En un dels indrets més lluminosos del món es troba Caterina Biscari (Sicília, 1957). Ni més ni menys, el Sincrotró Alba, una infraestructura científica capaç d’emetre llum fins a 10.000 milions de vegades més intensa que la del Sol, i no podia tenir una millor ubicació: el carrer de la Llum, a Cerdanyola del Vallès. De caràcter radiantment optimista, Biscari dirigeix, des del 2012, el que alhora representa l’únic sincrotró a Espanya, que forma part de la vintena que n’hi ha a Europa. Malgrat llicenciar-se en Física a la Universitat Complutense de Madrid -ciutat on ha crescut des de ben petita-, les seves arrels italianes van portar l’actual directora de l’Alba a Nàpols, on es va doctorar a inicis dels vuitanta per acabar aconseguint una plaça a l'Organització Europea per a la Recerca Nuclear (CERN), a Ginebra.
Molt ha plogut des d’aleshores i, Biscari, que observa des de l’interior de l’Alba l’evolució dels grans assumptes que determinen el futur de la humanitat com ho són les tensions geopolítiques o el canvi climàtic, confessa que cada vegada veu més clar que “els científics hem d’actuar”: “Hem de reaccionar i tornar a parlar sobre els valors importants de la humanitat, que es basen a fer que aquest món sigui sostenible”. En arribar al seu despatx, la directora de l’Alba tanca l’ordinador amablement i es prepara per conversar amb VIA Empresa, mentre s’afanya i endreça de manera energètica una taula plena de llibres i llibretes. No es preocupi, Caterina; sabem que l’ordre tendeix al caos.
Què ens diu la llum?
La llum ens dona coneixement. Si bé la llum visible ens permet mirar i veure el món, la llum que produïm aquí ens permet incidir en els detalls que normalment no es veuen, i ens permet conèixer no només com està feta la matèria, sinó també de què està feta, com es comporta i quines són les seves propietats. Per tant, si ho he de sentenciar amb una frase, diria que la llum ens amplia el coneixement del món en què vivim.
Per als que no estem directament vinculats al món científic, com funciona un sincrotró?
Un sincrotró és una gran infraestructura que compta amb un accelerador d'electrons, les partícules que emeten la llum de sincrotró. Quan aquests tenen molta energia i canvien la seva trajectòria, emeten la llum, llavors el que fem és accelerar-los dins del nostre anell d'emmagatzematge (o storage ring), i mantenir-los donant voltes perquè emetin aquesta llum de sincrotró, que acaba arribant al que anomenem línies experimentals o beamlines, els laboratoris especialitzats annexos a l'accelerador que compten amb diferents tècniques d'interacció de la llum amb la matèria i estan capacitats per observar les mostres en una resolució atòmica.
Biscari: "La llum ens amplia el coneixement del món en què vivim"
Gestionar una infraestructura com aquesta és una qüestió molt tecnològica, ja que compta amb milers de sistemes d'imants, cavitats de radiofreqüències, detectors, i moltes dades, i això implica que hi hagi un equip de professionals amb diferents perfils, com científics, físics, enginyers o tècnics que també gestionen aquesta gran infraestructura. Alhora, és una qüestió molt humana pel que fa al seu ús, ja que a part dels treballadors hi ha els seus usuaris, aquells investigadors que venen de tot el món als quals cal ajudar a utilitzar el Sincrotró, proposar nous experiments i conduir les seves idees. És una institució molt complexa, però apassionant de liderar (somriu).
Com il·lumina el Sincrotró al teixit empresarial?
El Sincrotró és un instrument molt poderós que permet el desenvolupament de materials, així com explorar el camp de les ciències de la vida, ja que pots veure com estan fetes les cèl·lules per dins, pots estudiar les proteïnes, nous materials destinats al sector energètic, materials per a bateries, materials quàntics, magnètics, etcètera, i les empreses se'n poden beneficiar. Els nostres instruments estan oberts a la comunitat industrial, i els poden utilitzar per al seu R+D, un aspecte important que cal desenvolupar a l'estat espanyol. Per això, gran part dels usuaris pertanyen al món industrial, farmacèutic, automotriu o tèxtil, entre d'altres. Des del 2012 comptem amb una estratègia industrial molt important que consisteix a explicar tant a grans empreses com a pimes quins instruments tenim, quines capacitats tenen i com poden accedir-hi.
