De què va el Mobile World Congress? Doncs de moltes coses. Va de telèfons i de tecnologia i sobretot de futur. I de present. I per explicar de què va el MWC la Fundació Mobile World Capital impulsa la Mobile Week, una setmana per viure el MWC d'aprop. En la seva presentació, Gerd Leonhard, futurista i humanista i un dels principals representants del món de la transformació digital, ha donat el seu parer sobre aquesta allau que arriba a la Fira de Barcelona cada febrer. "El futur és ara, però encara no ens n'hem adonat", afirma Leonhard.
La tecnologia sembla que podrà fer de tot i ens podrà substituir arreu: feina, treball, automatització. Als Estats Units pensen que això és genial: "Com més aviat pugui connectar el meu cortex cerebral a l'internet, millor, podré pensar més ràpid", però a Europa ens preocupem una mica més per les conseqüències que això pot tenir. Leonhard creu que el futur és "millor del que pensem però ens hem de posar d'acord de com serà".
Leonhard diu que un filòsof afirmava, molt abans de la creació d'internet que "la tecnologia no és el que cerquem, sinó com cerquem". I què busquem? Felicitat. Per no perdre's en el camí de trobar el futur, Leonhard dóna nou principis:
1. Hem d'acceptar la tecnologia, però no esdevindre'n. "Avui dia hi ha molta gent que té més relació amb una pantalla que amb els altres humans, i això és tòxic", afirma.
2. El futur és un estat mental, no un temps. "El futur ja és aquí! Les màquines condueixen, operen, volen, poden fer centenars de coses", diu l'expert. Segons relata, la tecnologia creix de manera "exponencial i es combina entre ella, és abundant i holística". I aquesta situació ens obliga a tenir una visió més àmplia del món: El negoci típic és mort o està morint. "El negoci de la música va morir i ha renascut, com els mitjans de comunicació, la banca, el transport, l'automobilisme, etc. El negoci de vendre cotxes es mor, perquè ara pots compartir un cotxe, llogar-lo o pagar una subscripció per un cotxe. El negoci del motor es mou de la propietat a l'accés", exemplifica.
"Per ara el major perill no és que ens dominin les màquines, sinó que nosaltres ens acabem assemblant massa a elles"
3. Les dades són el nou petroli: Les empreses de tecnologia -Apple, Google, Facebook, Microsoft- són els nous "governants, o dictadors". L'expert es demana si "hem de regular les plataformes de dades tal i com vam fer amb el mercat del petroli. Més que res perquè aquestes empreses poden comprar el món i poden entrar al nostre cervell", argueix.
4. La intel·ligència artificial tindrà més impacte en la humanitat que la revolució industrial: aquesta tecnologia podrà fer coses que solien ser humanes, pot simular-nos. Amb la primera revolució vam "electrificar, després vam digitalitzar i ara cognifiquem i ho transformem tot en smart: smart health, smart retail, smart transport, smart home, etc. I això és una oportunitat de 60 trilions d'euros. Però paral·lelament, mentre smartifiquem les coses i enviem dades al núvol, estem creant un cervell. Aquesta informació: diners, historial mèdic, rutes de viatge, educació, tot serà al núvol. I hi haurà beneficis per a nosaltres, clar, però també és una gran temptació. Podrem solucionar molts problemes, sí, però hem de veure qui és el responsable".
No podem anar cap al futur amb por, en tot cas hem de mantenir la cautela. "Per ara el major perill no és que ens dominin les màquines, sinó que nosaltres ens acabem assemblant massa a elles. Si cries el teu fill perquè sigui com un robot no tindrà mai feina", explica.
Gerd Leonhard durant la seva conferència a la Mobile Week Barcelona | Cedida
5. Tot progrés tecnològic ha de desembocar en una millora de la humanitat. La tecnologia és exponencial, però els humans, no. Si totes les feines que tenen riscos les fan les màquines, això serà així en tots els aspectes de la vida? "Està bé que una màquina faci que no hi hagi accidents de trànsit, però serà així amb tot? Hi haurà lloc per la ineficiència, la imperfeció, el misteri o els errors?", es demana Leonhard.
Segons diu el conferenciant, la humanitat canviarà més en els propers 20 anys que en els 300 anteriors. I això fa demanar-se coses com ara "com de lluny estem disposats a anar en aquesta direcció? Quin serà el límit en què deixarem de ser humans?" Per evitar aquest conflicte, tota tecnologia del futur haurà de "ser creada amb valors humans, haurà de crear prosperitat, ha de ser ètica economicament i social i els seus dissenyadors han de ser-ne responsables".
6. Excloure les externalitats en els models de negoci esdevindrà insostenible. "Si una empresa no té en compte les negativitats que pot tenir la seva activitat, això acabarà amb ella", sentencia Leonhard. En la darrera dècada, Silicon Valley s'ha dedicat a "crear plataformes addictives; potser ara és el moment de tenir una conversa sobre ètica digital. No cal que el misteri, la lliure voluntat i els pensaments privats siguin un luxe o un record llunyà", avisa.
"Les feines només humanes del futur es basaran en el pensament humà: compassió, intuïció, creativitat, imaginació, empatia, ètica, misteri, disseny, moral, valors, etc."
7. El lideratge en ètica digital serà un avantatge competitiu. En una economia digital, com mantenim la humanitat? Si tot va cap al núvol i tot es connecta, com trobem lloc per la ineficiència i els errors? Com mantenim la humanitat? L'expert es demana si podem arribar a l'acord que hem de tenir un imperatiu ètic per contrarrestar la força de l'IoT, la IA, la robòtica i la bio-tecnologia, pel bé de la raça humana?
8. Adéu a la rutina, hola feina-només-humana. Aquesta és la nostra esperança. El mite és cert: moltes feines desapareixeran. "Si la teva professió està basada en la rutina, serà automatitzada", la bona notícia, però és que la majoria de feines encara no s'han inventat. Tot allò que no pot ser digitalitzat, serà una feina del futur: "Les feines només humanes del futur es basaran en el pensament humà". Perquè tot allò que és molt senzill per una màquina és complexe per un humà i allò que és complicat per a un humà, és fàcil per a una màquina.
Per tots els algosirmes que canviaran el futur, hi ha d'haver un equivalent humà: "Les coses que ens fan humans, com la compassió, intuïció, creativitat, imaginació, empatia, ètica, misteri, disseny, moral, valors, les coses importants de la vida no poden ser expressades en zeros i uns".
9. En el futur digital, la nostra humanitat és el que ens fa diferents. El conferenciant assegura que "no podem competir amb les màquines en allò que les màquines fan millor. Hem de canviar la manera en què ensenyem a les nostres criatures perquè siguin bons en creativitat, intel·ligència emocional, pensament crític, etc." Per tant i per concloure, l'objectiu és "posar la humanitat dins la tecnologia. Amb aquest principi el negoci del futur tindrà èxit, perquè tothom farà servir tecnologia". Així, "hem d'invertir tant en humanitat com en tecnologia. Acceptem la tecnologia, però no l'esdevinguem, perquè el futur és massa important com per deixar-lo en mans d'algorismes i intel·ligència artificial. Decidim el nostre futur abans que sigui decidit per un sistema operatiu".