21
de Desembre
de
2016
Act.
21
de Desembre
de
2016
Atès que el concepte TIC agrupa tant l'aplicació de la tecnologia en àmbits especialitzats (informàtica, telecomunicacions, enginyeria, robòtica…) com la tecnologia de consum, el TERMCAT ha reunit recentment a Barcelona una quinzena de professionals dels diversos sectors implicats en la difusió d'aquesta terminologia -creadors i productors de tecnologia, periodistes especialitzats, representants de l'Administració, divulgadors i altres especialistes- per compartir idees i analitzar les possibles iniciatives per afavorir la presència del català en aquest sector.
De la trobada, en què han participat Ester Bonet (Amical Wikimedia); Jordi Casademont (UPC); Albert Cuesta (periodista i traductor); Rosa Estopà (Observatori de Neologia UPF); Ricard Faura (Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital); M. Isabel Gandia (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya); Josep M. Ganyet (Mortensen i col·laborador de VIA Empresa); Marisol López (Cultura digital ICEC); Albert Lloberas (Sandvik); Xavier Marzal (Xarxa Vives d'Universitats); Jaume Ortolà (Softcatalà); Cira Pérez (Fundació PuntCAT); Núria Salan (Societat Catalana de Tecnologia. IEC); Elisa Serra (APTIC); Miquel Serrabassa (Nació Digital); Jordi Bover, Marta Grané, Maria Cortés i Sandra Cuadrado (TERMCAT), sorgeixen set punts clau a analitzar.
1. Creació de termes TIC
En l'àmbit tecnològic, la innovació i la creació terminològica són constants, amb una presència molt important de formes d'origen anglosaxó. Els possibles mecanismes d'introducció de les denominacions angleses al discurs en català són, primer, per mitjà de l'adopció dels manlleus (web, blog, app); de l'adaptació de les formes (màrqueting, xat, bàner) o de la creació d'alternatives mitjançant calcs i traduccions (en línia, tauleta, encaminador) o buscant formes pròpies (compromís per a engagement, programari per a software o dades massives per a big data).
Tots aquests mecanismes són vàlids, i cal buscar un equilibri entre ells perquè la llengua d'arribada no s'alteri amb una proporció de manlleus excessivament elevada.
2. Ús tècnic vs. divulgatiu
La decisió entre adoptar la forma original (en aquest àmbit, majoritàriament en anglès) o buscar una alternativa catalana va molt lligada al context i al públic a qui ens adrecem, ja sigui de forma oral o de forma escrita.
Així doncs, els experts coincideixen a destacar el valor de les alternatives catalanes en els espais més divulgatius, ja que faciliten la comprensió de conceptes de caire tècnic, mentre que conclouen que els contextos de comunicació entre tecnòlegs són més proclius a fer servir formes manllevades i que els esforços per modificar aquests hàbits obtenen resultats més escassos.
3. Valors de modernitat i internacionalització
Especialment reticent a l'adopció de les formes catalanes és el col·lectiu de l'àmbit publicitari i del màrqueting, vinculat inevitablement també a l'àmbit de la tecnologia.
En termes com ara target, engagement, packaging, input, timing, briefing, branding, etc., es tracta d'un ús deliberat relacionat amb els valors que denota l'anglès: modernitat, internacionalització, imatge de marca, etc.
4. Detecció a temps
Un altre dels punts destacats de la sessió ha estat la importància de la detecció a temps dels neologismes del sector tecnològic. Atès que la tecnologia es crea predominantment en anglès, convé que ens fixem en els contextos de creació d'origen i veure les tendències que hi ha en cada moment.
En aquest sentit, s'ha conclòs que tant el corpus lingüístic que representen avui en dia les xarxes socials com un treball col·laboratiu ben articulat i àgil entre diversos nodes que actuïn com a "sensors" són especialment valuosos.
5. Operadores, Google i els videojocs
En un sector en què els canvis comercials poden fer tombar decisions lingüístiques, un dels grans reptes que té el català és arribar a acords amb empreses operadores de telefonia, plataformes i proveïdors tecnològics, que sovint únicament incorporen el castellà i l'anglès en els seus dispositius. Especialment rellevants són els àmbits dels videojocs i de la internet de les coses, en què convindria incidir.
També s'ha posat de manifest el poc control i incidència que tenim del posicionament tant orgànic com de pagament en cercadors (especialment a Google) en llengua catalana, que afavoreix l'anglès.
6. La terminologia catalana a les eines de referència
En el debat, també es destaca la necessitat de centralitzar recursos, d'agrupar la terminologia catalana en un mateix repositori i incorporar-la a grans cercadors, eines de traducció, articles de la Viquipèdia i glossaris internacionals de prestigi com Wordreference o Google Translator.
Paral·lelament, s'ha vist la necessitat de seguir potenciant la línia de col·laboració que el TERMCAT té oberta amb el col·lectiu de traductors en llengua catalana (APTIC) per maximitzar esforços i trobar solucions àgils de treball conjunt.
7. Públic infantil i juvenil, usuaris de present i futur
Per últim, i apuntant-ho com a línia de treball futura, s'ha posat molt d'èmfasi en l'obertura al públic infantil i adolescent com a usuaris primerencs de mitjans digitals per a formar-se i comunicar-se. Qui sap si és possible que d'aquí a poc convoquem el premi al Català Youtuber (pronunciat agut, a la catalana) de l'Any?
