El metavers, la intel·ligència artificial, l'ús massiu de dades i l'arribada dels cíborgs. L'evolució de la tecnologia sembla que hagi agafat un ritme frenètic, però en veritat, no és un fet únic de la nostra època. Aquells que van néixer a principis del segle XX són la generació que va veure arribar l'aigua corrent a casa, l'aigua calenta i també l'electricitat. Són la generació que va posar un peu a la Lluna i que va aconseguir tenir un ordinador personal a la seva llar. "Cap generació viurà el que ha viscut la meva". És un pensament propi de l'adamisme, dels que pensen que són com Adam, els primers a trobar-se en una situació en concret. En aquest cas, la primera generació en què la tecnologia creix desbocadament.
Però es tracta d'una percepció. "La reflexió humanista i ètica mai ha pogut avançar al ritme de l'evolució", reflexiona Pep Martorell, director associat del Barcelona Supercomputing Center, a l'esmorzar-col·loqui La dècada vinent de l'Era digital organitzat per Font Advocats amb motiu del desè aniversari del despatx d'advocats especialitzat en dret digital i tecnològic. Davant d'aquest ritme inassolible, Martorell advoca per "un enfocament pragmàtic: controlem-ho perquè, com a mínim, tota aquesta evolució no quedi en mans d'uns pocs amb interessos molt concrets". Tenir certa governança sobre aquests desenvolupaments i, per tant, sobre la dècada vinent.
I malgrat que sigui gairebé impossible encertar en prediccions sobre com esdevindran les actuals i futures tecnologies en la dècada vinent, Josep M. Ganyet, etnògraf digital i CEO de Mortensen, acompanya a Martorell en el col·loqui de Font Advocats i s'atreveix a fer ciència-ficció i dibuixar possibles línies de desenvolupament. "És bò imaginar-se futurs per saber cap a on volem anar i cap a on no volem anar", indica.
Ganyet: "´És bò imaginar-se futurs per saber cap a on volem anar i cap a on no volem anar"
Trobar les pistes en el passat
Des de la presentació de l'EINAC (1945) -considerat el primer ordinador programable, electrònic i totalment digital- han passat gairebé 80 anys. Aquests ordinadors ocupaven habitacions senceres, les persones gairebé "vivien i treballaven a dins", explica Ganyet, i afegeix: "entrar al centre de càlcul, era entrar al temple".
En aquests 80 anys d'història han passat d'ocupar una sala a tenir la mida d'un seient (anys 60), d'un tros de taula (anys 80) i fins i tot a ocupar tan sols una mà: l'any 2007 arriba el primer iphone. "Ens equivocaríem si diem que això és l'evolució dels mòbils; l'iphone és l'evolució dels ordinadors", raona Ganyet. De fet, la seva potència de càlcul és major a tots els ordinadors de la NASA que van portar l'home a la lluna. Els telèfons intel·ligents -evolució dels ordinadors-permeten fer tasques molt complexes només tocant amb un dit, i això ens pot "donar pistes sobre el que pot succeir en els proper anys", avança Ganyet.
En aquesta evolució no només l'hem fet cada vegada més petit i portable, també "més humà" i personal. Cada vegada més a prop del cos: penjat del coll o actualment en el canell. De fet, gairebé ja el duem a dins: l'apple watch calcula les constants de qui el porta.
L'evolució de la seva capacitat de potència, a més, permet assolir la supressió de la latència. El 5G aporta immediatesa, eficiència i, en certa manera, "telepresència": en el Mobile World Congress del 2019, es va realitzar la primera cirurgia a distància.
Quan les màquines dominin el món arribaran els superherois
"Si us preocupa que les màquines intel·ligents dominin el món, tranquils, ja ho fan. I no els ha calgut ser gaire intel·ligents", bromeja Ganyet. La metàfora de Hans Moravec funciona molt bé per il·lustrar l'evolució -i gairebé invasió- de la tecnologia i, concretament, la intel·ligència artificial, en diferents sectors. El nivell de l'aigua va guanyant territori i, cada vegada, queden menys àrees que no estiguin inundades d'IA. En el pic de la muntanya, el més difícil d'assolir, estan el disseny, la poesia, l'art i la cinematografia. En la part més inundada, on la tecnologia està assumida i integrada, s'hi troben la visió, l'automoció i la inversió.
