Més de 1.000 milions d’euros. És la xifra d’inversió que hi ha hagut en l’ecosistema digital a Barcelona des que va començar l’any. De moment, el 2021 està superant tots els rècords. Però el punt de partida tampoc no és baix: mentre que els sectors tractors de l’economia catalana -serveis, indústria, construcció...- patien durant la crisi, les rondes de finançament inicials seguien alimentant un àmbit tecnològic que ha sortit reforçat de la pandèmia i l’acceleració de la digitalització. El president del Barcelona Tech City -l’associació que aglutina l’emprenedoria de la capital catalana-, veu el futur amb optimisme. També cofundador i president del fons Antai Venture Builder, i cofundador de Wallapop, Miguel Vicente reivindica el potencial del sector per dotar de més resistència l’economia davant futures crisis. L’entitat es troba en plena creació d’una xarxa de hubs dedicats a sectors específics que consideren estratègics.
En quin moment es troba el sector tecnològic?
El sector es troba en un moment molt dolç. L’any passat va ser complicat des del punt de vista del finançament internacional, amb la impossibilitat de viatjar i tancar rondes de major mida. Tot i això, va ser un bon any en les rondes inicials, n’hi va haver més que mai, mostra de la salut de l’ecosistema i les oportunitats que s’han obert amb la digitalització que ha portat la covid-19.
La reactivació econòmica ha de passar per l’àmbit digital?
Sense cap mena de dubte. Els números d’inversió estrangera confirmen la tesi que sempre hem defensat: que la ciutat ha de fer una aposta important pel sector. Les dades d’ocupació també són molt clares. El present i el futur de l’economia passa per aquesta digitalització sense precedents que estem vivint i que ha estat accelerada de manera brutal per la covid-19.
Quines són aquestes dades d’inversió?
Aquest 2021, el primer trimestre hem tingut una xifra rècord: 750 milions d’euros, que iguala pràcticament el total de l’any passat. Si comptem des de gener fins ara, hem superat els 1.000 milions d’euros d’inversió, per tant, acabarà essent un any rècord en captació de fons estrangers. Això significa creació de riquesa i llocs de feina.
És el talent un dels punts forts de Barcelona?
Els hubs tecnològics que estem creant generen entre quatre i cinc vegades més treball que els tradicionals, perquè hi ha moltes inversions associades. S’han convertit en una arma competitiva molt clara davant d’altres ecosistemes d’Europa, com els de Londres, Berlín, París... A Barcelona, competim en talent. Portem més de 20 anys d’experiència, per tant, hi ha molts equips formats a empreses com Privalia o Wallapop que després han creat companyies pròpies. Són equips formats en com agafar una companyia i passar-la en dos anys de zero a 5 milions de clients. Però també tenim una capacitat d’atracció de talent internacional per completar el local.
També competeix en capital?
És veritat que no comptem amb grans fons de capital risc -probablement és una de les nostres assignatures pendents-, però som capaços d’atreure inversors internacionals, que durant els últims anys han anat agafant confiança i experiència invertint a Barcelona. El creixement dels darrers anys ha estat exponencial perquè busquen estar en els projectes més ambiciosos. Res no impedeix que a Barcelona es pugui crear el nou Spotify.
"Hi ha sectors com el comerç electrònic, el màrqueting digital o 'proptech' en què també volem treballar"
Quins sectors conformen la xarxa de hubs del Barcelona Tech City?
Quan vam veure l’èxit i la demanda que teníem de més espai, vam decidir crear el concepte d’Urban Tech Campus, amb espais connectats i verticalitzats. Així sorgeixen el Pier03, que s’inicia com un projecte de blockchain però s’ha convertit en un espai més generalista com el Pier01 [la seu del Barcelona Tech City]. Després hi ha el projecte de fintech i insurtech a l’espai de la Borsa de Barcelona, en què treballem per posar-lo en marxa. Treballem un projecte en l’àmbit de la salut, un dels sectors en què Barcelona té molt potencial de creixement. Aquest es trobarà a la Via Laietana, proper al Pier01. I també volem concebre altres espais verticals que encara no tenen ubicació, com és un dedicat a la mobilitat, un d’esports i un d’arquitectura urbana.
L'exterior del Pier01, la seu del Barcelona Tech City | Cedida
En faltarà algun més, un cop enllestits tots aquests projectes?
Hi ha sectors com el comerç electrònic, el màrqueting digital o proptech, en què també volem treballar. Però el nostre model és primer generar el contingut i les aliances suficients i, després, buscar la ubicació, que és el menys important.
