A hores d’ara, entre els molts termes que s’han popularitzat arran de la situació creada pel coronavirus, tots coneixem prou bé a què ens referim quan parlem de distància de seguretat o distància física, és a dir, de l’espai que hi ha d'haver entre dues persones com a mesura per a evitar el contagi d'una malaltia.
I, estretament relacionat amb aquest terme, també es parla de distanciament de seguretat o distanciament físic, que es refereix al conjunt de mesures de salut pública de reducció dels contactes físics directes i indirectes entre persones per a evitar el contagi d'una malaltia. El distanciament de seguretat consisteix, per exemple, a mantenir una determinada distància d'una altra persona, evitar els gestos de salutació habituals —com ara encaixades de mans, abraçades o besades—, o reduir les interaccions amb les persones vulnerables.
Convé no confondre distanciament de seguretat o distanciament físic amb distància social
Convé no confondre aquests conceptes amb el terme distància social que, en l’àmbit de la sociologia, fa referència a la separació relativa d'una persona o d'un grup respecte d'altres persones o grups, que repercuteix en un major o menor contacte o intercanvi entre ells. La cultura, el país d’origen, el gènere o la posició social de les persones són factors que poden afavorir una major o menor distància social. Es tracta d’una distància que, a diferència de la distància de seguretat o distància física, no es mesura en metres, sinó en actituds.
Podeu consultar aquests termes al Cercaterm.