23
de Setembre
de
2016
Espanya és el novè país del món per nombre de col·laboracions científiques internacionals i el sisè d'Europa. I ho és, en gran part, gràcies a institucions catalanes. Catalunya és la comunitat autònoma que més fundacions científiques té entre les més ben relacionades a escala internacional. Així es desprèn de l'estudi Connected World, elaborat per The Nature Index, que ha analitzat els patrons de col·laboració científica entre països des de l'1 de juliol de 2015 al 29 de juny de 2016.
El nombre de col·laboracions científiques amb institucions estrangeres és un indicador de qualitat per organitzacions d'aquest tipus. Les institucions catalanes puntuen bé en aquest sentit. El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona apareixen entre les 10 més ben considerades d'Espanya. Ocupen el segon, quart i vuitè lloc de la classificació, respectivament.
Les principals institucions científiques de l'Estat
Madrid és la segona comunitat autònoma amb més institucions al rànquing. Hi té la Universidad Autónoma de Madrid (que ocupa el tercer lloc) i la Universitat Complutense, que és setena. Completen la llista el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), d'àmbit estatal i a primera institució d'Espanya en nombre de col·laboracions científiques internacionals; la Universitat del País Basc (cinquena); la Universitat de València (sisena); la d'Oviedo (novena); i la de Santiago de Compostela (desena).
Les institucions amb qui més treballen aquests centres de recerca són, per aquest ordre, nord-americanes, angleses, alemanyes, franceses i italianes. La majoria de col·laboracions, fins a un 42,4%, són amb institucions dedicades a l'estudi de la química. El 31,14% de les col·laboracions tracten sobre física; el 21,21% sobre ciències de la vida; i només el 5,07% són estudis sobre la Terra o el Medi Ambient.
Els Estats Units, líder global indiscutible
A escala mundial, el país que domina amb diferència el panorama científic internacional és els Estats Units. El seu principal soci és, curiosament, la Xina; però també destaquen les col·laboracions amb científics alemanys, anglesos, canadencs i francesos. Els països que segueixen als Estats Units per nombre de col·laboracions científiques són Alemanya, Regne Unit, la Xina i França.
Tot i que els EUA dominen mundialment, la regió més potent en conjunt és Europa. 6 dels 10 països per nombre de col·laboracions científiques són europeus. I tots ells, a excepció de Suïssa, pertanyen a la Unió Europea. Després d'Europa, la regió de l'Àsia-Pacífic és la que més col·laboracions científiques genera. Destaquen especialment països com la Xina, el Japó, Austràlia, Corea del Sud i l'Índia. Molt més enrederits al rànquing apareixen regions com el Pròxim Orient (on destaca Israel), Amèrica del Sud (on lidera el Brasil) i l'Àfrica (amb Sud-àfrica com a país capdavanter).
El nombre de col·laboracions científiques amb institucions estrangeres és un indicador de qualitat per organitzacions d'aquest tipus. Les institucions catalanes puntuen bé en aquest sentit. El Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona apareixen entre les 10 més ben considerades d'Espanya. Ocupen el segon, quart i vuitè lloc de la classificació, respectivament.
Les principals institucions científiques de l'Estat
Madrid és la segona comunitat autònoma amb més institucions al rànquing. Hi té la Universidad Autónoma de Madrid (que ocupa el tercer lloc) i la Universitat Complutense, que és setena. Completen la llista el Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), d'àmbit estatal i a primera institució d'Espanya en nombre de col·laboracions científiques internacionals; la Universitat del País Basc (cinquena); la Universitat de València (sisena); la d'Oviedo (novena); i la de Santiago de Compostela (desena).
Les institucions amb qui més treballen aquests centres de recerca són, per aquest ordre, nord-americanes, angleses, alemanyes, franceses i italianes. La majoria de col·laboracions, fins a un 42,4%, són amb institucions dedicades a l'estudi de la química. El 31,14% de les col·laboracions tracten sobre física; el 21,21% sobre ciències de la vida; i només el 5,07% són estudis sobre la Terra o el Medi Ambient.
Els Estats Units, líder global indiscutible
A escala mundial, el país que domina amb diferència el panorama científic internacional és els Estats Units. El seu principal soci és, curiosament, la Xina; però també destaquen les col·laboracions amb científics alemanys, anglesos, canadencs i francesos. Els països que segueixen als Estats Units per nombre de col·laboracions científiques són Alemanya, Regne Unit, la Xina i França.
Tot i que els EUA dominen mundialment, la regió més potent en conjunt és Europa. 6 dels 10 països per nombre de col·laboracions científiques són europeus. I tots ells, a excepció de Suïssa, pertanyen a la Unió Europea. Després d'Europa, la regió de l'Àsia-Pacífic és la que més col·laboracions científiques genera. Destaquen especialment països com la Xina, el Japó, Austràlia, Corea del Sud i l'Índia. Molt més enrederits al rànquing apareixen regions com el Pròxim Orient (on destaca Israel), Amèrica del Sud (on lidera el Brasil) i l'Àfrica (amb Sud-àfrica com a país capdavanter).