"A finals dels anys 90, al món universitari es parlava de l'era d'Internet que estava per arribar i ens preguntàvem si allò realment seria per tant. Vist avui, la resposta és evident. El nou canvi de paradigma per l'entorn professional i educatiu és la intel·ligència artificial i ens tornem a fer la mateixa pregunta. Dedueixo que, en uns anys, la resposta també serà la mateixa". Amb aquesta anècdota, el president de Lead to Change, Xavier Marcet, resumia durant la Jornada d'Innovació Tic en el Sector de la Formació, organitzat pel CTecno, dues realitats que afecten el sector l'educació: l'acceleració dels canvis, gràcies a la constant evolució tecnològica, i les dificultats del sector per adaptar-s'hi amb agilitat.
L'expert diagnostica el problema i hi proposa un tractament de xoc. Per canviar una institució cal canviar les persones. "En el món de l'educació, quan algú hi entra no canvia mai de feina, i la paradoxa és que aquestes són les persones que hauran de formar individus que hauran de canviar constantment de feina", explica Marcet, que conclou que les universitats necessiten ser "organitzacions més fluides".
Per mostrar-ho, el president de Lead to Change dóna una dada. A finals dels 2020, als països de l'OCDE hi haurà més gent treballant per compte propi que per compte d'altri per primer cop a la història. "No és una qüestió anecdòtica; il·lustra un futur en què els treballadors, més que definir-se per la seva professió, ho faran per unes habilitats que els permetran adaptar-se a canvis constants".
De fet, encara que Marcet defineixi l'educació com un sector poc àgil, el seu procés de transformació també ha començat. "No fa tant era impensable poder accedir a cursos de Harvard gratuïtament i des de casa, i aconseguir la titulació amb un pagament de 300 dòlars", explica fent referència al fenomen dels MOOC.
Google, Ernst&Young, Penguin Random House, Appel o Bank of America ni tan sols demanen una titulació en els seus processos de selecció
Encara més, avui en dia empreses com Google, Ernst&Young, Penguin Random House, Appel o Bank of America ni tan sols demanen una titulació en els seus processos de selecció. "Potser s'equivoquen, però són empreses influents i estan acabant amb el monopoli que tenien les universitats per validar les persones en un camp professional", explica, alhora que preveu que "mantindrem durant molts anys les construccions físiques universitàries perquè necessitem la constància i l'esforç que suposa anar-hi, per la interacció i pel creixement personal que fomenten, però ja no són necessàries per a l'accés al coneixement", conclou.
Així doncs, quin serà el nou paper de les universitats? "Es calcula que, avui en dia, el volum de coneixement disponible es duplica cada any, pel que cada cop se'ns farà més difícil saber què ensenyar. Cal orientar la formació en saber què hem de plantejar com a continguts i quines metodologies utilitzar; és a dir, crear noves estructures de l'aprenentatge".
El paper transformador de la tecnologia
Si la funció de les institucions formatives superiors és preparar els seus alumnes per al món laboral, no hi ha debat sobre si han de passar per un procés de canvi. "En els pròxims 10 anys hi haurà una democratització de la intel·ligència artificial que farà que cada cop prenem decisions d'una forma més assistida. Això suposarà una nova relació entre les persones i les màquines i necessitarem formar a la gent perquè entenguin aquest nou context", preveu Marcet. La part positiva és que les universitats també podran recolzar-se en aquestes noves tecnologies per exercir la seva nova funció. "El desenvolupament tecnològic només té sentit si serveix per empoderar les persones en la seva feina i la seva vida, i això s'ha de construir des dels processos de formació".
Marcet: "Hem de formar persones que coneguin una mica de tot, perquè el que vindrà no és un món amb departament tancats"
El que és innegable és que l'evolució tecnològica obliga a formar persones amb habilitats tecnològiques, i el punt de partida no és el millor. Segons les dades de l'OCD, el 2030 Espanya només aportarà el 0,7% dels llicenciats en ciències, tecnologies, enginyeries i matemàtiques (STEM) del món, mentre que països com la Xina o l'Índia en proporcionaran el 37% i el 26,7% respectivament. "Hem de formar persones que coneguin una mica de tot, perquè el que vindrà no és un món amb departament tancats, sinó una indústria en què es combinarà la intel·ligència artificial amb la robòtica, per exemple".
Per adaptar-se als nous requisits del mercat, Marcet aporta una fórmula basada a respondre tres preguntes: què hem d'ensenyar, què hem d'aprendre i què hem de desaprendre. "Tenim tendència a aferrar-nos al que ens ha anat bé, però cal construir nous criteris basats a mantenir el que encara avui ens funciona i en descartar el que ha deixat d'anar bé en aquest nou context per introduir noves metodologies". Un canvi profund, però que facilita l'adaptació a un entorn de canvi constant.