Des que va començar a treballar a startups no ha pogut tornar a una gran empresa: la burocràcia i la dificultat d’innovar la repel·leixen. Enginyera industrial de formació, Gigi Wang és emprenedora, experta en innovació i professora a la Universitat de Berkeley; aquest octubre ha participat en una missió -virtual- a Silicon Valley per a dones emprenedores organitzada per Acció, agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat. Assegura que totes les empreses de tots els sectors poden innovar, però considera que no qualsevol persona pot ser emprenedora; cal tenir una mentalitat de creixement. La irrupció de la covid-19 en escena, segons Wang, ha deixat un bon escenari per “agafar aquella idea que tenim aparcada des de fa temps i treballar-la”, ja que els inversors tenen més temps d’escoltar propostes. Si una cosa manca en l’ecosistema de startups mundial són dones i l’explicació que hi troba la professora és l’actitud: “Els homes es validen a si mateixos i les dones moltes vegades necessitem que una altra persona ens digui que ho hem fet bé”.
En quin moment va saber que volia ser emprenedora?
El meu pare havia estat emprenedor. Quan jo estava a punt d’acabar l’institut, va deixar una feina en la indústria química per començar el seu propi negoci, fet que va suposar per a ell deixar enrere la seguretat que teníem per perseguir el seu somni de tenir la seva empresa. Va ser una bogeria. Al principi quasi ho va perdre tot, però després va construir un negoci pròsper. Veure això va ser una inspiració per a mi: vaig aprendre que es pot arriscar i tenir èxit.
Però a l’inici de la seva carrera professional vostè va treballar a diverses grans empreses.
Sí, quan em vaig graduar a Stanford vaig entrar a l’empresa petrolífera Exxon. Hi vaig estar tres anys, però després em van fitxar a Quaker Oats, una empresa d’alimentació, on treballava en nous productes i era molt divertit, perquè formàvem un equip multidisciplinar; a mi m’encantava l’aspecte de negoci. Mentre encara treballava aquí, vaig començar un MBA i, quan el vaig acabar, ja tenia clar que volia passar de l’enginyeria al negoci i el màrqueting. En aquest punt, vaig aconseguir una feina en telecomunicacions, a AT&T. Això era a principis dels anys 90: tot era nou, estàvem canviant les comunicacions. Llavors vaig deixar la feina a AT&T per incorporar-me a un dels meus clients, una startup. I aquí va començar el meu viatge amb empreses emergents. Això volia dir acceptar una retallada de sou important, però era molt emocionant, perquè fèiem una cosa nova, especial, volíem canviar el món. Des de llavors no he pogut tornar a una gran empresa i tenir al voltant tota aquesta estructura i burocràcia; dóna seguretat, però no és emocionant.
Qualsevol persona pot ser emprenedora?
Crec que no. Una de les coses més importants per ser emprenedor és tenir la mentalitat correcta. En una startup, les coses canvien molt ràpid, per tant, un emprenedor necessita una mentalitat de creixement, una zona de confort molt àmplia i ganes de provar coses noves. Una altra cosa molt important és incorporar una cultura de confiança. En una startup, quan algú té una idea tothom ha de treballar estretament per aconseguir la solució nova i boja que intentem fer. D’aquesta manera es pot treballar més ràpidament i eficient.
"La cultura ha empès les dones fora de la tecnologia; se'ns ensenya a vestir la nostra nina i a estar boniques"
Com a dona, s’ha trobat sola en l’entorn emprenedor?
Hi ha dones, però tinc la sensació que moltes ho deixen a mitges. La cultura ha empès les dones fora de la tecnologia. Se’ns ensenya a vestir la nostra nina i a estar boniques, a que no ens interessin les coses tècniques, construir. Jo tinc dos graus d’enginyeria, així que no m’espantava l’emprenedoria com a dona perquè ja havia saltat a un món d’homes. Quan arribes als nivells més alts, la manera com els homes i les dones es comporten, és diferent. Les dones volen debatre i col·laborar, mentre que els nois són més agressius i confrontacionals. Una cosa molt important és la confiança en una mateixa. Les dones moltes vegades es validen quan una altra persona els diu que ho han fet bé; els homes es validen a si mateixos.
Com es canvia aquesta mentalitat?
Hem de començar a les escoles, ensenyar les nenes a tenir confiança en si mateixes i no necessitar validació externa. A mi em passava que quan ens enfrontàvem a algun repte en alguna empresa, em feia por dir la meva idea. La manera com la resta es presentaven a si mateixos em feia pensar que eren més intel·ligents que jo, però després vaig començar a pensar: “No són més intel·ligents”.
Quina és la startup catalana més prometedora del moment?
N’hi ha una de Barcelona que es diu Metrica Sports, que fan anàlisi de vídeos de futbol i ofereixen informació útil als entrenadors. Ha arribat als EUA: entre els seus clients hi ha els Seattle Sounders i l’organització d’àrbitres. No és emocionant? Jo els vaig ensenyar com començar una empresa l’any 2014 a un bootcamp i sis anys després, mira tot el què fan.
