En una anàlisi sobre l’evolució de diferents sectors durant la darrera dècada costaria trobar un mercat que resistís el ritme de creixement del de les aplicacions mòbils. Les pocs més de 3.000 apps amb què va obrir l’Apple Store el 2008 i les gairebé 10.000 que tenia l’antecessor de Google Play s’han multiplicat fins a arribar a més de dos milions en cadascuna de les plataformes. En paral·lel, les empreses de desenvolupament han sorgit arreu del món al veure l’apertura d’un nou mercat que no para de créixer. Però, d’on sorgeix el negoci de les apps?
Segons l’informe de la consultora Ditendria 2017: Mobile en España y en el mundo, s’espera que per a finals d’any, la facturació global del sector de les apps arribi als 189.000 milions de dòlars (uns 161.084 milions d'euros), duplicant sobradament els 88.300 que el mercat va generar el 2016. Si ampliem el zoom, l’estudi State of Mobile App Developers assenyala que cada app genera una mitjana de 6.000 dòlars mensuals.
El CEO de l’agència digital Interactius, Josep Maria Blanco, divideix les estratègies per monetitzar les apps en dos grans grups: les basades en el pagament per descàrrega i les que ofereixen el programa de forma gratuïta. “Si optem per fixar un preu, hem d’estar segurs que oferim un valor que cap altra aplicació gratuïta és capaç d’oferir i promocionar-la per altres mitjans”, explica Blanco. Els mateixos programadors coincideixen amb la seva anàlisi, ja que, segons l’informe sobre els desenvolupadors d’aplicacions, el 43% consideren imprescindible comptar amb un pressupost per la difusió del llançament després de la seva publicació.
La periodista especialitzada en tecnologia i CEO de la plataforma de promoció d’apps Geenapp, Gina Tost, coincideix en què l’èxit d’una aplicació de pagament és “que sigui necessària”, però inclou un factor geogràfic en l’equació. “Al nostre país ningú està acostumat a pagar per l’ús de programes i això fa que estiguem en un dels estats d’Europa on surt menys a compte desenvolupar. Tenim un valor com a usuari molt baix, perquè no estem disposats a gastar un euro en un servei que, al final, utilitzarem cada dia moltes vegades. A països com Alemanya o el Regne Unit la gent paga més per les apps”.
Tost diferencia també entre el tipus d’usuari de les apps, en funció del sistema operatiu que utilitzin. “Està demostrat que els usuaris d’Apple paguen més per aplicacions que no pas els d’Android”. En concret, el 63% dels usuaris de iOS afirma haver pagat algun cop per la descàrrega d’apps, per només el 37% dels clients de Google Play.
El negoci de les apps gratuïtes
Avui dia, el 59,5% del negoci de les aplicacions prové de les apps de pagament. Això vol dir que, malgrat ser la immensa majoria de l’oferta i comptar amb la major part dels clients, les apps gratuïtes generen poc més del 40% de la facturació global del sector. Els estudis senyalen que només el 5% dels usuaris generen ingressos a les aplicacions sense cost. En aquests casos, la creativitat mana a l’hora d’establir una estratègia per a la monetització.
El primer model per fer calers que trobem és el de les apps freemium/prèmium, en la que l’usuari té un accés a certes funcionalitats en el mode gratuït i ha de subscriure’s per poder utilitzar tots els serveis de l'app. “És un model molt utilitzat per mitjans de comunicació i aplicacions de formació; el punt crític és que el client tingui prou informació com per a tenir una idea clara del valor diferencial que suposaria donar-se d’alta a la versió de pagament”, adverteix Blanco.
El 59,5% del negoci de les aplicacions prové de les apps de pagament.
“Un altre model és la inserció de publicitat mitjançant petits banners i pantalles pop-up, que permet oferir tot el contingut gratuït a l’usuari, però amb una qualitat d’experiència menor que pot causar l’abandonament de l’app”, argumenta l’empresari, que descriu també el funcionament de les aplicacions d’accés temporal. “Permeten utilitzar el servei complet durant 15 dies o un mes. Encara és una modalitat poc utilitzada, perquè provoca una sortida forçada de l’usuari”.
Menció a part mereix l’estratègia de compres in-app. Es tracta d’aplicacions gratuïtes que ofereixen serveis i continguts complementaris i d’interès a canvi de diversos micropagaments. Un model molt utilitzat en el sector dels videojocs per smartphones. Però hem de remuntar-nos molt més enrere del Candy Crush per trobar els orígens d’aquest mètode de monetització. “Els videojocs sempre han canviat el seu disseny per adaptar-se al format on es trobaven. Per exemple, un joc pensat per les recreatives com el PacMan oferia partides relativament curtes perquè el jugador acabés posant una altra moneda a la màquina. Els jocs de mòbil busquen que juguis com més vegades al dia millor i ofereixen caramels que faciliten avançar en el programa”, explica Tost.
Les aplicacions basades en l’estratègia de compres in-app són les més lucratives dins de les gratuïtes. Segons l’estudi de Ditrendia, el 30,9% de les aplicacions es financen seguint aquest model, mentre que només el 9,6% que ho fan a través de la publicitat. L’estratègia de monetització, però, només és el primer pas per fer negoci d’una aplicació. “No es tracta només de penjar-la a les diferents stores i esperar. És com tenir una petita botigueta on cal estar molt pendent de què hi passa, tenir-ho tot mesurat i prendre decisions”, conclou Tost.
Gratuïtes del tot?
Hem revisat els diferents models de monetització de les apps i cap d’ells respon a una de les aplicacions més populars, com és WhatsApp. És cert l’axioma que diu que, si una app és gratuïta al 100%, és perquè el negoci són les nostres dades? Blanco no en dubta. “Existeixen molts desenvolupadors que generen negoci venent els seus programes gratuïts, perquè el valor principal d’aquella app és, precisament, la seva base d’usuaris”.
Per a Tost, la clau a l’hora d’utilitzar aquestes aplicacions sense posar en perill la privacitat és “no compartir res que no vols que se sàpiga, ni tan sols a serveis com Dropbox o Google Drive on podem estar sols. Les empreses tenen límits, però moltes vegades se’ls salten. O algú sap que fa Facebook amb les nostres dades?”, es pregunta.