28
de Juliol
de
2015
Act.
28
de Juliol
de
2015
En què s'assemblen Estònia i Catalunya? La primera té una població d'1,318 milions d'habitants, té un 83% de les llars connectades a Internet, però un 52% d'ús dels telèfons intel·ligents. Per la seva part, les xifres de Catalunya presenten una població sis vegades més gran (7,5 milions d'habitants), un accés a Internet en el 74,9% de les llars i una penetració dels telèfons intel·ligents superior, situada en el 74,4%. La resposta no està, per tant, en què s'assemblen, sinó en per què és interessant assemblar-se: la consideració d'Estònia com a referència mundial en Identitat Mobile.
El país nord-europeu és un dels exemples en què es fixa Catalunya per desenvolupar nous sistemes d'autenticació de la identitat mòbil. En un estudi presentat aquest dijous 23, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Govern català llista un total de sis països (a més d'Estònia, Finlàndia, Noruega, Turquia, Suïssa i Regne Unit) en els quals la identitat mòbil està més consolidada, però el primer referent català és l'estonià: "El 92% de les transaccions bancàries del país es realitzen per via electrònica i, el 2012, prop del 94% de la població ja declarava els seus ingressos electrònicament", recull l'informe ID_M. Proporcionant serveis segurs, accessibles i de confiança a la ciutadania.
De moment, Catalunya engegarà el 2016 –encara sense timing previst- una prova pilot d'autenticació digital entre dues administracions, la catalana i la finlandesa, mitjançant Mobile Connect. La prova pilot "no és ambiciosa", en paraules d'Oscar Pallarols, director del programa Smart Living de Mobile World Capital Barcelona , ja que serà un grup "molt reduït" el que participi en aquesta prova. L'objectiu és fer un pas més enllà dels instruments actuals: "Hem vist que el DNI electrònic i els sistemes com Val-ID (servei de validació d'identitats del Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya) no han estat útils havent estat tecnològicament preparats", reflexiona.
La referència mòbil és Estònia
Catalunya no posat els ulls ni en la primera potència mundial, ni en la més rica. Estònia va ser el primer país del món on es va poder votar a través del mòbil. Tot i que en 2007 ja va ser el primer a permetre votacions per Internet –més de 30.000 ciutadans van participar-, va ser en les eleccions de 2011 quan un 3% del total de l'escrutini en les eleccions al seu parlament nacional es va recollir per aquesta via a través del servei d'identitat mòbil, l'ID-Mòbil (Mobiil-ID en estonià).
La majoria de les gestions d'aquesta aplicació estan relacionades amb serveis governamentals, però segons l'informe ID_M també hi ha la possibilitat de realitzar compres online, sol·licitar un préstec personal, accedir als serveis de salut o abonar els rebuts dels subministraments com aigua, electricitat i gas.
Les condicions per poder gaudir del sistema estonià són tres: tenir vigent la targeta d'identificació o passaport, gaudir de nacionalitat estoniana i signar un contracte amb un operador mòbil, una tríada d'accions que implica el treball conjunt de Govern, operadors mòbils i entitats financeres. "Estònia implica la inversió de tots els agents i per a nosaltres és un referent. Hem d'aprendre de les seves lliçons", apunta Pallarols.
Finlàndia i la convergència dels operadors mòbils
Catalunya també posa els ulls en el funcionament del sistema d'identificació digital del país nòrdic, on el 90% de la població posseeix un dispositiu mòbil, dels quals, el 60% són telèfons intel·ligents i, de mitjana, cada client disposa de dues targetes SIM.
A Finlàndia, els tres operadors mòbils -TeliaSonera, DNA i Elisa- treballen conjuntament per intercanviar informació. Tots tres accepten les identitats creades pels altres, facilitant que els finlandesos que disposen d'una targeta SIM (Subscriber Identity Module)- PKI (Public Key Infraestructure) puguin realitzar tot un seguit d'activitats: des de reclamar assegurances fins a accedir als serveis governamentals de pensions.
