Aquest 2017 està sent l'any de l'eclosió de les estafes a Whatsapp. Després que Facebook i Google anunciessin fa un any que posarien tot el seu esforç a detectar i penalitzar els webs que pengen notícies falses i estafes, els difusors de continguts han trobat a la xarxa de missatgeria un filó per viralizar mentides.
Després dels recents atemptats a Regne Unit i a França, s'ha disparat el nombre de estafes per WhatsApp. Sobretot, els falsos missatges en els quals sembla que la Policia alerta de forma secreta als seus agents que va a haver-hi un atemptat imminent. Part de l'efectivitat de les estafes és fer-nos creure que la informació és secreta i que els suposats emissors dels missatges no volen que se sàpiga el que contenen. "Tendim a creure de forma gairebé automàtica tot allò que comença amb frases com ‘t'ho dic a tu, però no l'hi expliquis a ningú’, ‘això m'ho ha dit algú molt proper al problema, però és alt secret’, etc.", assenyala Hervé Lambert, Retail Global Consumer Operations Manager de Panda Security.
En moltes altres ocasions, les estafes tracten de perjudicar empreses concretes. Falses notícies sobre fàbriques en les quals s'explota laboralment a nens, pintallavis que produeixen càncer, o fins i tot el ‘clàssic’ missatge en el qual alerten que tancaran WhatsApp si no reenvies el missatge a tots els teus contactes.
El problema de les estafes és que no acostumen a ser completament falses. En elles hi ha sempre una part d'informació real que fa que els missatges siguin més creïbles. “Cal afrontar tots els continguts virals amb una visió escèptica i, abans de reexpedir-los, assegurar-se que es tracta d'informacions reals”, afegeix Hervé Lambert.
Buscar a Internet
Si estem davant d'una notícia real, el més probable és que estigui ja publicada en algun mitjà de comunicació. Els cercadors com Google o Bing acostumen a situar en els primers resultats les notícies més recents relacionades amb les cerques. Però si encara no estan, sempre és recomanable buscar a l'apartat de notícies. Si el missatge que has rebut no està aquí, el més segur és que sigui fals.
Si és un àudio, pregunta a l'emissor del missatge
Últimament arriben moltes estafes per WhatsApp en forma d'àudio. Com que estem molt acostumats a rebre aquest tipus de missatges i comque sentim la veu d'una persona que ens parla en un to molt proper, tendim a creure a ulls clucs el que diuen. I justament per aquesta raó cal desconfiar més si no coneixem directament la persona que està parlant.
Abans de reexpedir-ho, pregunta al contacte que t'ho ha enviat si coneix la persona que narra el missatge. Si no és així, dubta de la seva veracitat i, de nou, revisa a Internet per veure si és cert.
Revisa els enllaços
Moltes vegades els missatges arriben fins i tot amb un enllaç a la notícia d'un mitjà de comunicació. Fixa't bé en la URL de l'enllaç. Després de l'‘http://’ ha d'estar escrit el nom del mitjà de comunicació. Assegura't que no hi ha punts entre les paraules ni guions.
En alguns casos hi ha indentificadores de domini darrere del clàssic puntcom com un ‘.cc’, ‘.biz’, ‘.net’, etc. Si t'arriba un enllaç d'un mitjà que coneixes acabat en algun d'aquests sufixos, millor no ho obris. Per exemple, “elperiodicoqueleo.com.cc”. A més, recorda que aquest tipus d'enllaços pot portar-te a un web de contingut maliciós creat per fer un ransomware.
Comprova la identitat de l'autor
Últimament s'ha sabut que hackers russos havien atacat periodistes a través del phishing per fer-se amb els seus comptes de correu electrònic i difondre falses estafes en els seus noms. Per evitar ser víctima d'un missatge fals, busca el mitjà de comunicació en el qual treballa aquesta persona i busca la notícia que estàs rebent. Si no apareix en el cercador, és probable que sigui fals.
En altres ocasions, les estafes són enllaços a blogs en els quals se cita com a font importants investigadors. Els blogs personals acostumen a diferenciar-se dels mitjans de comunicació i blogs professionals en què els qui els escriuen no treballen amb una metodologia periodística.
Per això, si llegeixes que en un blog es parla d'un famós científic, cerca en Internet el nom d'aquesta persona. Si realment és una autoritat, trobaràs moltes referències. Si no és així, dóna per segur que el blog està creant o formant part d'un engany.