FrancescoFerro és enginyer de telecomunicacions pel Politecnico di Torino, formació que va ampliar amb un màster a l’Institut Supérieur de l'Électronique et du Numérique (ISEN), a Lille, i posteriorment amb un Executive MBA a la Universitat de Barcelona. A meitats d’aquest viatge, amb origen i destí mediterrani, va cofundar PALRobotics, la firma líder en robòtica de servei i humanoide que enguany celebra dues dècades de vida. El 2008 va esdevenir responsable del departament de programari de la companyia, per tres anys més tard acabar exercint de director executiu, càrrec que ocupa des d’aleshores. Des de la seu de Barcelona, Ferro ha ubicat PAL Robotics en el mapa mundial de la robòtica, amb el desenvolupament dels tres robots més venuts a escala comercial a Europa.
Ferro també exerceix com a director d’Indústria i Robòtica a euRobotics i la AI, Data and Robotics Association (ADRA), i com a president industrial del Grup de Robòtica de Serveis de la Federació Internacional de Robòtica. Ha participat en centenars de projectes de recerca enfocats en les indústries de l'agroalimentació, la manufactura i especialment la salut, fet que li ha permès conèixer de ben a prop la curiosa relació entre humans i robots. Per a Ferro, els humans som “l’animal més agressiu del planeta”, i té clar que malgrat els avantatges que els robots poden aportar al planeta, “en el moment que ens puguin generar algun tipus de problema, ens els carregarem”.
Instants previs a ser guardonat amb el premi Nit de la Robòtica, en la desena edició de l’acte organitzat pel Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, acull a VIA Empresa al Recinte Modernista de Sant Pau per parlar sobre el futur del nou aliat de la humanitat.
¿És necessari que els robots tinguin forma humana?
Depèn del tipus d’ús que se’ls doni. En una fàbrica on tot està automatitzat, que els robots no tinguin forma humana no és un gran problema. En canvi, quan un robot ha d’interactuar o col·laborar amb un humà, molts estudis de robòtica social demostren que una forma humanoide facilita molt la comunicació i la interacció amb l’usuari. No només per la part de la parla, sinó també per la programació neurolingüística.
En un món hipotètic on només existissin robots, no caldria que fossin humanoides. En canvi, quan humans i robots conviuen, un robot humanoide és ben rebut. Som l’animal més agressiu del planeta, ja que estem acostumats a eliminar tot el que veiem com un possible perill, així que un robot que s'assembli a nosaltres facilita molt la seva integració.
En entorns industrials, els robots ja són una realitat. Ara, amb la presentació d'Optimus, s'espera que arribin a les cases. La societat està disposada a pagar els 20.000 o 30.000 euros que costaran aquests robots per posar-los a casa seva?
L’aspecte econòmic és fonamental. Avui dia, els robots humanoides tenen un preu molt per sobre dels 30.000 euros que proposa ElonMusk amb els seus robots Optimus; aquest és un preu que potser, a llarg termini, es podrà assolir gràcies a l’economia d’escala, si algun dia els robots es venen com els cotxes. Però aquest no és el principal repte. Cal tenir en compte l’ús que se'ls donarà, ja que fins ara, hem vist vídeos molt atractius, on darrere hi ha enginyers teleoperant aquests robots i molta “màgia de màrqueting”, però estan limitats.
"Els robots humanoides tenen un preu molt per sobre dels 30.000 euros"
Per descomptat, la seguretat és un altre gran repte. D’una banda, cal certificar que els robots siguin segurs, que no estiguin fabricats amb materials perillosos i que no hi hagi risc d’explosió, però també que els algoritmes facin que funcionin correctament en diferents espais, més o menys concorreguts. Aquests robots pesen 50 quilos; què passaria si, per error, caiguessin sobre un nen? Seria un error gravíssim, i aquests últims vídeos que hem vist no mostren aquest aspecte; encara estem lluny de convertir aquests robots en una realitat del nostre dia a dia.
Tot i això, ja hi ha robots que operen en l'àmbit sanitari i assistencial.
Tenim un cas d’ús de robots en l’entorn sanitari que demostra com els robots poden ajudar les persones grans. Hem demostrat que un professional pot teleoperar fins a 10 robots ubicats al domicili d'una persona gran, i aquests permeten que el pacient es quedi a casa entre dos i cinc anys més abans de ser ingressat. Això sí, és important que siguin teleoperats per dur a terme certes operacions i fins i tot salvar la vida d’un pacient. Per a aquest tipus d’aplicacions, ja estem preparats i ja es poden utilitzar.
Quan els cotxes es van integrar a la societat, vam adaptar el planeta per permetre'n la circulació, asfaltant un 1% de la seva superfície. Haurem d’“asfaltar” els nostres entorns per a l’arribada dels robots?
