Diuen que la història de Barcelona va canviar per sempre el 1992, gràcies a la celebració dels Jocs Olímpics. Ara bé, també hi va haver una data clau de transformació per a la ciutat comtal: el 2006. Aquell any, la capital catalana va acollir per primera vegada el Mobile World Congress (MWC), una fira que desenvolupava la indústria de la telefonia mòbil, en una època en què no existien ni els iPhones ni els mòbils intel·ligents; amb els gegants de les telecomunicacions Nokia, Sony Ericsson, Samsung, RIM (Blackberry) o Motorola, sempre presents. Gairebé 20 anys després, com s'ha aconseguit esprémer anualment el llegat d'un congrés que dura tan sols quatre dies?
En primer lloc, cal tenir present l'impacte econòmic que genera el congrés en tan sols quatre dies. De fet, l'edició d'enguany calcula un impacte econòmic a la ciutat comtal d’entre 540 i 550 milions d’euros. Seria un nou rècord, juntament amb els més de 101.000 assistents que l’organització espera rebre. Els últims anys, l’esdeveniment ha creat també més de 9.000 llocs de treball a temps parcial. Sembla que molts agents en treuen profit, des de l'ecosistema digital, l'atracció de noves inversions i congressos, la restauració, els hotels, els apartaments turístics, els nombrosos estudiants que treballen d'hostessos per comptar amb una remuneració extra, i, fins i tot, el sector del taxi.
Qui va creure necessari apostar per mantenir el llegat del congrés els 365 dies de l'any és la Mobile World Capital de Barcelona (MWCapital). Nascuda el 2012, ha aconseguit consolidar-se com a impulsora de la transformació digital amb l'objectiu de "posar les persones al centre del debat i ser un referent global en transferència de tecnologia, foment del talent digital i garant de la tecnologia amb impacte". Entre les principals funcions, és coneguda per acollir anualment el MWC, a més de ser la fundadora del 4 Years From Now (4YFN), conegut per ser el "germà petit" -per alguns, ja major d'edat- del Mobile i que en els últims anys s'ha convertit en la plataforma de negocis per a la comunitat de startups present a tot el món. En menys d'un mes presenten una nova aposta: el Talent Arena, un nou esdeveniment que se celebrarà en el marc del congrés tecnològic i que reunirà la comunitat internacional de desenvolupadors.
Barcelona suma 140 hubs tecnològics, amb un impacte de 2.500 milions d'euros
Organització de congressos a part, una de les seves prioritats és acostar la ciència al mercat. Jordi Arrufí, responsable de l’àrea de Tech Transfer de Mobile World Capital Barcelona, explica a VIA Empresa que a Catalunya hi ha una ciència excel·lent, com és el cas del Barcelona Supercomputing Center (BSC) o el Sincrotró Alba, però que, en canvi, el que succeeix als Estats Units i a la Xina és que traslladen la ciència de forma molt més eficient al mercat. Per tant, cal "posar-nos les piles". Per aquest motiu, des de fa més de set anys volen ser el venture builder (fàbrica de startups) de referència europeu.
Paral·lelament, des de l'entitat presenten un històric de xifres a tenir en compte: més de 1.500 professionals han participat en mentories i tallers de reorientació digital, compten amb una comunitat a darrere de 150 empreses i organitzacions, han format més de 1.200 persones els últims anys i han ajudat en la creació de 60 empreses emergents. També apunten que han impulsat més de 300 empreses locals i europees d'alt potencial, a més de tirar endavant 30 projectes pilot en camps com la sanitat, l'assistència social, el retail o l'urbanisme.
A la Mobile World Capital també són coneguts per la generació de més de 50 informes en aquest temps, com ara el mediàtic Tech Hubs Overview. En l'última edició del 2024 explicaven que Barcelona suma 140 hubs tecnològics, amb un impacte de 2.500 milions d'euros. Un degoteig constant que s’ha anat accelerant en els últims anys, malgrat la competició amb altres capitals espanyoles com Madrid i Màlaga, i europees com Lisboa, Londres, Berlín, París o Amsterdam. Cal destacar que l’any 2017 hi havia instal·lat una cinquantena de hubs de desenvolupament de tecnologia digital a la ciutat. Des de llavors, s’han sumat gairebé 100 centres nous i s’ha arribat fins als 140.
