Segona setmana de confinament i segona part del màster en transformació digital obligatori. La setmana comença amb el mateix empatx digital de la primera. Aquesta repetició i aquesta pèrdua de la noció del temps farà que d’aquí a no res ja hàgim de parlar del hàmster digital. Em guardo el concepte per més endavant, hi arribarem segur.
"Aquesta repetició d'empatx digital i aquesta pèrdua de la noció del temps farà que d’aquí a no res ja hàgim de parlar del hàmster digital"
Dono tombs al concepte de temps, als conceptes de temps, i me n’adono que els que ens toca gestionar aquests dies o no els tenim presents, o no coincideixen, o no ens en podem fer capaços o tot alhora.
En primera instància hi ha el temps físic; el que fem servir per mesurar el nostre dia a dia. El del despertador, el de la barra superior de l’ordinador i el que marca el mòbil. Aquest temps és el que ens diu quan hem de treballar, quan hem de parar i totes les alarmes d’entremig que ens recorden que ja portem dues hores asseguts i que convé fer estiraments. No és fàcil gestionar aquest temps quan del llit a la feina només hi ha deu passes i una tassa de cafè.
En condicions normals aquest temps inclou el temps de feina. Desplaçaments, trobades, feina al despatx o a la parada de fruita són part del nostre temps físic. Però, ai las, en temps de confinament el temps de feina s’expandeix com un gas i tendeix a ocupar l’espai que li deixem, que és gairebé tot. Aquest temps no el marca el nostre rellotge biològic sinó que el marca el rellotge digital de la xarxa. Les interrupcions de correus, trucades, videotrucades, de xats, de xarxes socials són les divisions temporals d’aquest rellotge, que marca un temps que no controlem nosaltres sinó que ho fan els nostres contactes.
L’altre temps és el temps imaginari. És el temps mesurat en com voldríem que passés. És el temps que ens imaginàvem que podríem dedicar a acabar-nos el catàleg de Netflix a fer tots els cursos de Coursera, Kahn Academy, Udemy, Foxize i Kadenze i el que dedicaríem a veure totes les conferències del TED i a seguir tots els canals de Youtube de ciència. No existeix.
I el darrer temps que ens toca gestionar aquests dies és el temps còsmic. La setmana passada escrivia que em plantejava el confinament com les pràctiques del viatge que un dia faríem tota la família a Mart. Doncs bé no sé si seran finalment els set mesos de viatge al planeta vermell, però sembla que la cosa va per llarg. Ens hem de preocupar? No si pensem que estem fent cap a Mart. El temps còsmic és estrany perquè en condicions normals pocs éssers humans el noten. Entre els pocs que l’han pogut notar s’hi troben els astronautes que han passat llargs períodes a l’espai.
"No deixis que el temps digital domini el teu temps físic i pensa en temps còsmic"
Scott Kelly, l’astronauta que va passar gairebé un any a l’Estació Espacial Internacional, en un article al New York Times, dóna tota una sèrie de consells per passar un temps còsmic confinat en un espai molt reduït. De tots els consells que dona em quedo amb dos: llegeix llibres en format físic i agafa-t’ho amb calma, que va per llarg. O sigui: no deixis que el temps digital domini el teu temps físic i pensa en temps còsmic.