"Tenim els ingredients i tenim les ganes". Així ha presentat Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Barcelona, el Digital Impulse Hub, un projecte que pretén unir tecnologia, innovació i coneixement que vol convertir-se en un doble pont entre la recerca i l'empresa, i entre el sector públic i el privat. És una aliança de cambres de comerç, universitats i administracions amb un fort caràcter vallesà: la Cambra de Terrassa ha estat la principal impulsora d'aquesta iniciativa que respon a la crida del Digital Europe Program i que s'alinea amb els objectius de la Unió Europea envers la necessitat d'impulsar una digitalització orientada a les empreses i les persones.
La Llotja de Mar de la Cambra de Barcelona ha estat l'escenari escollit per presentar la candidatura del Digital Impulse Hub. "Aquesta casa, que té més de 700 anys, ha acompanyat a totes les innovacions i novetats que han anat sorgint al llarg del temps al teixit empresarial català", ha reflexionat Ramon Talamàs, president de la Cambra de Terrassa. I avui ha estat el torn d'aquesta aliança publicoprivada que pot marcar, segons Roca, "un punt d'inflexió" en el procés de transformació digital del teixit empresarial català.
Fer arribar la tecnologia a les empreses, els ciutadans i les administracions. L'objectiu d'Europa, a través dels fons del Digital Europe Program, pren cos a Catalunya mitjançant aquesta aliança publicoprivada sense precedents. Més de 30 entitats representants de la quàdruple hèlix català s'han unit per constituir aquest ecosistema i aconseguir una posició competent en el mercat tecnològic mundial.
Ferràs: "cada vegada ens caldrà fer més esforços d'inversió en tecnologia per ser capaços de competir"
El camí per aconseguir fer-se un lloc entre els països líders en tecnologia, però, és llarg i complex. "Falten polítiques d'innovació", han apuntat conjuntament Daniel Crespo, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) -una de les universitats fundadores del hub- i el professor d'Esade Xavier Ferràs, especialitzat en operacions, innovació i data sciences. Aquest últim afegia també la necessitat extrema d'invertir en tecnologia: "cada vegada ens caldrà fer més esforços d'inversió en tecnologia per ser capaços de competir." Segons Ferràs, de fet, estem a la cua d'Europa en aquest sentit.
De Brussel·les a Terrassa
"Avui és un dia per parlar de col·laboració, construcció i il·lusió", ha afirmat amb orgull Anna Pajarón, responsable de projectes internacionals de la Cambra de Terrassa i una de les principals impulsores d'aquesta aliança estratègica. "És una història de col·laboració", ha anunciat, que té l'objectiu de trencar les barreres que impedeixen el traspàs de coneixement i tecnologia dels centres de recerca al teixit empresarial.
Prats: "l'objectiu és arribar a 4.000 empreses i més de 600 municipis" en la fase inicial
Els primers passos els van fer el 2018, a Brussel·les, a una trobada de networking entre cambres i diferents institucions amb motiu del Digital Europe Program. Un any després i a conseqüència d'un gran esforç de col·laboració -"treball de formigueta" segons Josep Prats, director gerent de la Cambra de Terrassa- van formalitzar la iniciativa. El marc d'actuació del hub pretén arribar a aglutinar fins a 675.000 empreses de Catalunya, més de 850 municipis i entitats municipalistes, i els centres de coneixement de la UPC i la UOC. En el procés d'arrancar, però, "l'objectiu és arribar a 4.000 empreses i més de 600 municipis", ha admès.
Prats ha explicat les principals línies d'actuació del hub: organitzar activitats adreçades a realitzar proves i assajos dels projectes, abans de decidir fer inversions o aplicar tecnologia; incidir en la millora de les capacitats digitals de les empreses i les persones; donar suport per trobar finançament a les iniciatives que col·laborin sota el mateix propòsit del hub; i configurar un sistema de treball que permeti avançar en l'àmbit de la implantació de solucions digitals.
Solucions tangibles: tecnologia real
Compten amb tecnologia per posar en funcionament l'engranatge de transmissió de coneixement i tecnologia a l'empresa. Entre la seva cartera de solucions tecnològiques destaquen l'eina d'ensenyament a distància Lab@home, la plataforma de gestió de documents digitals Docuware, els sensors intel·ligents per a infraestructures i construcció de Witeklab, els robots col·laboratius d'automatització industrial Wecobots, les bateries sense cables d'Indu-eye o el software de realitat virtual de Vak Kimsa, entre d'altres.
Ferràs: "Què passa si els Estats Units i Àsia ens deixen de vendre xips semiconductors?"
El continent ingenu
En aquesta carrera internacional per aconseguir el pòdium tecnològic i, per tant, econòmic, Ferràs ha fet una radiografia de les principals potències mundials. Ni Espanya ni Catalunya en formaven part. És el resultat "del continent ingenu", ha criticat Ferràs. "Europa ha sigut ingènua i no ha fet les inversions que tocava". Ha posat un exemple: no tenim semiconductors propis, els hem de comprar a l'estranger. "Què passa si els Estats Units i Àsia ens deixen de vendre xips semiconductors?" El panorama geopolític, a més, no convida a la calma en termes de comerç internacional.
La Xina vol ser la superpotència científica del planeta i, per a aconseguir-ho, està fent inversions astronòmiques. "Això fa que la resta de països també estiguin apretant l'accelerador", adverteix Ferràs. D'Europa, l'única que està aconseguint una posició destacada és Alemanya, que està invertint un 3% del PIB en innovació. Més enllà dels Estats Units i de la Xina, també destaquen Finlàndia, Suècia i Corea del Sud. Aquest últim país, per exemple, està invertint el 5% del PIB en innovació. Espanya continua destinant només un 1,2% del PIB. Catalunya un 1,1%. "És la mateixa xifra des de fa anys. En un món que va molt de pressa tecnològicament, nosaltres no ens hem mogut", ha criticat Ferràs.
Roca: "tecnologia és sinònim de progrés, i va més enllà de tenir una botiga online"
Un cop inaugurat, ¿quin és el pla?
Digital Impulse Hub està a l'espera que el Digital Europe Program aprovi la seva candidatura. La resposta, segons Talamàs, la tindran al llarg del segon trimestre del 2022. Mentrestant, però, "no estarem de vacances", ha recalcat, començaran a treballar des de totes les institucions. Mireia Riera, directora i business developer de Hubbik de la Universitat Oberta de Catalunya, ha indicat que la seva primera línia d'actuació serà fer un estudi sobre "què és el que realment necessiten les pimes i l'administració pública" envers la formació dels professionals, i així "poder-nos focalitzar en aquelles activitats formatives necessàries per fer un pas endavant".
Segons Roca, "tecnologia és sinònim de progrés, i va més enllà de tenir una botiga online. És incorporar processos d'intel·ligència artificial, blockchain, informàtica en el núvol o fins i tot utilitzar de dades de satèl·lits". Una sèrie de progressos i aplicacions de tecnologia que, segons Roca, han d'anar orientades a construir un model més resilient i sostenible.