Qui mou els fils a la Mobile World Capital?
Des dels seus orígens, la MWCapital està formada per un patronat compost per l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el Ministeri d'Afers Econòmics i Transformació Digital d'Espanya, Fira de Barcelona, GSMA, Telefónica, Vodafone, Orange, Damm i CaixaBank. Tal com van detallar en la presentació del Pla Estratègic 2023-2027, en aquest 2025 comptaran amb un pressupost de 24 milions d'euros anuals, a través de l'actualització de les aportacions dels membres del patronat, que en anys anteriors havien estat de 15 milions.
Compten amb un òrgan superior de govern compost per 25 membres que es reuneix periòdicament. Els membres poden intervenir en tots els assumptes relacionats amb la representació, el control i la supervisió de la gestió de la Fundació. L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni; el conseller de Presidència, Albert Dalmau; o el ministre de Transformació Digital, Óscar López, en són el president i vicepresident respectivament. Entre els altres membres hi ha Laia Bonet (Ajutntament de Barcelona), Maria Gonzalez Veracruz (Educació), Pau Relat (Fira de Barcelona), Esther Niubó (Educació), Miquel Sàmper (Empresa i Treball), Constantí Serrallonga (Fira de Barcelona), Pedro Fontana (Fira de Barcelona), Jordi Martí (Ajuntament de Barcelona), Jesús Herrero (Red.es), John Hoffman (GSMA), Mats Granryd (GSMA), Lara Dewar (GSMA), Ángel Vila (Telefónica), Jorge Villavecchia (Damm), Ludovic Pech (Más Orange), José Ignacio Goirigolzarri (CaixaBank), Jordi Valls (Ajuntament de Barcelona), José Miguel Garcia (Vodafone Espanya) i Jordi Cases (Ajuntament de Barcelona). Tot i això, deleguen la major part de les seves competències en matèria de control i supervisió a la Comissió Executiva.
Francesc Fajula va assumir el rol de CEO de la Mobile World Capital el juny de 2022, amb l'objectiu d'impulsar una nova etapa
Per altra banda, respecte a l'organigrama que conforma el dia a dia de la Mobile World Capital, destaca Francesc Fajula, que va assumir el rol de CEO el juny de 2022, amb l’objectiu d’impulsar una nova etapa. Fajula ha desenvolupat la seva carrera professional en empreses com Terra (Grup Telefónica), Banesto, Grup Santander, Banc Sabadell o Dominion Global. És un dels pioners de la indústria digital i ha estat director d'e-commerce de Terra. Anteriorment, el càrrec de la MWCapital va estar ocupat per Ginés Alarcon (2012-2013), Agustí Cordón (2013-2015), Aleix Valls (2015-2017) i Carlos Grau (2017-2022).
A la MWCapital hi ha dues grans àrees de programa capitanejades per Jordi Arrufí i Eduard Martín, seguides de diversos serveis transversals, com ara el màrqueting i la comunicació o l'àmbit jurídic. Una de les cares més visibles és Laia Corbella, directora de comunicació i relacions institucionals i exdirectora de VIA Empresa; Nacho Borras com a cap de persones. En l'equip de comunicació hi ha Víctor Solvas, com a cap de premsa, que treballa juntament amb Emily Henley i Marcos Morcate (cap de màrqueting) entre molts altres professionals.
El paper del programa The Collider amb les spin-off
La Mobile World Capital Barcelona va tancar el 2024 amb un increment del 14% en la valoració del seu portafoli d’spin-offs deeptech gestionades a través de The Collider, el programa de transferència tecnològica de la fundació que promou la creació d’empreses provinents d’universitats i centres de recerca. Amb aquest creixement, el valor de les companyies gestionades per la fundació se situa en 83,3 milions d’euros.
