudi que dirigeix des de Biocat. Si bé feia dos anys la BioRegió registrava una davallada després d'un "històric" 2022, el passat 2024 s'ha consolidat com un dels hubs d’innovació en salut més competitius d’Europa, després de marcar un nou rècord d’inversió en empreses emergents i scaleups de salut, amb prop de 350 milions d’euros.
El sector de la salut genera un impacte econòmic equivalent al 7,6% del PIB català
L’informe, que porta bones notícies en la seva desena edició, ha comptat amb el suport d’Almirall, AstraZeneca, Esteve, Grifols, Johnson&Johnson, Pfizer, i la col·laboració d’Acció i Catalonia Health, entre altres entitats. Aprofitant l’efemèride, l’estudi serà presentat durant el dia d’avui en una jornada que Biocat organitza amb diferents representants de l’ecosistema de la salut català i que inclourà un seguit de sessions de debat i taules rodones, així com la representació institucional del Govern de Catalunya, encapçalada pel president de la Generalitat, Salvador Illa, i les conselleres de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, i de Salut, Olga Pané.
Les ciències de la vida, en xifres
A la fotografia del sector de les ciències de la vida i la salut a Catalunya apareixen un total de 1.523 empreses, de les quals un 90% són petites i mitjanes empreses. Gairebé un terç (470) són empreses emergents, i fins a 112 són empreses derivades, aquelles que han vist la llum en alguna de les 93 institucions de recerca que acull el territori, com ho són el Barcelona Supercomputing Center (BSC), el Parc Científic de Barcelona (PCB), l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l’Institut de Ciències Fotòniques (ICFO) o el mateix Sincrotró Alba.
Si ens preguntem a què es dediquen aquest miler i mig d’empreses catalanes, ràpidament observem com despunta l’àmbit biotecnològic, que abasta fins al 25% de les empreses, és a dir, 386, seguides dels serveis professionals i consultoria (259 empreses), la salut digital (239), tecnologies mèdiques (225), empreses proveïdores (209), farma (127) i empreses inversores (78). Totes elles impulsen el sector de la salut a generar un impacte econòmic equivalent al 7,6% del PIB de Catalunya (el 4,1% provinent de la indústria i el 3,5% restant de les activitats sanitàries), i a situar-se “en tercera posició dins de l’economia catalana en termes de valor afegit, just per darrere del comerç i de les activitats immobiliàries”, tal com detalla el director general de Biocat, Robert Fabregat, qui afegeix que “també és el tercer sector que més ocupació genera”.
De fet, aquests dos darrers indicadors han mostrat un creixement continu en el darrer període de cinc anys. D’una banda, el sector ha facturat 44.757 milions d’euros (+6% respecte a l’any anterior) dels quals gairebé 25.500 milions pertanyen a la indústria i la resta a les activitats sanitàries. Quant a l’ocupació, la BioRegió catalana dona feina a 281.379 professionals, dels quals 206.000 es dediquen a les activitats sanitàries i 75.379 a la indústria, que ha generat uns 17.500 nous llocs de treball.
El Vallès com a epicentre de la innovació
De l’estudi de Biocat destaca la presència de la indústria de la salut en territori vallesà: Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès i Terrassa es troben entre les cinc poblacions que més empreses acullen i que més ocupació generen, sent Barcelona la província que major activitat i impacte econòmic concentra, amb el 94% de les entitats del sector.
L’activitat d’aquest conjunt d’empreses situa a Catalunya com la segona regió en exportacions i importacions de productes sanitaris a l’estat espanyol, per darrere de Madrid. Quant a les exportacions, el territori català reforça el seu lideratge assolint el 41% del total estatal (estadística que es tradueix en 9.409 milions d’euros) i amb algunes de les principals exportadores com ho són Almirall, B Braun, Esteve, Grifols o Werfen. Els productes de les ciències de la vida i la salut representen el 9% del total de les exportacions catalanes, amb Suïssa, Alemanya, França, Irlanda i Itàlia com a principals destinacions.
