"Si no ens plantegéssim reptes, trairíem el nostre esperit humà". Amb aquesta premissa, i traçant una analogia amb l'objectiu d'arribar a Mart, la indústria de l'esport català (Indescat) s'ha reunit al recinte modernista de Sant Pau. Ho ha fet amb motiu de l'informe Indescat Trends 2024. El clúster esportiu català acumula prop de 150 empreses i busca el següent pas en la seva particular cursa vers la innovació. Per això, la metàfora plantejada per Joan Anton Català, divulgador científic i empresari, ha causat un gran impacte entre les desenes d'assistents. Tots ells, situats en 10 grups presidits per un coet que reforçava la idea de portar el sector de casa nostra a un altre planeta.
A partir de més de 25 tendències recollides per 26 clústers d'altres àmbits, el món de l'esport busca anar més enllà. N'hi ha de tota mena: des de classes d'spinning al tren fins a nous esports com el ioga-surf o l'escacs-boxe, passant pels bessons digitals. Els plantejaments hi són, i també la força: l'Indescat és el clúster esportiu "més potent" a Europa, amb una facturació al voltant dels 6.300 milions d’euros i una ocupació d'unes 30.000 persones.
Els assistents han proposat innovacions com gimnasos mòbils, un DNI d'activitat física que generi ajuts o incentius fiscals, o una xeringa d'endorfines per motivar a fer esport
La sessió ha servit per proposar innovacions d'acord amb les tendències recollides per l'informe. En grups d'unes 10 persones, s'han plasmat idees destacables com ara la creació de gimnasos mòbils, una xeringa d'endorfines que provoquin la necessitat d'activitat física o un bessó digital que creï un atleta configurable que serveixi d'entrenador personal per a cadascú. No són les úniques: també s'ha proposat un robot humanitzat amb IA que acompanyi, ambienti i aconselli l'esportista, amb una visió 360 o un DNI d'activitat física que doni accés a ajuts o incentius fiscals.
"Aquest és un inici de l'estudi, un treball intern vostre", ha celebrat Anna Pruna, presidenta d'Indescat, que ha vaticinat que la indústria catalana "està preparada per arribar lluny". La dirigent ha presidit l'acte juntament amb Abel Garcia, el nou secretari general del Departament d'Esports, que ha estat rebut entre aplaudiments. Tots dos han convidat els assistents a tirar endavant les propostes recollides. A més, Garcia ha agraït la feina a un sector que coneix molt bé, ja que sempre ha estat vinculat a aquesta àrea. De fet, fins fa un mes exercia com a assessor d'Esports de la Diputació de Barcelona.
Mart, la següent frontera
A la cita, Català no només ha actuat com a dinamitzador, sinó com a ponent inspirador. "Les innovacions que avui heu triat semblen trobar-se lluny, però ja són aquí", ha remarcat durant una xerrada que ha culminat amb una ovació. Per això, la comparació amb Mart ha agradat molt als oients. No només pel concepte de superació humana a què ha apel·lat el conferenciant, sinó per les grans lliçons empresarials que creu que es poden extreure.
Una d'aquestes aplicacions són les sabatilles Nike Air Max, les quals es van desenvolupar amb la tecnologia de les botes dels astronautes que van caminar per la Lluna. No és l'únic cas: Català també ha mencionat el velcro, els vestits ignífugs i les càmeres d'alta resolució que es van fer servir a la missió a la Lluna com a innovacions que avui s'han introduït a la vida convencional. "L'espai no només serveix per desenvolupar l'economia, sinó per crear empreses i riquesa i fer avançar la ciència i la tecnologia", ha conclòs.
Acostant encara més l'analogia al món de l'esport, el divulgador ha destacat l'atrofiament muscular com un dels reptes a superar en el viatge a Mart. "Fer exercici a l'espai serà obligatori per mantenir la tripulació sana muscularment, però allà fora no hi ha pes", ha avisat. Un desafiament al qual mai ens hem enfrontat, malgrat els diversos viatges de la humanitat a l'espai i òrbita baixa. "No és el mateix fer un trajecte d'anada i tornada a la Lluna que anar a Mart, que són 7 mesos de viatge i hi hem de romandre uns 2 anys en condicions de vida molt complicades", ha remarcat el ponent.
A l'espai, la força muscular deixa de ser un "element diferenciador" i les persones amb discapacitats es poden veure beneficiades
Aquesta particularitat, però, amaga també avantatges per certs grups com són les persones amb discapacitats. "L'espai és molt democràtic i allà la força muscular deixa de ser un element diferenciador", ha destacat. En aquesta línia, Català ha assenyalat projectes com l'avió del vòmit, un tipus d'entrenament que es basa a fer pujar molt alt un avió i fer-lo caure ràpidament. "Des d'entitats com l'Agència Espacial Europea s'està estudiant que les persones amb discapacitats també puguin manegar instruments, amb la idea que aquestes innovacions baixin després a la Terra", ha subratllat.
Assumir riscos, el camí de l'èxit
Durant la seva xerrada, Català ha convidat els assistents a assumir riscos, tal com van fer els enginyers de la NASA per aterrar els robots Spirit i Opportunity l'any 2004. Gràcies a uns paracaigudes i uns airbags, tots dos van esdevenir els primers aparells humans que van aterrar amb èxit al planeta veí. Ara bé, no va ser suaument. "Van rebotar entre 22 i 24 cops", ha recordat el divulgador. "Gràcies als riscos, aquests dos robots, que estaven dissenyats per durar només 3 mesos a Mart, van aguantar 6 i 14 anys", ha rematat.
I encara ha afegit un altre exemple: el de SpaceX, l'empresa d'Elon Musk. "A diferència del que es feia abans, ells van crear prototips per provocar que fallessin. Tothom es va riure d'ells, però avui ja hem assumit que és la seva forma de treballar", ha explicat Català. A partir del seu mètode, van atreure l'atenció de la NASA, a qui avui subministren coets. De fet, ja preparen conjuntament el programa Artemis, que portarà l'ésser humà a la Lluna l'any 2026. Serà el primer cop des del 1972.
"A qui de la meva empresa m'agradaria emportar-me a Mart?"
Amb tot, la xerrada de Català ha plantejat un últim punt en matèria d'innovació: la multidisciplinarietat. El divulgador ha avançat que la primera tripulació que trepitgi Mart "no només portarà pilots, sinó metges o psicòlegs, entre altres". "La innovació arriba quan es barreja a gent de tota mena; envoltar-nos de gent idèntica a nosaltres és un biaix", ha advertit. Alhora, ha demanat "no quedar-nos a la Lluna" i apuntar cap a Mart, tal com ha fet la humanitat en la cursa espacial.
Català ha apostat que abans d'acabar l'actual segle ja naixeran nadons a Mart: "L'ésser humà serà interplanetari", ha proclamat
Finalment, l'expert ha apostat que abans d'acabar l'actual segle ja naixeran nadons a Mart. "L'ésser humà serà interplanetari", ha proclamat. Un pronòstic que ha utilitzat per llançar la darrera qüestió del dia. "Pregunteu-vos a quina persona de la vostra empresa us emportaríeu a Mart en un trajecte de 7 mesos, o penseu si algú us escolliria a vosaltres", ha plantejat. "Quan ho feu, veureu que mentalment hi ha gent que triaríeu no pel que sap sinó per com és". Una reflexió que ha acabat d'arrodonir la metàfora des de la qual s'ha presentat la jornada. Ara, però, caldrà veure si el "clúster esportiu més potent d'Europa" serà capaç de fer volar el seu coet cap al planeta de la innovació.