Aquest és un dels meus temes preferits i explica per què a PAL Robotics ens hem dedicat a la robòtica de servei i no a la industrial (somriu). Creiem que no caldrà canviar o adaptar les llars perquè els robots hi funcionin millor. Hauran d’usar les mateixes eines i compartir els mateixos espais que fem servir nosaltres. Avui dia, quants robots humanoides has vist que es puguin asseure a la mateixa cadira on ens asseiem nosaltres? Gairebé tots necessiten cadires especials per a ells, i això, per a mi, és un error; han d’asseure’s on ens asseiem nosaltres, agafar les tasses que fem servir nosaltres i han de poder fer el nostre llit, i no un llit que nosaltres fabriquem perquè el robot ens el pugui fer. No canviarem el nostre estil de vida ni cedirem la nostra comoditat al robot; en tot cas, li farem un raconet a casa, i poca cosa més.
En quins tipus d’aplicacions, a part de l’àmbit sanitari, poden incidir els robots per millorar el món?
On als humans ens faltin mans. L’agricultura n’és un exemple clar; cada cop és més difícil trobar persones que es vulguin dedicar a collir fruita o altres aliments. I menjar és una necessitat primària, així que probablement haurem de posar robots al camp. Un altre exemple és l’àmbit sanitari. Si ens trobem amb una altra pandèmia, no tenim prou infermers per ajudar tots els pacients, i això ens afecta també per com està envellint el món, on cada cop hi ha menys joves respecte al nombre de persones grans. Volem donar-los solucions perquè fins al seu últim dia tinguin l’ajuda que necessiten.
També, en altres àmbits com el de la logística, els robots són de gran ajuda i poden estalviar molts treballs forçats als humans. A PAL Robotics estem desenvolupant el Stockbot, un robot que ja ha arribat a 14 països i que diàriament fa l’inventari de manera autònoma en alguns negocis.
I on poden empitjorar-ho?
Algunes investigacions van massa lluny i intenten provar robots en àmbits on no calen. No sé si té gaire sentit implementar robots en l’àmbit de la creativitat; encara que puguin fer coses meravelloses, crec que és un camp que pertany als humans. Voldríem que els robots planxessin i posessin rentadores perquè nosaltres poguéssim dedicar-nos a crear, però la realitat és que actualment els robots són molt millors en aquest àmbit que no pas en les tasques domèstiques.
Per descomptat, tampoc hauríem de fer servir els robots amb finalitats militars, però aquest és un meló que prefereixo no obrir.
I robots a les escoles?
El professor Ishiguro, una eminència mundial en robòtica, va fer una xerrada sobre l’ús de robots a les escoles i va mencionar la possibilitat que un robot teleoperat per un professor impartís una classe. Llavors, un company li va preguntar què passaria si els estudiants també fossin robots. Quin és el límit? El límit estarà en qui pot permetre’s la tecnologia i qui no.
Deixant de banda aquesta reflexió, la teleoperació permet certes funcions que es podrien aplicar a les aules, però de manera molt puntual.
Sembla que als països asiàtics els robots es veuen com un aliat, fins i tot un heroi. Aquí, en canvi, poden veure’s com una amenaça; en comptes de pensar en Doraemons pensem en Terminators. La percepció del robot varia segons la cultura?
Des del meu punt de vista, sí, completament. Tant als Estats Units com a Europa sempre hem temut una revolució en la qual les màquines prenen el control de la humanitat, mentre que a l’Àsia l’associen més a un món idíl·lic, on els robots són una eina al servei de les persones. Hi ha un xoc de cultures. Aquesta percepció negativa a Occident s’ha anat minimitzant els últims anys amb el concepte de robot col·laboratiu; amb la paraula col·laboració, la gent ha anat canviant la seva mentalitat a poc a poc. Tot això que el robot es pot rebel·lar o fer-nos mal crec que ha quedat en el passat, i ara toca veure’l com una eina més, com un cotxe o una rentadora.
"El límit estarà en qui pot permetre’s la tecnologia i qui no"
En el futur parlarem del dret dels robots?
En el futur i en el present, ja es parla del dret dels robots. De fet, un tema relacionat amb això, ara que la població envelleix cada cop més, és el tema de les pensions: qui les pagarà en el dia de demà? Una de les idees que existeix des de l’àmbit de la robòtica és que tots els robots que s’utilitzen a les fàbriques paguin una part de seguretat social per mantenir els pensionistes. Hi ha qui diu que això passarà, hi ha qui diu que no; jo crec que no té gaire sentit parlar d’això avui, però és cert que el debat existeix.
Aquí, a Europa, som molt bons parlant de drets, normes i regulacions.
En l'àmbit de la regulació som pioners, sí (riu). Gairebé tot el que s’ha creat en matèria d’intel·ligència artificial pertany a empreses privades d’Àsia i Estats Units. A Europa ho hem intentat, però el poc que hem creat posteriorment ha estat comprat per aquestes dues potències, i això és un problema perquè ens quedarem enrere, és una situació molt perillosa per a la nostra innovació.
L’entrada de robots a la societat pot provocar la nostra deshumanització?
És un risc real. El que podem transmetre parlant, com fem ara, és molt més que el que transmetríem per videoconferència o, per descomptat, per xat. Aquest fenomen ja ha passat amb l’ús de les pantalles, però, malgrat això, la humanitat continuarà desenvolupant-se i continuarem tenint fills. Com deia al principi: som l’animal més agressiu del planeta, i quan veiem que els robots ens generen algun tipus de problema, ens els carregarem, ho tinc claríssim.