Importacions i exportacions catalanes, i el nou rècord d'AstraZeneca
Ara bé, si posem èmfasi en les importacions, “Catalunya destaca pel seu dinamisme i paper estratègic en l’aprovisionament sanitari”, segons Labé, que xifra en 9.707 milions d’euros les importacions catalanes del sector, un 32,5% de l’Estat. Els principals socis proveïdors? Alemanya, Estats Units, Suïssa, Regne Unit i novament Itàlia. Aprofitant la menció d’aquest conjunt de països, val a dir que són 781 les filials d’empreses catalanes a l’estranger del sector.
Una altra de les grans xifres del sector han estat els 2.106 milions d’euros en Inversió Estrangera Directa que ha rebut en els darrers cinc anys, amb AstraZeneca al capdavant, que el passat 2024 va captar fins a 550 milions d’euros i va crear gairebé 1.700 nous llocs de treball. Unes dades "rècord", segons Biocat, que reafirmen el compromís de la companyia amb Catalunya: “AstraZeneca ve aquí perquè hi ha un ecosistema punter”, ha dit Fabregat, qui també ha destacat altres inversions com la de Qiagen, que ha establert, amb una inversió de 13 milions d’euros, un centre d’innovació per desenvolupar solucions de diagnòstic de malalties infeccioses a escala mundial.
Fabregat: “AstraZeneca ve aquí perquè hi ha un ecosistema punter”
D’altra banda, entre les multinacionals que compten amb la seva seu central a la BioRegió -a més d’algunes de les ja mencionades- consten Isdin, BioIberica, Ferrer, Gaes, Inibsa, Salvat o ReigJofre, i porten Catalunya a concentrar prop del 50% de la indústria farmacèutica espanyola, amb fins a 79 plantes de producció de medicaments. Una fita que tant el director de Biocat com la directora de l’estudi atribueixen a “la ubicació estratègica de Catalunya a Europa, l’accés a talent científic i tecnològic altament qualificat, unes infraestructures i centres de recerca d’excel·lència i uns costos competitius”.
Un ecosistema talentós (i tecnològic)
Precisament, quant al talent científic, Catalunya va registrar durant el darrer any un total de 15.905 persones titulades en estudis de branques científiques, a les quals s’afegeixen 8.007 estudiants de màster i 1.663 doctorats, i que compten amb un ampli ventall de hubs digitals amb aplicacions en l’àmbit de la salut, que han aterrat a Catalunya en el darrer lustre. També destaca el gruix de fins a 12.000 persones que exerceixen com a personal investigador a Catalunya, amb una sòlida presència femenina del 53%, segons dades l’informe, que destaca el paper de les 12 universitats catalanes i la presència de 21 hospitals universitaris, entre aquests, l’Hospital Universitari Vall d'Hebron, que ha estat reconegut com un dels més intel·ligents a Espanya.
Es tracta d'una fita que s'explica en gran mesura amb l'avenç en la implantació i maduresa de tecnologies avançades, amb la intel·ligència artificial al capdavant. De fet, l'estudi de Biocat assenyala que hi ha fins a 168 eines d'IA registrades per part de 73 entitats, un 58% de les quals ja es troben en fases avançades de desenvolupament o desplegament. En aquest sentit, els hospitals continuen sent el principal entorn per a la implementació de solucions que utilitzen la IA en el sector salut (83%), amb una creixent presència també a l’atenció primària (41%).
I és que el talent català destaca a Europa per un motiu molt clar: Catalunya és la cinquena regió en publicacions científiques a Europa, amb 54.460, i la primera en el percentatge de Highly Cited Papers (HCP) (articles molt citats), que representen el 3,15% del total esmentat. Així mateix, si bé Suïssa, Dinamarca, Suècia i Països Baixos superen, en aquest ordre, a Catalunya en nombre de publicacions científiques, cap d’aquests països compta amb un indicador de publicacions destacades tan elevat com en el cas català. Ara bé, l’estudi de Biocat subratlla el nombre de patents internacionals com els deures que Catalunya té per aquest 2025, ja que actualment se situa en 12a posició en aquest àmbit: “És un repte pendent per traduir la recerca d’alt impacte en innovació i transferència de coneixement”, asseguren els portaveus.