Finalment, el TERMCAT té previst de desplegar durant el 2017 línies de treball en aquests fronts, amb la col·laboració d'aquest grup d'experts implicats, i posar fil a l'agulla en l'estudi de la terminologia de subàmbits tecnològics com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, la impressió en 3D o les ciutats intel·ligents.
De la trobada, en què han participat Ester Bonet (Amical Wikimedia); Jordi Casademont (UPC); Albert Cuesta (periodista i traductor); Rosa Estopà (Observatori de Neologia UPF); Ricard Faura (Secretaria de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital); M. Isabel Gandia (Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya); Josep M. Ganyet (Mortensen i col·laborador de VIA Empresa); Marisol López (Cultura digital ICEC); Albert Lloberas (Sandvik); Xavier Marzal (Xarxa Vives d'Universitats); Jaume Ortolà (Softcatalà); Cira Pérez (Fundació PuntCAT); Núria Salan (Societat Catalana de Tecnologia. IEC); Elisa Serra (APTIC); Miquel Serrabassa (Nació Digital); Jordi Bover, Marta Grané, Maria Cortés i Sandra Cuadrado (TERMCAT), sorgeixen set punts clau a analitzar.
1. Creació de termes TIC
En l'àmbit tecnològic, la innovació i la creació terminològica són constants, amb una presència molt important de formes d'origen anglosaxó. Els possibles mecanismes d'introducció de les denominacions angleses al discurs en català són, primer, per mitjà de l'adopció dels manlleus (web, blog, app); de l'adaptació de les formes (màrqueting, xat, bàner) o de la creació d'alternatives mitjançant calcs i traduccions (en línia, tauleta, encaminador) o buscant formes pròpies (compromís per a engagement, programari per a software o dades massives per a big data).
Tots aquests mecanismes són vàlids, i cal buscar un equilibri entre ells perquè la llengua d'arribada no s'alteri amb una proporció de manlleus excessivament elevada.
2. Ús tècnic vs. divulgatiu
La decisió entre adoptar la forma original (en aquest àmbit, majoritàriament en anglès) o buscar una alternativa catalana va molt lligada al context i al públic a qui ens adrecem, ja sigui de forma oral o de forma escrita.
Així doncs, els experts coincideixen a destacar el valor de les alternatives catalanes en els espais més divulgatius, ja que faciliten la comprensió de conceptes de caire tècnic, mentre que conclouen que els contextos de comunicació entre tecnòlegs són més proclius a fer servir formes manllevades i que els esforços per modificar aquests hàbits obtenen resultats més escassos.
 |
| Moment de la trobada sobre el català a les TIC. Cedida |
3. Valors de modernitat i internacionalització
Especialment reticent a l'adopció de les formes catalanes és el col·lectiu de l'àmbit publicitari i del màrqueting, vinculat inevitablement també a l'àmbit de la tecnologia.
En termes com ara target, engagement, packaging, input, timing, briefing, branding, etc., es tracta d'un ús deliberat relacionat amb els valors que denota l'anglès: modernitat, internacionalització, imatge de marca, etc.
4. Detecció a temps
Un altre dels punts destacats de la sessió ha estat la importància de la detecció a temps dels neologismes del sector tecnològic. Atès que la tecnologia es crea predominantment en anglès, convé que ens fixem en els contextos de creació d'origen i veure les tendències que hi ha en cada moment.
En aquest sentit, s'ha conclòs que tant el corpus lingüístic que representen avui en dia les xarxes socials com un treball col·laboratiu ben articulat i àgil entre diversos nodes que actuïn com a "sensors" són especialment valuosos.
5. Operadores, Google i els videojocs
En un sector en què els canvis comercials poden fer tombar decisions lingüístiques, un dels grans reptes que té el català és arribar a acords amb empreses operadores de telefonia, plataformes i proveïdors tecnològics, que sovint únicament incorporen el castellà i l'anglès en els seus dispositius. Especialment rellevants són els àmbits dels videojocs i de la internet de les coses, en què convindria incidir.
També s'ha posat de manifest el poc control i incidència que tenim del posicionament tant orgànic com de pagament en cercadors (especialment a Google) en llengua catalana, que afavoreix l'anglès.
6. La terminologia catalana a les eines de referència
En el debat, també es destaca la necessitat de centralitzar recursos, d'agrupar la terminologia catalana en un mateix repositori i incorporar-la a grans cercadors, eines de traducció, articles de la Viquipèdia i glossaris internacionals de prestigi com Wordreference o Google Translator.
Paral·lelament, s'ha vist la necessitat de seguir potenciant la línia de col·laboració que el TERMCAT té oberta amb el col·lectiu de traductors en llengua catalana (APTIC) per maximitzar esforços i trobar solucions àgils de treball conjunt.
7. Públic infantil i juvenil, usuaris de present i futur
Per últim, i apuntant-ho com a línia de treball futura, s'ha posat molt d'èmfasi en l'obertura al públic infantil i adolescent com a usuaris primerencs de mitjans digitals per a formar-se i comunicar-se. Qui sap si és possible que d'aquí a poc convoquem el premi al Català Youtuber (pronunciat agut, a la catalana) de l'Any?
Finalment, el TERMCAT té previst de desplegar durant el 2017 línies de treball en aquests fronts, amb la col·laboració d'aquest grup d'experts implicats, i posar fil a l'agulla en l'estudi de la terminologia de subàmbits tecnològics com la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, la impressió en 3D o les ciutats intel·ligents.