No hem de tenir por dels robots. Tot i les pel·lícules apocalíptiques que pinten robots destructius o les visions fatalistes que diuen que ens faran fora de la feina. Clara Diana, dissenyadora de robots i artista que ha participat en el Sónar+D, creu que no n’hem de recelar: “En un futur ens poden fer por perquè seran més intel·ligents que nosaltres. Però no hem de tenir por dels robots en aquest sentit, perquè es poden comportar per humans i normalment no tenim por dels humans, oi?”
La investigadora creu que “És fascinant com els objectes poden ser interactius amb l’electrònica”. I això farà que els estimem, “serà inevitable estimar-los”, afirma.
Per què? Doncs perquè “els robots aniran a llocs on no podem anar, com l’Antàrtida, a sota del mar o a dins del nostre estómac; i aniran a llocs on no volem anar, com per exemple anar a netejar el vàter”.
Moviment
La clau per enamorar-se d’un robot és la interfície. Si la manera com es presenta un robot ens agrada, “segurament ens agradarà més interactuar amb els robots”, afirma Diana.
Un dels aspectes amb què interactuen els robots és el moviment. Si la manera en què un robot es mou és mecànica no sedueix.
Shimon és un robot que es comporta com els músics que es mouen quan toquen. El moviment d’aquest robot és un exemple de com el moviment pot ser expressiu i és crucial quan les màquines interactuen amb els humans.
És tan important el moviment dels robots que fins i tot poden arribar a expressar coses només amb el moviment. No es tracta només de ser més amigable a la visa, sinó que poden expressar sentiments. Jibo és un assistent de sobretaula que es mou i expressa sentiments com ara la felicitat amb els moviments.
Les interfícies són molt importants i cada cop ho seran més, perquè seran present en més i més productes. Diana posa com a exemple el cotxe connectat i autònom, que haurà de comunicar al conductor què pensa o què prediu per tal que la persona conductora sàpiga, per exemple, si ha de prendre el control del cotxe. “El robot ha de donar respostes viscerals – s’ha de comunicar amb el conductor i això ho farà aprenent de nosaltres”, diu l’experta.
Per això té clar que la intel·ligència artificial farà que el robot whisperer esdevingui una professió. Persones que es dedicaran, en comptes d’entrar codi, es dedicaran a parlar amb les màquines, entendre el seu llenguatge i com aprenen per entrenar-les”.
Carisma al laboratori
La comunicació amb les màquines, doncs, és el següent àmbit amb què els robots ens seduiran. Els robots socials aprendran de nosaltres a través de “la comunicació i la nostra gesticulació”. Però cal una resposta, cal que el robot pugui expressar-se: “Per això cal que el robot pugui dir coses si gesticular també!” exclama Diana.
L’artista parla de Simon, un robot en què ella mateixa ha treballat. “És possible parlar amb en Simon, mantenir una conversa amb ell sobre els colors que reconeix. El robot pot agafar objectes i llençar-los al cubell de reciclatge que li toca”.
Diana explica també que el fet que els robots tinguin aspecte humà no és sempre recomanable, el que sí que és útil són els aspectes socials dels robots. Aquests aspectes arribaran cada cop a més objectes de la casa i de la nostra vida.
La personalitat dels robots
Quan tenim moviment, comunicació i enteniment comencem a crear personalitat. Com ha de ser aquesta personalitatper a cada objecte? “L’important entre una persona i un robot és la interacció. L’intercanvi entre el robot i l’humà determina la forma final del robot. I això determina la seva personalitat”, explica l’artista.
La funció del robot també determinarà la seva personalitat, la seva feina ha de determinar quins són els reptes a què s’enfronta: “Així com els perfils laborals tenen personalitat: el cambrer és ràpid i xerraire, el servei de neteja és efectiu i discret, els robots també tindran aquests trets”. Per exemple, conclou la ponent, “una roomba tindrà una reacció diferent quan comença a treballar, quan acaba, quan està fent la seva feina, quan està estressada o té problemes i necessita ajuda, etc".