L'any 2008 el president Barack Obama va promoure l'anomenada Open Government Initiative que instaurava de manera oficial i obligatòria el Govern Obert a l'administració nord-americana. Entenem Govern Obert com aquella política que unifica en una sola estratègia transversal les polítiques de participació ciutadana, transparència i dades obertes, que, inspirats pel principi de col·laboració, provoquen un canvi cultural i de paradigma en les relacions entre l'administració i els ciutadans, que passen a tenir un paper més actiu a integrar-se en la governança de la institució.
La crisi del coronavirus ha estat un test i una prova de força per aquestes polítiques lligades al Govern Obert, especialment les dades obertes, en un context on la governança de dades esdevé imprescindible per a qualsevol model de gestió, sigui públic o privat.
La transparència està ja integrada legalment entre els preceptes imprescindibles de tot govern, segurament queda recorregut quant a creure-hi, però l'obligació legal hi és. Podríem dir que els governs han fet un esforç de transparència i comunicació durant aquesta crisi del Covid-19, amb rodes de premsa diàries, diferents formats, i molta informació subministrada. Podríem valorar si la informació ha estat tota, insuficient, o desordenada, però podem concloure que l'esforç per la transparència s'ha produït.
"Podríem dir que els governs han fet un esforç de transparència i comunicació durant aquesta crisi del Covid-19, també podríem valorar si la informació ha estat tota, insuficient, o desordenada"
La participació ciutadana, entesa com el paper actiu de la ciutadania en la crisi, sens dubte ha estat un punt important, hi ha hagut canals de recollida d'informació, atenció i per on les persones podien no ja només informar-se sinó també informar. Potser la part on hi podia haver un terreny de millora és la de donar valor, no només a la informació, sinó al coneixement que el conjunt de la ciutadania té en qualsevol matèria, i haver creat els canals necessaris per capturar aquest coneixement i fer-lo servir com a valor per a la lluita contra el virus.
I sobretot ha estat una crisi de dades, una crisi on les dades han tingut un valor fonamental. No podia ser d'una altra manera en l'era de les dades, obertes o no, una era on no es pot gestionar sense tenir en compte el valor de la dada, considerada el nou petroli del segle XXI. Cada dia podíem rebre una allau de dades actualitzades sobre situació de la pandèmia.
Però s'ha fet tot bé? Aquí ja entrem en un terreny més crític i on segur que en el futur hi pot haver millores. D'entrada ha fallat el principi de col·laboració, en aquest cas entre administracions. El fet que cada administració, fins i tot diferents departaments de la mateixa administració, presentessin dades diferents, amb criteris diferents, i fins i tot canviant els criteris a mitja crisi sense seguir l'històric ni poder fer comparacions fidedignes, no ajudava ni a un correcte seguiment i lectura de la crisi, ni a la seva gestió.
"Ha fallat el principi de col·laboració, en aquest cas entre administracions"
És per això que posem sobre la taula un seguit de propostes, de possibles solucions a implementar encara en la crisi del coronavirus, i aprofitar al màxim tot el poder de les dades:
- El mateix concepte de dades obertes implica que és normal i lícit que cada administració vagi fent públiques les dades de què disposa, i que afecten el seu territori d'acció, sobre l'evolució de la pandèmia. És necessària una publicació periòdica de dades sense canviar els criteris, per poder fer un seguiment de l'evolució, i si aquests canvien, perquè alguns evolucionen o se n'incorporen de nous, no es poden perdre les sèries històriques claus per a la interpretació, predicció i investigació de la pandèmia.
- Les dades públiques són obertes, per defecte, perquè pertanyen a la gent i perquè com més dades més podem analitzar, predir i donar respostes a la crisi. Els diferents governs no només han de publicar dades obertes, sinó que han de publicitar la seva publicació, per tal que altres institucions, organismes d'investigació, empreses o qualsevol agent, pugui interpretar-les i generar coneixement.
