Finanpolis, el Monopoly de les finances

Una catalana experta en comptes i resultats dissenya un joc de taula perquè els no iniciats coneguin com funciona el món dels diners

Elisa Martínez ha dissenyat el taulell i les fitxes de Finanpolis
Elisa Martínez ha dissenyat el taulell i les fitxes de Finanpolis
Neus Navarro
03 de Setembre de 2016
Act. 05 de Setembre de 2016

"M'havia tocat fer la típica formació de finances per a no financers i fins i tot jo m'avorria. Són molt complexes i complicades i la gent els hi té por, crec que és una assignatura que s'hauria d'explicar a l'escola". La catalana Elisa Martínez treballava en una multinacional quan es va adonar que estava cansada d'haver d'explicar als companys no financers tècniques i conceptes de finances. "Fins i tot una vegada en una càpsula de fiscalitat, en el torn de preguntes, la gent volia saber què és un IVA repercutit!". Amb la vocació d'ajudar els altres, es va acollir voluntàriament a l'ERO de la seva empresa per convertir-se en autònoma amb negoci propi: Finanpolis.

La seva proposta és un joc de taula que navega entre l'educació i el gaming financer per anar un pas més enllà d'on arriben les classes de finances i els conceptes del dia a dia. "Crec que hi ha moltes mancances i que el professorat dóna per suposat que la gent coneix el llenguatge però la gent vol que les coses se li expliquen de manera senzilla", explica a VIA Empresa.

 
 
Foto: Finanpolis


Finanpolis
té tres taulells diferents: un amb daus, cartes tipus Trivial o proves físiques com una carrera de relleus, una prova de cant, etc. Tot això està pensat amb la finalitat de guanyar o perdre diners que el jugador haurà de distribuir entre els impostos, les despeses, etc. En resum, cada grup funciona com una mena d'empresa que competeix amb la firma rival per guanyar més. "Les proves tenen com a finalitat tenir atrapada a la gent en el tema del joc i la competició i es juga en equips per fomentar el Team Building, els valors i la col·laboració", explica Martínez.

I és que funciona com un joc d'equips en què poden participar entre 9 i 16 persones, però també té versions més reduïdes per emprenedors i autònoms, en les que el preu també varia. Si els primers estan concebuts com a tallers de quatre hores de duració per uns, aproximadament, 600 euros, els més reduïts se situen en els 30 euros.

Tallers senzills, conceptes complexos
Els tallers els ha realitzat a les seus de multinacionals i pimes, principalment. Durant una sessió, guiada per la seva creadora, als jugadors/empleats se'ls plateja com interpretar els números del gestor, saber si guanyen o perden diners, com poder arribar a final de mes i, fins i tot, com aprendre a distingir entre pla de pensions i pla de jubilacions. "Tot això ho fem jugant. Ara que estan tan de moda les tècniques de gamificació, utilitzo el joc perquè la gent no s'avorreixi i es distregui. Dono poca informació, intento utilitzar paraules molt planes i que la gent a través del joc i la reflexió, aprengui", argumenta la seva creadora.

Tanmateix, la impulsora de Finanpolis es desplaça a l'empresa en què se celebra el joc però també imparteix els tallers individuals en el coworking en què treballa, ubicat a Barcelona. Recentment ha estat jugant a Finanpolis a les aules de Barcelona Activa, una de les entitats públiques que s'han avingut a provar el seu mètode i per a les quals "és molt important formar els usuaris que no estan familiaritzats amb les finances", matisa l'emprenedora.

 
 Foto: Finanpolis


Tot i que ara fa només un any que va apostar per rendibilitzar la mancança que havia detectat en múltiples formacions després de 25 anys d'experiència professional, no pot estar més contenta. "A casa sempre han estat botiguers i va arribar un punt que no m'omplia estar en una multinacional, es guanya molts diners però volia fer alguna cosa pels altres. Pot sonar molt altruista però volia ser lliure, tenir el meu propi negoci. Sóc molt feliç, no em penedeixo de res", explica.

Des d'altres països ja s'han interessat pel mètode, com Israel i també des de la Cambra de Comerç del Panamà o l'Institut Superior Empalme de Ciudad de Córdoba, a l'Argentina. "Per poder portar-ho fins allà, actualment estic mirant de com puc formar a formadors dins de cada país perquè tinguin la certificació i estiguin acreditats per poder impartir aquest mètode", apunta Martínez, qui també pensa en mercats més pròxims, com Palma de Mallorca, València o Madrid, on també hi ha hagut persones que s'han interessat.

Sense beneficis, tot el que ha invertit és el que havia planificat per dur endavant el seu projecte professional: "Les despeses les tinc cobertes i arribo a final de mes, sóc financera i abans de fer això ho tenia tot pensat".