Ganyet enumera les quatre principals línies tecnològiques dels propers deu anys: la intel·ligència artificial, la física quàntica, el metavers i els cíborgs. De la física quàntica, Ganyet assenyala "aquells escenaris on la computació quàntica formi part de les nostres vides i tinguem accés de manera transparent a tots els ordinadors invisibles".
Els cíborgs representen la realització de portar a dins l'ordinador, però sense adonar-te'n, i, a més, han fet reals els superherois. De fet, així ho creu Openbionics, empresa que des del 2014 converteix les discapacitats en superpoders. Els cíborgs són persones que s'han implantat un aparell electrònic a una part de l'organisme humà. Actualment hi ha exemples reals d'aparells que vibren en el pit si la persona està orientada al nord, o que reprodueixen una nota musical davant de cert color. "Són els propotips del que serà, la versió beta", assenyala Ganyet; una tecnologia amb molt de recorregut per desenvolupar.
L'última tendència destacada de Ganyet és la del metavers, on d'alguna manera, assegura, ja "hi vivim tots" a través de les pantalles planes. No calen experiències immersives per estar al metavers: "el metavers ja existia": a través de podcasts, de jocs d'ordinador, de videotrucades i fins i tot a Spotify.
Els propietaris de la tecnologia
Qui hi ha darrere? Aquestes quatre principals evolucions tecnològiques estan basades “en ferro i software”, explica Martorell, i afegeix: “Darrere d’aquesta tecnologia hi ha un propietari i algú programant, en algun lloc del món en concret. I res d’això és neutre a com ens afectarà a la nostra vida”.
A l'actualitat, hi ha tres tecnologies que estan convergint "com mai havia passat a la humanitat", explica Martorell. Són la capacitat massiva de computació, les dades i la intel·ligència artificial. "Tenim molta capacitat computacional, som capaços de desenvolupar algoritmes que fan cada vegada més coses" i som una fàbrica inesgotable de dades. La convergència d'aquests tres pilars fa que s'estiguin retroalimentant els uns als altres: les dades entrenen els algoritmes d'IA, que guanyen immediatesa amb la computació.
Martorell: "La manera en que el món fa ciència està canviant. Estem rebentant el mètode científic"
A conseqüència, la ciència està canviant perquè els ordinadors permeten arribar a fronteres on l'experimentació física no ha arribat mai. Segons Martorell, "la manera en què el món fa ciència està canviant. Estem rebentant el mètode científic". De fet, la majoria dels reptes actuals de la societat (envelliment, seguretat, canvi climàtic, alimentació...) requeriran de solucions tecnològiques i científiques basades en aquestes tres tecnologies: computació, dades massives i IA. Per tant, qui tingui el control d'aquestes tecnologies i de les persones que les sàpiguen liderar i gestionar, podrà tenir una resposta molt més eficient a aquests reptes.
La tecnologia, per tant, està al mig d'una batalla geopolítica i Europa ha començat a lluitar per aconseguir una posició en la fabricació d'aquestes tecnologies. "Europa té un ecosistema amb una recerca de primeríssim nivell europeu, però fins ara ha comprat la tecnologia a proveïdors d'altres països", denuncia Martorell. En aquest sentit, en el canvi d'estratègia europeu hi ha dues principals línies d'actuació: "comprar els ordinadors tots plegats, per aconseguir estar al nivell d'inversió que requereix aquesta tecnologia i mirar que el que hi hagi dins dels ordinadors sigui tan europeu com sigui possible".
Segons Martorell, aquestes dues línies "s'estan implementant molt bé". De fet, al Barcelona SuperComputing Center acollirà el Marenostrum 5, una de les tres primeres supercomputadores europees, amb una inversió de més de 200 milions d'euros.
La seguretat és un dels principals motius pels quals a Europa l'interessa produir tecnologia. D'aquesta manera no dependrà, per exemple, dels xips americans per als avions europeus eurofighters. També la competitivitat empresarial: "Què passa si tu no pots accedir a la tecnologia més puntera del món a un preu competitiu?" pregunta Martorell. Perds tecnologia i perds poder, que t'afecta tant avui com en les properes dècades.