Aquesta setmana s'han presentat totes les novetats del MWC, i totes les grans i petites marques s'hi han deixat la pell per a destacar davant dels altres. Estava prohibit tornar a ser el mediocre que submergia el telèfon en una galleda d'aigua. Ara tocava dir que els telèfons tenen 5G i que per tant permeten fer concerts, operacions complicades i vídeo-conferències a temps real. A part, de les pantalles que es dobleguen però no t'hi pots acostar més d'un metre, que si no es veu el truc (pista: són bastant de nyigui-nyogui).
Del que sembla que ningú en parli és del canvi de paradigma que algunes empreses han presentat sense que ens hàgim plantejat profundament el que suposa. Ja va passar amb el programari, i ara sembla que està passant també amb el maquinari.
"Parlem de la tecnologia com a servei. Ja no posseïm res, sinó que disposem a demanda"
Parlem de la tecnologia com a servei. Ja no posseïm res, sinó que disposem a demanda. M'explico: Vam començar comprant cintes de vídeo en VHS o Beta de les pel·lícules que més ens agradaven, vam passar a posseir-les durant tres dies per a gaudir-les gràcies al videoclub, i ara simplement paguem una subscripció a Netflix, HBO, Movistar o Filmin per veure pel·lícules a demanda. Amb el programari era bastant fàcil, perquè la mobilitat i ubiqüitat del producte fa que a sobre no hàgim de ser en un lloc determinat en un moment concret. I no només parlem de films, sinó també de música, software de retoc fotogràfic o espai al núvol.
La part fosca és el tema dels drets que fa que si volem veure un producte concret hàgim d'anar a una plataforma determinada. O potser volem veure una sèrie que comença a partir de la temporada 4 perquè aquella plataforma no té els drets de les tres primeres. A més, si un producte no té demanda, el poden treure del catàleg i que sigui impossible tornar-lo a consumir si no és en una filmoteca, biblioteca o similar.
I ara, tot això, està arribant al hardware. ¿Com? A base de productes a demanda que tampoc posseïm, però que disposem quan els necessitem.
Seat ha presentat el Minimó, un cotxe 100% elèctric amb bateries extraïbles pensat perquè estigui repartit per les ciutats i poder-lo disposar a demanda per usuaris. Com les e-Cooltra o Scoot que es poden trobar per Barcelona, que són motos elèctriques que es lloguen per minuts i es paga només pel temps que s'utilitzen. De fet, Seat ja ha deixat molt clar que aquest cotxe es pot aparcar en els estacionaments de moto i que està molt pensat per a empreses i no tant per a tenir-ne un en propietat.
Aquest tema m'ha fet reflexionar, i passejant pel MWC he trobat altres productes tangibles que tenen sentit en aquest tipus d'economies. Per exemple tots els dispositius de Realitat Virtual avançada. No parlo d'ulleres que fan servir el telèfon mòbil i que tenen una qualitat qüestionable, sinó aquells que valen a partir de 1.500 euros i que són complicats de configurar: calibrar sensors, cables que haurien d'anar pel sostre, auriculars integrats que imiten un 5.1... No m'imagino perdre més de 5 minuts fent això i agafant una urticària perquè hi ha un error de programari just quan ho necessito. Si hem arribat fins aquí, com a mínim que sigui tot "plug-and-play".
Ja no només parlem d'ulleres. ¿Estaríeu disposats a col·locar una cadira de 25.000 euros a casa vostra que se sincronitza amb els moviments del joc o pel·lícula que estàs mirant? Es diu Whiplash, està feta a Pineda de Mar i per a no marejar-te amb les ulleres és ideal. Els metges diuen que si "veus" que et mous, "notis" que et mous. Però a part del preu, són productes que requereixen una habitació sencera i per tant tenen més sentit en centres d'oci o museus.
"Les pantalles que es dobleguen poden estar molt bé, però la veritable revolució vindrà el dia que salvem una vida gràcies a les noves ambulàncies 5G"
El mateix va passar amb les impressores 3D, recordeu? Havien de canviar el món, però ara si el 2019 volem imprimir, podem anar a un centre tipus FabLab, on amb un servei similar a una copisteria, ens imprimiran aquella cosa que necessitem en 3D, amb màquines que segurament no estiguin a l'abast de tothom, ben calibrades, amb l'última actualització de software i amb un manteniment fet com cal.
I qui diu que no acabi passant amb altres dispositius menys comuns? No parlo de mòbils, ni tauletes, ni ordinadors, que ja hi ha serveis de rènting, però el gruix de la gent té el seu. Fa anys que ja ho tenim amb les rentadores, que amb prou feines caben en alguns pisos.
Un futur on cada cop tenim menys temps perquè treballem molt, menys espai perquè els pisos són petits, i menys diners perquè els sous a casa nostra són com són, les empreses es transformen i els seus models de negoci també. Les pantalles que es dobleguen poden estar molt bé, però la veritable revolució vindrà el dia que salvem una vida gràcies a les noves ambulàncies 5G del Govern, no hi hagi problemes de contaminació a les ciutats i els transports funcionin correctament i deixin de fer vaga. Mentre anem cap aquí, és el futur que vull pel MWC i pels meus gadgets.