D'altra banda, les empreses no només tenen l'opció de ser usuàries del Sincrotró, sinó que també poden ser proveïdores de tota la tecnologia que s'utilitza aquí. És un aspecte especialment important ara que estem treballant en la renovació de l'Alba, ja que necessitem empreses tecnològiques que produeixin tots els sistemes, per exemple, sistemes per a l'accelerador, per a les noves línies experimentals, etcètera. I, precisament, gràcies al fet que existeix una infraestructura d'aquest tipus aquí, s'han anat desenvolupant empreses que fa 20 anys no existien, ja que quan va néixer l'Alba hi havia molt poques companyies d'alta tecnologia que poguessin participar en el desenvolupament de la tecnologia necessària en aquell moment.
Aproximadament, el 80% de proveïdors de semiconductors per a empreses europees estan fora de la Unió Europea. Quin paper juga l'Alba a l'hora de reduir aquesta estadística i d'oferir una mica més d'autonomia a Europa?
L'Alba és sens dubte un dels actors necessaris per anar cap al sobiranisme d'Europa. Europa ha de ser més independent dels proveïdors que hi ha a la resta del món en àmbits estratègics, com és el dels semiconductors. El Sincrotró és una de les infraestructures europees essencials per al desenvolupament de l'electrònica del futur, les nostres línies experimentals tenen la capacitat necessària i estem portant a terme projectes per al desenvolupament de semiconductors. A més, aquí al Parc de l’Alba comptarem amb el projecte Innofab, i pel fet d'estar situat al costat del Sincrotró esperem oferir-li un gran avantatge competitiu respecte a altres infraestructures.
Les grans infraestructures científiques com l'Alba i els altres sincrotrons europeus són actors essencials, no importants, essencials per al desenvolupament de la indústria del futur i per aconseguir que Europa sigui independent des del punt de vista tecnològic. Això sí, hem de treballar junts.
En aquest sentit, existeix algun vincle entre l'Alba i els altres sincrotrons establerts a Europa?
Fa uns anys el Sincrotró Alba va impulsar, juntament amb altres sincrotrons, la League of European Accelerator Based Photon Sources (LEAPS), on estem tots els sincrotrons europeus. L'Alba ha tingut un rol essencial dins d'aquesta organització, ja que vam ser presidents durant diversos anys i hem estat molt actius a l'hora de desenvolupar noves tecnologies en col·laboració, així com programes dedicats a temes més estratègics per a Europa i, en realitat, per a la societat en general, com poden ser l'accés a comunitats com la dels semiconductors, la de la quàntica, o altres àmbits de les ciències de la vida. Actuar junts és necessari, aquí, a l'Alba, en aquest moment tenim 13 línies experimentals en operació, més una que entrarà en funcionament d'aquí a dos anys, però si ajuntem tot el que hi ha a Europa estem parlant de 300 estacions experimentals que donen servei a 40.000 investigadors, dels quals entre 8.000 i 9.000 es troben aquí.
Diversos estudis xifren sobre el 8% la capacitat que posseeix Europa de produir microxips, un indicador que en certs països asiàtics s'eleva fins al 75%. En aquest context, la Comissió Europea va anunciar la Llei Europea de Xips, amb la qual s'espera impulsar la producció europea al 20% de cara al 2030. És un objectiu assolible?
(Fa un silenci). És un objectiu assolible si es treballa molt seriosament junts en desenvolupar els sistemes que es necessiten. Per a això, és important que aquests esforços estiguin realment coordinats a escala europea; iniciatives nacionals, com Innofab, també són clau, però cal tenir el suport dels diferents països; per a Europa és molt important posar esforços en comú. Per tant, és un objectiu assolible? Sent molt optimistes, sí, i jo ho soc (somriu). Però per a això cal posar-nos tots d'acord, i per molt clar que ho tinguem no sempre és així, a vegades les necessitats de cada país són diferents.
