Algú em sabria dir quin és el cost d'oportunitat d'estar confinats? És a dir, quin és el valor de la millor opció no realitzada? Aquella reunió que ens han ajornat? El dinar que no hem pogut realitzar? La festa a la qual no hem assistit? Els salaris que no percebrem? Els ingressos que ja no tornaran? Eixe és el cost d'oportunitat d'estar tancats? Però quant!? M'ho pregunte cada dia com un hàmster, sense sortir de la roda.
Quan estudiava Batxillerat, el matemàtic Paco Contreras ens explicava el cost d'oportunitat amb l'elecció, tan pusil·lànime, de qui ha de comprar un jersei o unes sabates en Zara i no sabia què triar. Quin era el valor de la millor elecció no realitzada? Què et perdies si feies una cosa i no una altra? No és fàcil elegir. Les eleccions comporten moltes conseqüències. Ho sabem, ho estem veient cada dia.
Després d'un dia rumiant, li faig la pregunta a un dels nostres economistes de capçalera, José Maria Gay de Liébana, amb qui fa unes setmanes m'havia citat vora mar sense saber que aquella seria l'última vegada que veuria la platja abans de tota aquesta situació. No, no podem entrevistar-nos presencialment, ni podem parlar ara, just en aquest moment, perquè tinc un bebé de tretze mesos fent passos en bucle pel menjador. Però si, en el seu missatge de text, l'economista sí que opina que la xifra és astronòmica. "L'aturada del PIB, la caiguda d'inversions, els dividends que no es repartiran, l'ocupació que es destruirà, la no creació d'ocupació que suposarà un altre cost més afegit. Si a aquest cost d'oportunitat en canvi l'intentem contrarestar l'impacte econòmic negatiu amb el qual seran les noves oportunitats que s'obren, com el descobriment del teletreball, es podria relativitzar... ", argumenta.
No, no és alentidor. És cru. Realista. Intangible però capaç de fer-nos sentir un puny a la panxa. Amb tot, l'economista afegeix, per relaxar-me, que "això serà simplement una tempesta més o menys primaveral que durarà el que duri fins que acabi el coronavirus o, millor dit, fins que ho tinguem controlat". Primaveral, tempesta. El poder de les paraules. La calma en dos pasos.
El (meu) cost d'oportunitat -d'haver preguntat a Gay de Liébana- és la ignorància. I algú, ara, sabria avaluar-la?