Actualment, el portafoli de The Collider compta amb 12 companyies actives que, en conjunt, donen feina a 134 professionals. Durant el 2024, el programa va assessorar a més de 30 projectes provinents d’universitats i centres de recerca de referència a Catalunya i Espanya. A banda, dues iniciatives van constituir-se com a companyies i van incorporar-se a la iniciativa de transferència tecnològica de MWCapital. Es tracta d’Yplasma, una spin-off provinent de l’Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial (INTA) que desenvolupa solucions basades en tecnologia de plasma i amb aplicacions a sectors com l’aeroespacial, l’energètic i el mediambiental; i Nema Health, un projecte sorgit de la Universitat de Lleida i especialitzat en el desenvolupament d’immunoteràpies personalitzades per al tractament del càncer, tant en l’àmbit de la salut humana com de la salut animal. Fa poc, Yplasma ha guanyat el premi a la startup catalana de l'any després d'imposar-se a la Catalan Pitch Competition, organitzada per Acció, davant de 24 projectes emprenedors.
La nova aposta: el Talent Arena
Malgrat ser una novetat, el Talent Arena apunta alt des del principi. Després d'una prova pilot l'any anterior que va comptar amb més de 4.000 asssistents, enguany preveuen superar-ho amb la presència de desenvolupadors, empreses tecnològiques líders i centres educatius que es preveu que assistiran. Per fer-ho, comptaran amb tota mena d'activitats, entre les quals destaquen les ponències de grans noms com Steve Wozniak, cofundador d'Apple; Lauren Lyons, exenginyera desenvolupadora a SpaceX, Blue Origin i Starlink; o Garri Kaspàrov, excampió mundial d'escacs i expert en IA. A més, també s'han previst workshops, hackatons i estands d'exhibició tecnològica, entre altres propostes. La cita serà gratuïta i tindrà lloc del 3 al 5 de març (un dia menys que el MWC) al pavelló 8 del recinte Montjuïc de Fira de Barcelona.
"El Talent Arena vol consolidar Barcelona com un hub on generem i atraiem talent digital, i dic consolidar perquè ja ho som", va assegurar Fajula durant la presentació. Les dades que va aportar eren contundents: a la ciutat hi ha més de 122.000 professionals digitals (30% d'ells, estrangers) i 140 centres tecnològics que serveixen per donar serveis a multinacionals de tot el món. "Avui, Barcelona és la segona destinació favorita per crear una startup tech", va presumir el CEO de MWC Barcelona, que va afegir que el seu creixement com a pol tecnològic era "exponencial". A més, la fira servirà com a punt de trobada entre estudiants i treballadors d'entre 3 i 5 anys d'experiència amb mànagers i alts càrrecs del sector tecnològic.
Bonustrack: Barcelona va acollir la primera intervenció quirúrgica teleassistida amb 5G
Una de les accions més mediàtiques de l'entitat al llarg dels anys va ser el febrer de 2019 quan es va portar a terme la primera intervenció quirúrgica teleassistida mitjançant la tecnologia 5G de la mà del doctor Antonio de Lacy. La presentació de la prova pilot es va desenvolupar entre les instal·lacions de GSMA MWC19 Barcelona i l’Hospital Clínic on, gràcies a la tecnologia 5G aplicada al programari de Telestratrion d’AIS Channel, es va poder realitzar una operació 5G en streaming en temps real entre l’equip metge situat a l’hospital i el metge expert situat a l’auditori principal de GSMA MWC19 Barcelona. I, el doctor, ho tenia clar: "No importa qui siguis o de quines possibilitats econòmiques disposis, l’important és brindar la millor atenció possible a tots els pacients”.
Finalment, l'associació GSMA va signar un contracte amb Fira de Barcelona, l'Ajuntament, la Generalitat i el Govern central on totes les parts es comprometen a que Barcelona sigui la seu del congrés de tecnologia mòbil fins al 2030 encara que no descarten que la relació es prolongui. Els organitzadors del congrés tecnològic decideixen quedar-se “a casa” malgrat les sucoses ofertes de Dubai, París i Múnic. Des de la MWCapital ho valoren molt positiu ja que els permet poder pensar a llarg termini i aprofitar el context per tal que el llegat del MWC impacti positivament a tots els agents possible. I, sembla, que el temps els està donant la raó.