És compatible mirar pels interessos d'Europa i alhora pels d'un determinat país?
Europa hauria de deixar més de banda els nacionalismes i els interessos en l'àmbit nacional, perquè l'interès europeu és l'interès de tots. Hauríem de recuperar una mica l'esperit que hi va haver durant el període de la pandèmia, on de veritat es va sentir que el problema, la covid, era un risc compartit, i no només a Europa, sinó a tot el món. Aleshores es va aconseguir realment trencar barreres i compartir informació, compartir solucions. Per tant, la capacitat existeix, i t'adones que existeix quan et veus en perill, però jo crec que hauríem de recuperar aquesta capacitat també quan el perill no és tan evident.
Quin és el nostre perill més evident?
Ara estem fins a dalt de notícies sobre qüestions geopolítiques, però jo crec que el perill més gran per a la humanitat és el canvi climàtic. Hem d'actuar de manera concertada tots els països del món i, en aquest sentit, Europa és el lloc on aquest problema de veritat es percep i més solucions es proposen, però és un perill al qual se li hauria de donar una veu molt més potent.
Biscari: "Ara és fàcil dir que el problema és Donald Trump, però Donald Trump ha estat votat per milions de persones"
Sona complicat que tots els països del món actuïn en la mateixa direcció, si al capdavant de potències com els Estats Units hi ha dirigents com Donald Trump, que neguen el canvi climàtic.
Ara és fàcil dir que el problema és Donald Trump, però Donald Trump ha estat votat per milions de persones. El problema és que hi ha una part de la societat, el percentatge de la qual per motius inexplicables va creixent, que aquests riscos que té la humanitat no els veu com a tals i prioritzen trobar solucions a problemes més propers o a curt termini. Allà hauríem de reaccionar, i els científics hem d'actuar i tornar a parlar dels valors importants de la humanitat, que passen per fer que aquest planeta sigui sostenible en el futur per a tothom.
En aquest sentit, m'encanta veure els experiments que es fan a l'Alba, ja que tenim una estratègia científica a partir de la qual ens arriben moltes propostes que s'acaben portant a terme perquè són de gran excel·lència científica, i la majoria d'elles s'engloben en la sostenibilitat del planeta, del medi ambient i de la societat, i això és fantàstic, hem d'anar en aquesta direcció.
Es preveu que la mencionada Llei Europea de Xips mobilitzi 43.000 milions d'euros d'inversió publicoprivada per enfortir la indústria dels semiconductors. Ha vist l'Alba alguna quantitat d'aquest import?
D'aquests 43.000 milions, el Sincrotró no ha rebut directament res. La meitat del nostre finançament prové del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats del Govern d'Espanya, i l'altra meitat del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat. Ara bé, en línia amb la Llei Europea de Xips, aquí a Espanya comptem amb el Perte Chip, i sí que existeix la possibilitat que això reverteixi en un futur en la formació d'Innofab. A més, alguns dels grups que venen al Sincrotró a fer investigació sí que han estat beneficiaris d'aquest finançament i, per tant, en la ciència que fa l'Alba al final sí que hi ha un retorn.
D'altra banda, cal afegir que hem rebut finançament a través dels fons Next Generation, però destinat al disseny de l'Alba II.
Per què Cerdanyola?
Cerdanyola té el gran avantatge d'estar al costat de Barcelona. Evidentment, una infraestructura d'aquest tipus no es pot ubicar dins d'una gran ciutat, ha de ser als afores, i aquesta zona té l'avantatge d'estar al costat de la Universitat Autònoma i de tots els instituts que estan connectats amb aquesta, instituts d'investigació d'altíssim nivell, com l'Institut de Ciència de Materials de Barcelona (ICMAB), l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia (ICN2), l'Institut de Microelectrònica de Barcelona (CNM), i moltes altres institucions. Aquí l'ambient és d'excel·lència científica i gran capacitat d'investigació.
