Tecnologies com la realitat virtual han entrat de ple en les rutines de treball dels centres de salut catalans. Un 25% la fan servir en docència, gestió del dolor, intervencions quirúrgiques o gestió de fòbies. A banda, la realitat augmentada i la realitat mixta -una barreja de les dues anteriors- són camps que els professionals mèdics també han assegurat que incorporaran al seu dia a dia. En concret, un 14,2% dels centres tenen la intenció d'explorat la realitat augmentada i un 8,9%, la mixta. Els resultats provenen d'un estudi de la fundació TIC Salut Social, un organisme del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, que ha presentat la dotzena edició del Mapa de Tendències 2019.
De les persones que han assistit a l'acte de presentació de l'informe, "un 53% s'han mostrat convençuts que el lideratge de la Transformació Digital dins els centres ha d'estar liderada pel seu responsable de Tecnologies de la Informació, o CIO", segons el comunicat de l'organització. No només això, un 29% han confirmat que el seu CIO ja l'està liderant. La dada més impactant, però, torna a tenir a veure amb la realitat virtual. A més de les dades de la implantació que actualment ja té aquesta tecnologia, a l'informe es pronostica que el seu ús creixerà al voltant d'un 198% des d'ara fins a l'any 2020. Des de la fundació TIC Salut Social s'espera que "la realitat virtual, l'augmentada i la mixta puguin revolucionar l'àmbit de la salut i ajudin a millorar la qualitat assistencial al pacient".
Una altra de les tendències comunes als centres mèdics és la telemedicina. Es tracta d'una eina que fomenta "la comunicació interactiva i en temps real entre pacients i professionals de la salut", com s'explica a l'informe. Actualment, tres de cada quatre centres en fan ús com una pràctica habitual i el 67% declaren haver tingut un descens de l'atenció presencial d'ençà que l'utilitzen com a eina assistencial.
La robòtica i la imatge mèdica creixen més lentament
"La robòtica ha tingut un creixement considerable al sector salut als últims anys, però no suficient", segons es pot llegir al comunicat de la fundació, "ja que només ha tingut una implantació del 20% en els centres enquestats". Així i tot, s'ha introduït un nombre rellevant d'innovacions relacionades amb aquesta tecnologia aplicada a la salut, per tal de millorar la qualitat de l'atenció al pacient, l'assistència en determinats procediments mèdics, tasques rutinàries (monitoratge) i teràpies. L'àrea assistencial amb un major ús de robòtica és la quirúrgica, encara que l'ús de robots també és present en l'emmagatzematge i distribució de medicaments, en pròtesis (robòtiques), exoesquelets i la robòtica terapèutica.
Segons l'informe, "la robòtica només ha tingut implantació en un 20% dels centres enquestats"
Pel que fa a la imatge mèdica, clau en entorns no radiològics, intel·ligència artificial (Deep learning) i diagnòstic predictiu, "només un 5% de les entitats indiquen disposar d'una impressora 3D", que utilitzen principalment per a la formació i planificació quirúrgica, i per la fabricació de pròtesi. No obstant això, un total del 28% dels centres pensen incorporar una impressora 3D en un futur. A més, un 14% dels centres enquestats indiquen haver participat en algun projecte d'innovació relacionat amb la imatge digital.
El 80% de les entitats proveïdores utilitzen menys paper
Enguany, l'enquesta de tendències també ha tingut en compte l'impacte de l'ús de les noves tecnologies en l'àmbit de la informació i comunicació rebuda per part dels pacients. El 80% de les entitats proveïdores que han participat comenten que han reduït la utilització de paper. D'aquest percentatge anterior, entre el 50% i el 70%, respon que es tracta principalment de gestions administratives com consultes assistencials per telèfon o recordatori de cites per SMS a la seva entitat gràcies a haver augmentat el volum o la possibilitat de fer gestions per internet.
De fet, una de les conclusions de l'estudi és que el 21% dels centres han comentat que desenvolupen programes d'incentivació d'eines tecnològiques tant entre els mateixos professionals dels centres com entre els ciutadans. Així, tot i que encara queda recorregut en aquest àmbit l'objectiu per part dels centres del SISCAT és situar el pacient al centre del procés sanitari.
Cloud, Big Data i seguretat
La computació al núvol és un paradigma que permet oferir serveis de computació a través d’internet. De fet, es tracta d’un model de prestació de serveis de negoci o tecnologia que permet a l’usuari accedir a un catàleg de serveis de manera flexible i adaptativa. Cada vegada, més centres van adoptant aquest tipus de model per la provisió de serveis informàtics tant pels seus professionals com pels usuaris. D'altra banda, els programaris més estesos dins del Cloud per ordre de priorització són: correu electrònic (47%), programaris de salut (45%), programaris específics de negoci (41%), còpies de seguretat (31%) i ofimàtica (21%).
El correu electrònic, programaris de salut o de negoci, còpies de seguretat i ofimàtica són els programaris més estesos dins el Cloud
Pel que fa a seguretat, davant la creixent exposició a ciberatacs per la presència digital i l’eclosió de tecnologies com la Internet de les Coses (IoT), el 86% de les Entitats Proveïdores afirmen que estan protegides contra hipotètics atacs cibernètics.