Neuralink és, sens dubte, l’empresa en què participa ElonMusk més propera a una pel·lícula de ciència-ficció. Cotxes elèctrics? Els tenim molt vistos. Coets reutilitzables que van a l’espai? Està prou bé... Però un xip implantat al cervell humà i que ha de permetre, entre altres coses, recuperar funcions cognitives o motrius a persones amb patologies greus està a un altre nivell.
Aquesta setmana, per sorpresa, el mateix Musk ha publicat a la seva xarxa social X la notícia que a Neuralink ja han aconseguit implantar el primer xip en un ésser humà i que el pacient s’està recuperant correctament.
The first human received an implant from @Neuralink yesterday and is recovering well.
— Elon Musk (@elonmusk) January 29, 2024
Initial results show promising neuron spike detection.
Què és Neuralink?
Neuralink és una startup fundada per Musk l’any 2016 amb l’objectiu de desenvolupar xips cerebrals. Aquest, no més grans que una moneda, s’implanten al crani i mitjançant uns petits cables, es connecten al cervell humà, creant així una interfície cervell-ordinador o BCI (de l’anglès Brain-Computer Interface). Aquestes interfícies són sistemes que permeten una connexió directa entre el cervell humà i un dispositiu extern, com ara un ordinador. Aquesta connexió es fa sense l'ús de moviments corporals convencionals, com ara parlar o moure's, i s'aconsegueix mitjançant la lectura dels senyals neuronals del cervell.
El potencial d'aquesta tecnologia és immens. Per a persones amb discapacitats motrius greus, les BCI poden significar una nova era de llibertat i autonomia, permetent-los controlar pròtesis o comunicar-se d'una manera que abans era impossible. A més, en el camp de la medicina, les interfícies cervell-ordinador podrien oferir noves vies per al tractament de trastorns neurològics i la rehabilitació.
No obstant això, també cal reflexionar sobre les implicacions ètiques i les preocupacions de privadesa que aquestes noves tecnologies comporten. La capacitat de llegir i interpretar els senyals del cervell obre un debat sobre els límits de la intimitat i l'autonomia individual. El primer producte en què treballa Neuralink es diu Telepathy, i persegueix l’objectiu de poder controlar un ordinador o un telèfon “només amb la ment”, segons paraules del mateix Musk.
Primeres proves
De moment, no hi ha massa informació de l’estudi, batejat com a PRIME (Precise Robotically Implanted Brain-Computer Interface), una interfície cervell-ordinador precisa implantada mitjançant cirurgia robòtica. El web ClinicalTrials, que registra tots els assajos clínics que es fan als Estats Units, de moment no llista aquest estudi. Així i tot, l’autoritat reguladora, la FDA, ha confirmat que li ha donat llum verda.
Fins ara, Neuralink ha dut a terme diversos assajos amb porcs i micos
Fins ara, Neuralink ha dut a terme diversos assajos amb animals (porcs i micos). La companyia ha mostrat alguns vídeos on els micos amb xips implantats juguen a jocs d’ordinador senzills o mouen el cursor en una pantalla.
Altres projectes similars
Tot i que aquest projecte sembla de ciència-ficció, Neuralink no és l'única empresa que treballa en interfícies cervell-ordinador. De fet, n’hi ha unes 40 arreu del món. Synchron, una altra companyia amb seu a Austràlia, ja va implantar el primer xip en un pacient dels Estats Units el juliol del 2022, amb la peculiaritat que, en aquest cas, el xip s’implanta sobre el crani, de manera que no cal fer incisions a l’os.
Elon Musk i el consum d’al·lucinògens
Una investigació recent del Wall Street Journal ha revelat que Musk, cofundador d’empreses com Neuralink, SpaceX, Tesla o OpenAI i actual CEO de X (Twitter), consumeix substàncies al·lucinògenes com LSD, cocaïna, èxtasi, bolets psicodèlics o ketamina. Tot i que els rumors sobre el consum d’aquestes substàncies ja fa temps que ronden al voltant d’alguns CEO d’empreses de Silicon Valley, recentment, alguns membres dels consells d’administració de Tesla i SpaceX han mostrat la seva preocupació sobre com l'ús d’aquestes drogues per part de Musk podria tenir conseqüències en la imatge de les seves marques o, en el cas de SpaceX, en la validesa dels contractes milionaris que l’empresa de coets té amb el govern dels Estats Units.
De fet, el reportatge del Wall Street Journal fa referència a un acte recent de SpaceX on Musk presentava el prototip del seu nou coet Big Falcon. Segons els assistents a l’esdeveniment, Musk es va comportar d’una manera erràtica i desequilibrada sobre l’escenari, fins al punt que GwynneShotwell, presidenta de la companyia, va haver de pujar a fer-se càrrec de la situació.