D'altra banda, és cert que el servei públic podria estar millor connectat amb Barcelona, però tenim molts altres avantatges com el de ser molt a prop d'un gran aeroport, que a més està molt ben connectat amb tot el món i això ens ajuda també. Si bé el 60% dels nostres usuaris són espanyols, una gran part d'ells catalans, els altres venen d'Europa o de la resta del món, i tenir una bona connexió és molt important per a una infraestructura d'aquest tipus, que sens dubte situa Cerdanyola al mapa mundial.
És una visió que comparteixen empreses com Panattoni, que estan fent inversions milionàries per establir-se al Parc de l’Alba. El Sincrotró marca tendència?
Sí, efectivament (riu). Estem dins del Parc de l’Alba, i es diu així perquè hi ha el Sincrotró Alba, però és un territori on hi ha moltes altres empreses importants, empreses tecnològiques, centres de dades, i també s'han de construir habitatges. Llavors, que la imatge d'aquesta zona sigui el nostre Sincrotró, és una imatge molt potent a l'hora de parlar amb el món empresarial, i és molt senzill que sorgeixin col·laboracions o sinergies, com per exemple ha succeït amb Sener.
Com avança el salt de la tercera generació a la quarta del Sincrotró? Es mantenen les previsions que l'Alba II estigui operatiu el 2032?
Sí, estem treballant en això. Com comentava anteriorment, vam tenir un primer finançament per començar el disseny i els prototips, i el procés està en marxa, tot va segons està planejat: el 2030 aturarem la instal·lació, aturarem l'Alba per poder fer la desinstal·lació i instal·lació del nou accelerador, i posteriorment acabarem la instal·lació de les noves línies experimentals; el 2031 farem la posada en marxa de tots els sistemes i podrem fer els primers experiments, i el 2032 l'Alba II estarà completament operatiu. El projecte segueix el timing previst.
No sembla una maniobra senzilla. A què es deu aquest salt de generació? Què es pretén aconseguir?
Aquest salt de generació està succeint a tots els sincrotrons de tot el món. La història dels sincrotrons va començar als anys 60 i hi ha hagut una evolució contínua des d'aleshores, però hi ha hagut moments determinats en què s'ha passat d'una generació a una altra, en què la tecnologia ha fet un salt. I ara estem fent un salt, el de la tercera a la quarta generació. Aquest ens permetrà que el feix de llum que produïm ara sigui molt més petit, molt més intens i, per tant, aconseguim molta més resolució, més rapidesa en els experiments, i millorem les nostres capacitats a l'hora d'entendre la matèria.
Són diversos els sincrotrons de tercera generació que estan passant a la quarta, a Europa estan fent aquest salt uns altres cinc o sis sincrotrons. I els nous que s'estan construint o que s'han construït en els últims quatre o cinc anys ja són tots de quarta generació, com el European Synchrotron Radiation Facility (ESRF), que ja està en funcionament. Al cap de 20 anys és necessari posar nova tecnologia en funcionament, i és justament el que farà l'Alba II, que entrarà en funcionament el 2032, 20 anys després de la seva posada en marxa l'any 2012. L'Alba ha viscut dues dècades de grans esdeveniments i grans èxits en la ciència, i ara toca mantenir-lo a la frontera de la tecnologia.
Serà curiós que justament el 2030, any en què tal com comentàvem Europa espera complir un determinat objectiu de producció de microxips, aquí l'activitat s'haurà aturat completament.
Es necessita una aturada com aquesta de tant en tant. No pots fer un canvi d'aquesta magnitud més de pressa. Un exemple és com ho està fent el Swiss Light Source (SLS-PSI) a Zúric, l'any passat van aturar i ara ho estan posant en marxa. Llavors, els seus usuaris estan escampats per altres sincrotrons, a l'espera que el SLS torni a posar-se en marxa, i serà molt més atractiu. Tampoc és possible tenir en funcionament sempre una infraestructura d'aquest tipus, tots els dies de l'any i tots els anys de la seva vida útil. Cal aturar per millorar.