Les startups industrials també hi tenen cabuda?
El nostre camp d’acció és cada vegada més global, a mesura que l’ecosistema creix. Tenim un projecte de col·laboració obert amb el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, que alberga diferents incubadores i espais dirigits al món industrial, com la impressió 3D. L’objectiu que tenim és ajudar a què el 20% del PIB de Barcelona pugui venir del sector tecnològic i que el sector de startups aporti a la digitalització de tota la cadena de valor.
"El projecte de Correus serà una realitat, però tindrà una nomenclatura diferent que Pier02"
Fa anys que es parla d’un projecte de Pier02, que s’hauria d’ubicar a l’edifici de Correus. En quin estat es troba?
El Pier02 és un nom que guardem per al Museu d’Història de Catalunya: no renunciem que en un futur es pugui unir amb el Pier01. El nostre projecte de creixement passa per l’entorn del mar i el port. En aquests models de col·laboració publicoprivada en què estem acostumats a treballar, Correus ha impulsat un projecte amb l’Ajuntament i el Consorci de la Zona Franca, en què hi haurà un hub tecnològic. Quan s’hagi posat en marxa, hi serem presents per connectar-lo amb el Pier01. L’Ajuntament i Correus tenen tota la nostra col·laboració. El projecte de Correus serà una realitat, però tindrà una nomenclatura diferent.
Quin paper juguen aquests acords de col·laboració publicoprivada?
Sempre intentem col·laborar amb tots els actors: som una associació sense ànim de lucre i entenem la col·laboració publicoprivada per sumar projectes. Tenim multitud d’acords amb diferents administracions. Des de fa molts anys, estem amb Acció -pel pier de salut, per exemple-, amb la Generalitat -pels hubs de fintech i insurtech-, amb l’Ajuntament en diferents projectes. El Tech Spirit de l’any passat també va ser possible pel recolzament de totes les administracions.
Als hubs del Barcelona Tech City no només hi ha startups, també hi trobem grans empreses. Què aporta aquesta mescla?
A més dels associats, tenim més de 70 partners amb els quals col·laborem de diferent manera, com Caixabank, Telefónica, Seat, Naturgy... L’associació té un objectiu de connectar totes les peces de l’ecosistema tecnològic: emprenedors, fons de capital risc, institucions públiques que donen suport a l’emprenedoria -com Barcelona Activa o l’ICF-, les corporates... D’aquesta connectivitat en surt una transferència de coneixement.
"El rècord d'inversions internacionals d'aquest any es produeixen per la mateixa maduresa de l'ecosistema de Barcelona, que ja porta anys amb companyies més consolidades que aixequen rondes de capital més grans
També en surten inversions?
Al final, és un cercle virtuós. Fa vuit o 10 anys, els fons de capital risc van invertir en els Privalias i Wallapops. Després, aquests fons han anat repetint, han atret altres fons i ja hi ha molts fons internacionals que compten amb equips centrats en les inversions al sud d’Europa, ben posicionats a Barcelona. El rècord d’aquest any es produeix per la mateixa maduresa de l’ecosistema de Barcelona, que ja porta anys amb companyies més consolidades que aixequen rondes de capital més grans. Durant l’any passat hi va haver una transició, perquè no va créixer tot el que hauria pogut créixer en la part de rondes altes, però sí en la part de rondes inicials. Durant els propers anys, esperem seguir creixent.
Les rondes més altes tradicionalment han costat més d’aconseguir a l’Estat espanyol. Encara és així?
El capital risc a Espanya encara no té el nivell de maduresa suficient, tot i que és veritat que l’any passat es van crear fons molt més grans. Encara no tenim fons amb la capacitat d’invertir 25 o 30 milions, com sí que hi ha a Londres, París, Berlín o els EUA. No els tenim, però el més important és que aquests fons inverteixen en projectes globals creats a Barcelona que competeixen internacionalment. Que siguem capaços d’atreure aquestes inversions, a banda del mateix desenvolupament de fons a Espanya o a Barcelona, és molt important.
Hi ha una queixa generalitzada en el sector sobre les restriccions legals que es posen a algunes activitats innovadores. L’associació té un paper de mediació amb les administracions públiques?
El nostre paper és treballar amb les diferents administracions per promoure un entorn friendly per a l’ecosistema tecnològic. El que és més important és que puguem competir amb les mateixes condicions que la resta de països en temes tan importants com l’atracció de talent, un marc legal adequat, agilitzar la creació d’una companyia, etc. Necessitem que Espanya compti amb una llei d’emprenedoria.