- Reutilització de les dades per prendre decisions públiques. Les dades són informació, més enllà d'obrir, publicitar i fer un seguiment a les dades publicades per part dels governs, cal que aquests també les reutilitzin i les facin servir per prendre decisions.
- Publicar visualitzacions de conjunts de dades agrupats per temàtiques amb l'impacte de la COVID19 ( activitat econòmica, ocupació, mobilitat, salut ...) amb la màxima desagregació possible. Resulta evident, a mesura que avança la pandèmia, que calen dades multidisciplinàries i no només dades específicament sobre l'impacte en la salut de les persones, sinó també en altres aspectes com situació socioeconòmica, estructura del barri o sector econòmic que influeixen en l'impacte de la covid a les persones o territoris. Les administracions més petites o les petites empreses no disposen d'infraestructures per a generar o accedir a les dades necessàries. En canvi cal assegurar certa equitat en l'accés a les dades per a poder prendre decisions ben informades. En aquest sentit cal disposar de repositoris de dades obertes públiques relacionats amb la COVID, orientades tant a la presa de decisions públiques com privades. Resulta necessari per a la reconstrucció econòmica i social de la covid, per no generar noves bretxe
Cal publicar aquestes dades de forma que siguin fàcilment interpretables, transformades en informació i coneixement. Per exemple, la creació de visualitzacions de dades conceptualitzades per equips mixtes de periodisme de dades i persones expertes en la matèria faciliten les interpretacions i per tant la utilitat de les dades, independentment dels coneixements de les tecnologies data - Usar de forma intensiva les apps basades en dades per a fer pedagogia sobre la utilitat de la tecnologia. Cal un ús ètic i de drets de la ciutadania respecte a les dades que apliqui: la transparència dels algoritmes, poder de decisió sobre les dades personals i propiciant un debat honest entre els béns a protegir: vida, salut, privacitat ... Optar des de la perspectiva de drets d'Europa d'ús de les apps per abordar la pandèmia tindrà com a resultat solucions tecnològiques realitzades des d'un paradigma ètic europeu. No podem depèn de la producció ni industrial, ni digital d'altres parts del món.
- La cooperació intra institucions en la generació de dades, és l'única forma de poder disposar del conjunt de dades necessàries. Les administracions públiques de diversos nivells i territoris han de col·laborar per a la "federació de dades". Cal pactar models d'estàndard per tal que les dades generades en origen siguin compatibles amb dades d'altres institucions durant diversos períodes de temps. Estandarditzar dades sobre indicadors bàsics respecte covid, tant sanitaris com econòmics, que permetin disposar de dades comunes i comparables.
La recent creació de l'oficina de dades del Govern de l'Estat i la creada per la Generalitat fa un any han de servir perquè generem de forma automàtica dades comparables. Les dades de diversos departaments han de tenir idèntiques desagregacions territorials i temporals. Orientar les institucions cap a organitzacions "Data driven", implica que cal ajustar les divisions de gestió per a poder produir dades útils que permetin una gestió més eficient. - Liderar projectes de dades amb participació ciutadana com a element de cohesió. Fomentar la col·laboració ciutadania en la trobada de solucions digitals basades en dades obertes per tal d'innovar en la forma de construir solucions i fer-ho de forma oberta implicant a persones expertes de diverses àrees. Generar espais de col·laboració i construcció col·lectiva enforteix el sentiment de pertinença, en aquest sentit, per a la cohesió social necessària un moment d'una greu crisi econòmica i social, y quan els espais tradicionals de participació col·lectiva no podran ser tan actius per la necessària distancia social i dificultats del context.
La crisi del Coronavirus és la primera gran crisi mundial de l'era del big data, de les dades, és una crisi marcada bàsicament per les dades, on aquestes juguen un paper fonamental. És doncs, una gran oportunitat per integrar-les al model de gestió de crisis, on modestament volem aportar exemples i solucions.