Em podria definir l'avenç més gran o la fita més destacada assolida aquí, amb l'Alba?
És molt complicat. (Fa un silenci). No es pot dir quin és l'avenç més gran. Des que vam començar, aquí s'han fet 3.500 experiments, i més o menys la meitat relacionats amb les ciències de la vida, i l'altra meitat amb les ciències de materials. De tots aquests, jo puc mencionar alguns concrets que a mi m'emocionen, com tots aquells que impliquen treballar amb hospitals per entendre les malalties rares, descobrir quins fàrmacs es poden utilitzar per a certes malalties, i comprovar si realment tenen efecte abans de fer els assaigs clínics. És una qüestió molt important, ja que a part del cost econòmic que tenen aquests assaigs, està el cost humà, i en el cas de les malalties rares és encara més complicat fer un assaig. I aquí el que aconseguim és veure quin efecte té un determinat fàrmac sobre una cèl·lula, i si efectivament actuen sobre una malaltia o no.
Biscari: "El nostre impacte en l'evolució, en la innovació, en el desenvolupament d'empreses, o en el desenvolupament de productes és enorme"
Pel que fa a les ciències de materials, també hi ha moltíssims experiments. El món de l'electrònica, per exemple, i en relació amb els mencionats xips, requereix molta energia. Això és un problema per a la intel·ligència artificial, tots diem que és fantàstica, però, quanta energia necessitem per gestionar els milions i milions de dades? Moltíssima, i això suposa un gran problema, per tant, és necessari desenvolupar electrònica que consumeixi menys energia. Precisament, l'altre dia estava per aquí un investigador de Berkeley (Califòrnia), que estava estudiant moments magnètics, el que es coneix com a espintrònica. En comptes d'utilitzar electrons, l'espintrònica utilitza canvis de moments magnètics de la matèria. I això es tradueix en un consum d'energia molt menor. Veurem això el 2030? Potser no. Però si aquest experiment no ho comences aquí i avui, tampoc ho veurem el 2040.
És fascinant.
Ho és. I vull aprofitar per mencionar un fet molt important, que és sobre un estudi que hem encarregat a un equip d'economistes de la Universitat de Milà i que publicarem d'aquí a unes setmanes. L'estudi té l'objectiu de veure quantes patents arreu del món mencionen experiments fets al Sincrotró Alba, i s'ha arribat a la conclusió que són unes 4.500 les patents que mencionen dades preses aquí, a l'Alba, amb investigació pública. Això implica que el nostre impacte en l'evolució, en la innovació, en el desenvolupament d'empreses, o en el desenvolupament de productes és enorme. Quan vam descobrir aquesta xifra ens va impactar molt, no creiem que fóssim tan potents, i això és molt positiu.
En aquesta línia, aquesta setmana s'ha conegut a través de la publicació de l'Informe de la BioRegió 2024, elaborat per Biocat, que Catalunya és la cinquena regió en publicacions científiques a Europa, i la primera en percentatge de Highly Cited Papers (articles molt citats).
Correcte, però aquesta dada que tu menciones és sobre els articles citats per altres publicacions científiques. No obstant això, jo et parlo de patents. Patents desenvolupades amb dades obtingudes aquí. És un número sorprenent, suposa un gran impacte, i no sabíem que fóssim tan bons en aquest àmbit.
Una pregunta final. T'imagines un futur en què Europa és tecnològicament autònoma?
Com et deia, soc molt optimista (riu). Jo crec que Europa, a escala científica, és una potència molt gran. Ho has dit tu mateix, hi ha regions com Catalunya realment molt bones. Però per ser tecnològicament independents necessitem el que comentàvem al principi: que de veritat hi hagi una presa de consciència per part de tots els governs que és un assumpte necessari. I això implica, alhora, una presa de consciència per part de la societat, perquè els governs els escollim nosaltres. Perquè els nostres fills, els nostres nets, i els que vinguin després tinguin un futur assegurat aquí, necessitem treballar junts.