La conciliació de la vida laboral i familiar es pot entendre com un repte, com una lluita, però, sobretot, com el dret que tenen totes les persones treballadores a compatibilitzar d’una manera més o menys equilibrada el temps de treball productiu i el temps dedicat a la vida personal i familiar. Per a això són determinants aspectes com ara aconseguir una distribució equilibrada de les tasques domèstiques entre homes i dones, replantejar els horaris de treball i les jornades laborals, i fomentar una reorganització del temps de treball més flexible, per mitja de l’aplicació de mesures, com poden ser l’horari flexible, la jornada intensiva o el teletreball, entre d’altres, que puguin afavorir la vida laboral de les persones, a més de promoure serveis d'atenció a la vida diària, en particular serveis dedicats a la cura dels menors o de les persones dependents.
La denominació més utilitzada en català per a referir-se a aquest concepte és conciliació de la vida laboral i familiar, però també es documenten altres formes que igualment són adequades lingüísticament, com ara conciliació de la vida familiar i laboral, conciliació de la vida personal i laboral, conciliació de la vida laboral i personal, conciliació de la vida personal, familiar i laboral, conciliació de la vida laboral, personal i familiar o conciliació de la vida familiar, personal i laboral. Aquesta multiplicitat també es dona en castellà i, tot i que amb una variació menor, en altres llengües, com el francès i l’anglès.
El mot 'conciliació' ens ve de lluny i ja en llatí (conciliatio) tenia el sentit de ‘acord, compatibilització’
Sigui quina sigui la combinació denominativa que s’utilitzi, cal tenir en compte que, tot i no pertànyer a l’àmbit matemàtic, aquest terme compleix l’anomenada propietat commutativa segons la qual l’ordre en què es prenen els elements no altera el resultat (que en aquest cas equival al significat) de l’operació. Fixem-nos que, en tots els casos, el nucli del sintagma, conciliació, es manté inalterable. I si bé el terme de què parlem té un ús relativament recent, el mot conciliació ens ve de lluny i ja en llatí (conciliatio) tenia el sentit de ‘acord, compatibilització’.
Podeu consultar tots aquests termes, amb els equivalents en altres llengües, en el Diccionari de la negociació col·lectiva i en el Cercaterm.