M’agafo el confinament amb la família a casa com les pràctiques d’un viatge interplanetari a Mart. Si mai hi anem, haurem de passar vora set mesos confinats amb la família en un espai molt més petit que casa; el viatge és massa llarg i costós per fer-ne la tornada, si l’hem de colonitzar hi haurem d’anar per quedar-nos-hi. I aquesta és una bona excusa per entendre qui som, d’on venim i on anem.
"M’agafo el confinament amb la família a casa com les pràctiques d’un viatge interplanetari a Mart"
Comencem el dia i a l’hora d’esmorzar posem el podcast de “La Terra és Plana”, la preciosa i necessària secció de ciència que el Joan Anton Català fa a quarts de vuit del matí del diumenge al Suplement de Catalunya Ràdio. Qualsevol episodi va bé, però el dels planetes i el de Mart em van perfectes per la meva simulació de viatge interplanetari familiar.
Per fer-nos a la idea de com seria viure en un lloc estret com una nau espacial hem agafat el navegador web i hem “pujat” a l’Estació Espacial Internacional amb Google Earth. Impressiona veure com es viu en microgravetat, la quantitat d’ordinadors que hi ha esbarriats per l’estació i el dispendi en cintes de velcro que hem pagat entre tots.
Al mòbil hi hem vist el primer vídeo immersiu filmat mai a l’espai, també a l’Estació Espacial Internacional. Agafeu el mòbil, obriu el fascinant vídeo del National Geographic dirigit pel Darren Aronofsky i moveu-lo amunt i avall i a banda i banda mentre i us trobareu els astronautes Chris Hadfield, Mae Jemison, Mike Massimino i Nicole Stott. Si us hi fixeu bé aprendreu com funciona una màquina de peses en microgravetat.
A la tarda tornem a la terra, a la sala de casa, i ens posem a Netflix un episodi d’Our Planet amb Sir Richard Attenborough. Vist des de fora és un altre d’aquells documentals d’animalons per quedar-se adormit al sofà. Vist amb atenció és una invitació a pensar en el la pressió que les nostres accions posen a la natura i una crida a l’acció individual i col·lectiva. El 4K hi afegeix realisme i alhora, dramatisme.
Sagan: “Torneu a mirar aquest punt. És aquí. És casa. Som nosaltres. A sobre seu, tothom que estimeu, tots els que coneixeu, a tots els que heu escoltat, tot ésser humà que ha estat, van viure la seva vida aquí”
El 14 de febrer de 1940, a petició de Carl Sagan, la sonda Voyager va girar la seva càmera cap a la Terra quan ja estava abandonant el nostre veïnatge planetari, a 6.400 milions de quilòmetres de distància de casa. A la foto que ens va enviar, la Terra era poc menys que un píxel blau descolorit, un píxel que va inspirar Carl Sagan a escriure el seu celebrat llibre Pale Blue Dot on deia: “Torneu a mirar aquest punt. És aquí. És casa. Som nosaltres. A sobre seu, tothom que estimeu, tots els que coneixeu, a tots els que heu escoltat, tot ésser humà que ha estat, van viure la seva vida aquí.”
Aquests dies aquestes paraules tenen encara més sentit. I el viatge a Mart, també.