Allò del Vilatge Global* del McLuhan és veu que era veritat. Per si algú en tenia algun dubte, la hiperconnectivitat ens ho va portar i l’hiperconfinament ens ho ha demostrat. Juntes han fet que la jornada laboral passi a tenir 12 hores, a fer desaparèixer l’hora de dinar i a convertir casa nostra en la nostra feina. Un bon cel per l’esperit de La Canadenca.
"Hiperconnectivitat i hiperconfinament han fet que la jornada laboral passi a tenir 12 hores, a fer desaparèixer l’hora de dinar i a convertir casa nostra en la nostra feina. Un bon cel per l’esperit de La Canadenca"
La paradoxa és que la societat més avançada de la història no és tant diferent de la de fa cent anys; canvien les eines, els estils de vida i el preu del barber però el vilatge continua dret i el que vam aprendre de petits al poble serveix avui.
En un poble petit tothom es coneix, tothom està localitzable tot el dia, la feina és a unes quantes passes del llit i en qualsevol moment podem passar per cal Cinto a treure el cap. La situació excepcional actual ens ha portat a una situació prou similar: estem més (geo)localitzables que mai, coneixem tots els horaris dels nostres veïns (i ells els nostres), la feina és a poques passes del llit i cal Cinto és només a un clic de videoconferència.
Jo de petit vaig créixer per fascicles estivals a cal Ganyet de Concabella. Concabella i la Segarra són terra de castells, de frontera històrica i de frontera climàtica: Arizona a l’estiu, Berkshire a l’hivern. Quan era petit tenia cent habitants. Concabella sempre té cent habitants. El temps era diferent del de la metròpoli de Tàrrega on vivíem, tan diferent que recordo mon padrí parlant en hora vella o hora nova i si una hora era l’hora del rellotge o bé la del sol. Vaig aprendre que els esdeveniments no es mesuren amb un temps absolut sinó que sempre depenia de l’observador i de la seva relació amb els altres. També vaig viure una societat sense televisió. Només n’hi havia una al poble que era al cafè i tothom hi anava el divendres a veure l’”Un, Dos, Tres”, el diumenge a veure el Barça, a llegir el diari o a jugar a la botifarra. El cafè va ser Facebook abans de Facebook.
Cal Canosa era la botiga del poble. Hi havia de tot, estava oberta 24 hores 7 dies a la setmana i 365 dies l’any, i la Carme primer i la Dolors després, sempre tenien una paraula amable per algú que piqués a la porta. Desconec si Jeff Bezos va estar mai a Concabella però segur que sabia del cas d’èxit de Cal Canosa quan va crear Amazon.
"Vaig aprendre que els esdeveniments no es mesuren amb un temps absolut sinó que sempre depenia de l’observador i de la seva relació amb els altres... El cafè va ser Facebook abans de Facebook"
Mon padrí era el barber del poble. A la barberia hi havia una vella ràdio, una “Mundial Radio” de l’any 1939 feta a Riber, el poble del costat, amb tecnologia 100% local. Una startup tech en tota regla. A la barberia, a partir del divendres els hòmens anaven a la barberia a llegir la revista Barça, a escoltar la ràdio i a afaitar-se i tallar-se els cabells per anar a missa o al ball l’endemà. La barberia era també una xarxa social, una xarxa social basada en la imatge filtrada com Instagram. El selfie se’l feien al final, quan mon padrí els acabava de xollar, els posava el mirallet al clatell i es miraven satisfets quan els posava el mirallet al clatell.
Concabella era un vilatge ultra-local fa només quaranta anys. Ara forma part del vilatge global, un concepte que ens semblava acadèmic, llunyà i més un desig que una realitat i que ara tenim a la saleta de casa.
Per cert, Google era Mossèn Josep, el capellà del poble, que també tenia respostes per a tot.
——
* Sé que el terme que ha quedat en la literatura és el d’”Aldea Global” però és alhora un castellanisme i un anglicisme fruit d’una traducció pobra de l’original anglès “Global Village” de McLuhan i incorporada al català via el castellà “Aldea Global”. El terme “Veïnatge Universal” proposat per alguns autors tampoc em convenç ja que afegeix connotacions que l’original no té. Donat que el català té el mot “vilatge” de mateixa arrel, significat i connotacions a Catalunya Nord que l’anglès “village” m’he proposat recuperar-lo i fer-lo servir a partir d’ara per referir-me al terme encunyat pel filòsof canadenc el 1967.