Quant a Noruega, el pas endavant estan fent-ho les entitats financeres: els usuaris han de ser titulars d'un compte bancari per poder accedir als serveis gestionats amb identitat mòbil.
El país nord-europeu és un dels exemples en què es fixa Catalunya per desenvolupar nous sistemes d'autenticació de la identitat mòbil. En un estudi presentat aquest dijous 23, la Direcció General de Telecomunicacions i Societat de la Informació del Govern català llista un total de sis països (a més d'Estònia, Finlàndia, Noruega, Turquia, Suïssa i Regne Unit) en els quals la identitat mòbil està més consolidada, però el primer referent català és l'estonià: "El 92% de les transaccions bancàries del país es realitzen per via electrònica i, el 2012, prop del 94% de la població ja declarava els seus ingressos electrònicament", recull l'informe ID_M. Proporcionant serveis segurs, accessibles i de confiança a la ciutadania.
De moment, Catalunya engegarà el 2016 –encara sense timing previst- una prova pilot d'autenticació digital entre dues administracions, la catalana i la finlandesa, mitjançant Mobile Connect. La prova pilot "no és ambiciosa", en paraules d'Oscar Pallarols, director del programa Smart Living de Mobile World Capital Barcelona , ja que serà un grup "molt reduït" el que participi en aquesta prova. L'objectiu és fer un pas més enllà dels instruments actuals: "Hem vist que el DNI electrònic i els sistemes com Val-ID (servei de validació d'identitats del Consorci de l'Administració Oberta de Catalunya) no han estat útils havent estat tecnològicament preparats", reflexiona.
La referència mòbil és Estònia
Catalunya no posat els ulls ni en la primera potència mundial, ni en la més rica. Estònia va ser el primer país del món on es va poder votar a través del mòbil. Tot i que en 2007 ja va ser el primer a permetre votacions per Internet –més de 30.000 ciutadans van participar-, va ser en les eleccions de 2011 quan un 3% del total de l'escrutini en les eleccions al seu parlament nacional es va recollir per aquesta via a través del servei d'identitat mòbil, l'ID-Mòbil (Mobiil-ID en estonià).
La majoria de les gestions d'aquesta aplicació estan relacionades amb serveis governamentals, però segons l'informe ID_M també hi ha la possibilitat de realitzar compres online, sol·licitar un préstec personal, accedir als serveis de salut o abonar els rebuts dels subministraments com aigua, electricitat i gas.
Les condicions per poder gaudir del sistema estonià són tres: tenir vigent la targeta d'identificació o passaport, gaudir de nacionalitat estoniana i signar un contracte amb un operador mòbil, una tríada d'accions que implica el treball conjunt de Govern, operadors mòbils i entitats financeres. "Estònia implica la inversió de tots els agents i per a nosaltres és un referent. Hem d'aprendre de les seves lliçons", apunta Pallarols.
Finlàndia i la convergència dels operadors mòbils
Catalunya també posa els ulls en el funcionament del sistema d'identificació digital del país nòrdic, on el 90% de la població posseeix un dispositiu mòbil, dels quals, el 60% són telèfons intel·ligents i, de mitjana, cada client disposa de dues targetes SIM.
A Finlàndia, els tres operadors mòbils -TeliaSonera, DNA i Elisa- treballen conjuntament per intercanviar informació. Tots tres accepten les identitats creades pels altres, facilitant que els finlandesos que disposen d'una targeta SIM (Subscriber Identity Module)- PKI (Public Key Infraestructure) puguin realitzar tot un seguit d'activitats: des de reclamar assegurances fins a accedir als serveis governamentals de pensions.
Quant a Noruega, el pas endavant estan fent-ho les entitats financeres: els usuaris han de ser titulars d'un compte bancari per poder accedir als serveis gestionats amb identitat mòbil.