"La crisi del 2008 va ser un sotrac econòmic a tot el món, però moltes de les startups que ja s'han convertit en grans empreses van néixer en aquell moment, com Airbnb i Uber"
La crisi sanitària i econòmica de la covid-19 ha deixat un bon escenari per emprendre o és millor esperar a que s’estabilitzi la situació?
La gent que té una mentalitat de creixement mira les adversitats com oportunitats. Ara tenim més temps, en general: és el moment d’agafar aquesta idea que tenim aparcada des de fa temps i treballar-la. També és el moment de col·laborar, que amb eines com Zoom és molt fàcil. La covid-19 ha fet que el món s’enfronti a molts reptes alhora. Aquests tres factors junts fan que sigui un molt bon moment per treballar en innovació i noves idees per a startups. Si mires al passat, la crisi del 2008-2009 va suposar un sotrac econòmic a tot el món, però moltes de les startups que ja s’han convertit en grans empreses van néixer en aquell moment, com Airbnb i Uber.
Hi ha diners per obrir un negoci ara?
Les primeres etapes són de conceptualització, no es necessiten massa diners. La clau és construir la teva startup el màxim possible sense captar diners, perquè arribi a cert valor. I després ja buscaràs finançament, perquè amb la mateixa quantitat de diners, un inversor només podrà aconseguir una porció més petita de la teva empresa.
Com està afectant la crisi a l’ecosistema emprenedor?
A algunes startups els va bé i a altres, no tant. Les que van bé són les que estan avançant sense esperar que s’acabi la covid-19. Hi ha moltes coses que es poden fer ara mateix: parlar amb els clients, fer pitches amb inversors... El més interessant del coronavirus és que la gent està disponible perquè és a casa. A la meva assignatura de la Universitat de Berkeley vaig poder reunir sis inversors de capital risc perquè escoltessin les presentacions dels alumnes que han ideat startups... és molt més fàcil parlar amb ells ara!
"Quan treballava a una 'corporate' em passava una quarta part del temps en reunions, hi ha molta burocràcia, un munt de gent que vol opinar"
En què s’ha d’innovar en aquests moments?
Les innovacions que han permès guanyar més diners en els últims 10 anys són en els models de negoci. Un exemple clar és Twitch, originalment una plataforma de streaming de vídeos de qualsevol tema. El model de negoci era que els anunciants pagaven per sortir en els vídeos, però no va tenir èxit perquè els responsables de màrqueting de les empreses no sabien quin perfil tenien els espectadors, per tant ningú no s’hi anunciava. Fins que algú de l’equip va dir: “Per què no construïm un servei per a gamers?” Els jugadors més importants poden penjar vídeos d’ells jugant. Bàsicament, van reorientar la plataforma a un ús diferent. Els anunciants sabien llavors que el perfil era de gamer: homes joves, resumint. Per tal d’atreure els millors gamers, els van començar a oferir una part dels ingressos per anunci. No és meravellós? Tres anys després, Amazon els va comprar per 970 milions de dòlars. La innovació en tecnologia i producte està bé, però en el model de negoci és encara millor.
És més difícil innovar en una gran empresa que en una startup?
Totalment. Quan treballava en una corporate em passava una quarta part del temps en reunions. Com que hi ha reunions, hi ha burocràcia, i quan treballes en alguna cosa, hi ha un munt de gent que en vol opinar. En general, la gent que hi treballa no té una mentalitat de creixement, perquè els agrada l’estabilitat.
Quines fórmules tenen per innovar?
Poden crear un centre d’innovació, un departament que s’hi centri exclusivament. El més important és crear l’equip: buscar gent que realment vulgui aportar idees noves, experimentar... Hi ha una empresa familiar de transport al Brasil, Águia Branca, que és un negoci de 2.000 milions de dòlars. Volien innovar, així que van crear un lab i hi van posar a treballar un parell de membres de l’equip que havien tingut bones idees que havien estat frustrades. En els darrers anys han llançat dos serveis que van molt bé. En una empresa gran has d’alleujar l’equip d’innovació de tota la burocràcia.
Quin paper han de tenir les administracions públiques en la innovació?
Personalment, crec que els governs haurien de donar suport a la innovació, però no donar diners directament a les startups. Aquesta és la feina dels inversors, que saben com trobar una companyia i guiar-la. El que sí que poden fer és no implementar massa burocràcia i regulacions. Als EUA, la indústria d’internet no estava sobreregulada i és per això que va créixer tant: Ebay, Google, Facebook... En canvi, el sector dels mòbils sí que ho estava, i això ha fet que no hagin aparegut grans companyies. Una altra cosa que poden fer els governs és llançar programes de formació i promoció per a les startups, perquè tenen molta influència, contactes i pressupost per ajudar les empreses a fer-se globals.