Fa un parell d'anys, en una empresa industrial, vaig tenir l'oportunitat de conèixer un líder que semblava haver nascut amb una habilitat natural per gestionar les emocions del seu equip. Es deia Carlos, recentment ascendit a vicepresident d'una unitat de negoci. La seva oficina era una representació del seu enfocament cap al lideratge: plantes verdes omplien l'espai, llibres sobre aprenentatge descansaven a les prestatgeries, i una gran pissarra de tres metres d'altura albergava frases motivadores sota el lema "El llistó ben alt". No obstant això, el que realment destacava en Carlos no era la seva oficina, sinó la seva extraordinària capacitat per al lideratge emocional.
Un dia, durant una reunió crucial sobre l'estratègia per obrir un nou canal de vendes que requeria transformar diversos processos dins de l'empresa, i que comptava amb la participació de totes les àrees i diversos stakeholders clau, l'ambient estava carregat de tensió. El projecte patia retards importants, i l'estrès es manifestava en cada racó de la sala; fins i tot es respirava la toxicitat d'alguns participants. No obstant això, Carlos, en el seu nou rol com a vicepresident, mantenia una calma serena. Enmig d'aquell caos, es va aixecar, es va dirigir a la pissarra i va escriure: "L'empatia és la clau per a l'èxit".
Després d'escriure aquestes paraules, Carlos va compartir dues històries que van captar la nostra atenció.
La primera història tractava del seu primer treball com a programador. Un error greu que va cometre va afectar tot el seu equip. En lloc de rebre retrets, el seu cap el va escoltar atentament, li va donar suport i li va oferir l'oportunitat d'aprendre del seu error. Aquesta experiència li va ensenyar que el suport emocional, en lloc de la crítica, pot transformar un entorn advers en un terreny fèrtil per al desenvolupament.
Enmig d'aquell caos, es va aixecar, es va dirigir a la pissarra i va escriure: "L'empatia és la clau per a l'èxit"
La segona història era sobre Martín, el seu mànager en una altra empresa. Martín, director de producció, tenia una visió rígida sobre com havia de treballar el seu equip. Es considerava a si mateix l'estàndard per a tothom; si ell podia fer alguna cosa, esperava que els altres també poguessin fer-ho. Els col·laboradors que no assolien les seves expectatives eren titllats d'"ineficients" o "poc compromesos". Aquest enfocament creava un ambient de treball tòxic, on la motivació i la creativitat desapareixien ràpidament, malgrat els èxits individuals de Martín.
Lliçons de lideratge emocional
Les històries que en Carlos va compartir durant aquella tensa reunió ens van oferir dues visions oposades del lideratge. Ambdues il·lustraven l'impacte profund que un líder pot tenir en el seu equip, per a bé o per a mal.
D'una banda, en Martín liderava des d'un pedestal d'ego, imposant els seus propis estàndards sense tenir en compte les diferències individuals dels seus col·laboradors. La seva manca d'empatia i el seu enfocament inflexible van crear un entorn negatiu que, amb el temps, va afectar la productivitat i va reduir la competitivitat al mercat. Malgrat el seu èxit personal a curt termini, sostingut per algunes àrees de l'empresa, la seva incapacitat per connectar emocionalment amb el seu equip minava la seva veritable eficàcia com a líder.
La seva manca d'empatia i el seu enfocament inflexible van crear un entorn negatiu que, amb el temps, va afectar la productivitat i va reduir la competitivitat al mercat
En contrast, en Carlos destacava per la seva habilitat per gestionar les emocions de l'equip i promoure l'empatia. Durant moments de tensió, no imposava la seva visió. En lloc d'això, calmava els ànims i recordava la importància d'entendre les emocions dels altres i treballar en equip. Ens va mostrar que el lideratge emocional no és quelcom amb què es neix; és una habilitat que es desenvolupa amb l'experiència i l'educació.
La diferència entre ambdós líders estava clara: mentre que en Martín mesurava l'èxit segons el seu propi rendiment i sota les seves pròpies regles, en Carlos comprenia que la veritable clau estava en la connexió emocional amb el seu equip i amb els stakeholders. Ambdós casos ens ensenyen que el lideratge efectiu no consisteix a imposar, sinó a comprendre, inspirar i practicar l'empatia.
Bones pràctiques de lideratge emocional
Al llarg de la seva etapa com a vicepresident, en Carlos va compartir una sèrie de bones pràctiques que poden servir com a exemple d'un lideratge més empàtic i eficaç:
Gestió de conflictes interns: Quan sorgien tensions o desacords en l'equip, en Carlos organitzava reunions individuals o en grup, escoltant cada versió i validant les emocions de tots els implicats. Buscava solucions col·laboratives i solia dir: "No es tracta de guanyar o perdre, sinó de trobar un terreny comú". Si la toxicitat persistia, aplicava una intervenció precisa que beneficiava a ambdues parts.
El lideratge emocional no és quelcom amb què es neix; és una habilitat que es desenvolupa amb l'experiència i l'educació
Retroalimentació constructiva: En Carlos era un mestre en donar "feedback". En lloc de criticar, se centrava en el creixement. Si algú cometia un error, preguntava: "Què has après d'això?". Animava el seu equip a veure els errors com a oportunitats per millorar.
Gestió de la pressió: En moments d'alta pressió, en Carlos mantenia la calma. S'assegurava que tots en l'equip se sentissin escoltats i recolzats. "La pressió no és un enemic, sinó un desafiament. Junts, el podem superar", solia dir.
Celebració d'assoliments: En Carlos no només s'enfocava a resoldre problemes, també reconeixia els èxits, ja fossin grans o petits. Organitzava esmorzars, sortides o sessions de "team building" per celebrar els esforços de l'equip. "La gratitud és una emoció poderosa", repetia amb freqüència.
Conclusió
La història d'en Carlos ens deixa una lliçó clara: el veritable lideratge no consisteix a mesurar els altres amb la nostra pròpia vara, sinó a empatitzar amb les persones que liderem. A través del seu lideratge emocional, en Carlos va demostrar com un enfocament centrat en la comprensió, la col·laboració i el creixement pot transformar l'ambient de treball i augmentar la productivitat.
Aquest article és part de la sèrie Food for Thought, que té com a missió despertar el teu interès en com fer alguna cosa diferent. Explorarem enfocaments innovadors i com la combinació de talent, creativitat i lideratge emocional pot convertir idees en realitats exitoses. Aliment per a la reflexió!