L'endemà de la Keynote d’Apple en què es va presentar l’iPhone X, una amiga m’expressava la seva profunda decepció: “M’esperava una cosa tan innovadora com el primer iPhone. Apple ja no és el que va ser”. Personalment, tot i que m’ha costat alguns anys i alguns petits renecs, he acabat entenent que l’error és esperar que cada nou model d’iPhone sigui tan revolucionari com ho va ser el primer.
D’entrada, perquè aquell dispositiu que Steve Jobs va mostrar al món ara fa 10 anys va significar llençar a les escombraries bona part de la tecnologia mòbil del moment, i va acabar capgirant i redefinint tota una indústria i el que fins llavors enteníem com a telèfon mòbil.
Entenent això, per a mi la Keynote del nou iPhone X ha estat ben diferent de les dels darrers anys, doncs ha presentat les bases del que pot significar una autèntica revolució de futur.
Les novetats dels Animojis
Els nous Animojis per exemple –que ofereixen la possibilitat de personalitzar emoticones que fem servir cada dia en Whatsapps i xarxes socials–, es basen en una tecnologia de detecció, reconeixement i interpretació facial que no havíem vist mai fins ara en cap dispositiu de butxaca o en cap ordinador. Una tecnologia que, quan estigui madura, pot servir per interactuar amb el telèfon d’una manera mai vista fins al moment, anant molt més enllà d’animar caretes somrients.
Us imagineu que el vostre iPhone fos capaç de comportar-se diferent en funció de l’emoció que es desprengués de les vostres faccions? Us imagineu un cotxe capaç de detectar si desvieu la vista de la carretera o us adormiu? Això és el que amaga la tecnologia que hi ha darrere dels Animoji. Ens hem de plantejar si necessitem tenir el telèfon més potent del mercat, o si el que volem és tenir un telèfon intel·ligent de veritat.
Realment, m’importa ben poc si els nous processadors són més o menys potents que els del darrer model de Huaweii. El que m’interessa de veritat és que els processadors del nou iPhone són capaços de treballar amb la realitat augmentada d’una manera potent i eficient, i que Apple faciliti entorns de desenvolupament senzills per tal que els programadors en puguin crear aplicacions.
M’interessa perquè això vol dir que en els pròxims mesos veurem aplicacions de GPS, mèdiques o videojocs més immersius que mai. Aplicacions reals.
M’és igual si Samsung ja incorporava el reconeixement facial en les seves opcions de desbloqueig, el que vull és que el meu telèfon no es deixi enganyar per una fotografia, funcioni correctament encara que hi hagi poca llum, o em reconegui si porto ulleres o no m’he afaitat.
En definitiva, el gran secret d’Apple, que a la vegada ha estat el seu gran èxit i encert, ha estat saber desenvolupar tecnologies potents i punteres que a la vegada funcionen com se suposa que haurien de funcionar: tan bé que al final ens oblidem que existeixen.