“Els nostres ciutadans no són conscients de l’ecosistema i centres de recerca absolutament robustos que tenim”. Aquesta frase de Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona (UB), la van repetir d'una manera o d'una altra els sis ponents de la taula rodona Salut i ciències de la vida, la tercera i última de la conferència Inversions de la UE en projectes estratègics: una visió des de Catalunya. El panell va evidenciar que a casa nostra "hi ha talent i infraestructures", concentrats especialment a la capital, de la que ja parlen com la "Gran Barcelona", a l'estil d'altres ciutats de referència mundial com Londres o la costa oest dels Estats Units. Tot i això, hi ha reptes que el teixit científic català encara ha d'entomar: des de la desitjada desregulació -que faciliti el desenvolupament i la competitivitat de la indústria- fins a la potenciació del model publicoprivat, sense oblidar-se de retenir i continuar captant talent.
L'última taula rodona de la jornada va comptar amb sis oradors (set, si sumem la moderadora Izabel Alfany, directora general d'EIT Health Spain). Tots ells van començar explicant projectes i desafiaments professionals relacionats amb l'àmbit de la ciència i la salut. Núria Gavaldà, directora d'estratègia i innovació del Banc de Sang i Teixits, va parlar del nou Centre de Teràpies Avançades i Emergents de Catalunya (CTAEC), el qual va definir com a "projecte de país" que busca "millorar l'accessibilitat" a l'hora de tractar aquestes patologies.
Per la seva banda, Joan Comella, director de recerca, innovació i aprenentatge de l'Hospital Sant Joan de Déu, va explicar les Xarxes Úniques que el centre ha potenciat per combatre les malalties rares. En total, en són més de 7.000, afecten aproximadament 300.000 catalans i suposen un "autèntic drama" per a les famílies afectades. El tercer ponent va ser Joan Guàrdia, rector de la Universitat de Barcelona (UB), que va presentar el Barcelona Center for Applied Neurosciences. "Li vaig preguntar al doctor Mas-Colell per què Catalunya no tenia un centre de referència en l'àmbit de la neurociència, i a partir d’aquí vam establir els mecanismes per conrear aquesta idea", va explicar. Avui, la neurociència representa entre el 12% i el 14% de la producció catalana en ciència.
Èlia Torroella és vicepresidenta executiva a Hipra, l'empresa catalana que va participar en una vacuna contra la covid-19 "gràcies a la col·laboració publicoprivada"
Guàrdia, però, no va ser l'únic rector que hi va intervenir. També ho va fer Javier Lafuente, que ocupa el càrrec a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), i va parlar de la Resilience Against Global Changes (Reach-OneHealth), que pretén “construir un centre on participin diversos científics que tinguin expertesa en diferents temàtiques”. Per la seva banda, Èlia Torroella, vicepresidenta executiva R+D+I i assumptes reguladors d'Hipra, va explicar com aquesta empresa catalana va treballar en una vacuna contra la covid-19, tot remarcant la importància de la "col·laboració publicoprivada" en el procés. Finalment, Andreu Mas-Colell, president del Barcelona Institute of Science and Technology (BIST), va tancar la ronda de presentacions amb la seva exposició del hub d'innovació (o de recerca, tal com va matisar ell mateix) que s'està construint a l'Antic Mercat del Peix. "Les màquines estan treballant cada dia, tot i la incertesa política", va dir. I, fent broma, va afegir "crec que després del 25 de juny o principis de juliol les màquines continuaran funcionant”.
Les regulacions, el gran escull
Tot i coincidir en la idea del gran potencial que té Barcelona com a entorn científic i de salut, la taula rodona va assenyalar les regulacions com el "gran problema" que "frena" el desenvolupament. Gavaldà va denunciar la "fragmentació" que hi ha al conjunt d'Espanya i va exposar una dada significativa: a l'Estat passen 661 dies des que s’aprova un medicament fins que arriba a un pacient. "Cal accelerar aquest temps i impulsar una harmonització", va apuntar.
🧬Cures a malalties minoritàries, recerca en neurociència i desenvolupament de vacunes.
— Comissió Europea 🇪🇺 (@ComissioEuropea) June 13, 2024
💬Tercera taula rodona per parlar de projectes innovadors en matèria de salut.
👉Gestionar els recursos financers i el talent humà per ser ➖reactius i ➕actius.#ConferenciaInversionsUE pic.twitter.com/MSi0e8myq9
En aquest sentit, Torroella va proposar "eliminar tot allò que no aporta valor" en el procés burocràtic de l'aprovació d'una medicina. "Durant la pandèmia, em vaig intentar posar en la pell dels reguladors i vaig entendre que era molt complex", va admetre la vicepresidenta executiva d'Hipra. Tot i això, sí que va concloure que més enllà del context extraordinari de la pandèmia, els temps dels legisladors suposen una frustració al sector. "La ciència avança més ràpidament que les regulacions", va sentenciar.
"Convertir ciència en diners", un repte de país
El model publicoprivat va protagonitzar el segon bloc de la taula rodona. Per als sis ponents, es tracta indubtablement del camí a seguir. “És essencial que la col·laboració sigui global, però tendeix a concentrar-se en nuclis que es construeixen sobre instal·lacions i màquines com el Sincrotró o el supercomputador", va apuntar Mas-Colell. En aquest sentit, va demanar "desenvolupar les coses més globalment". Un concepte similar a la "interdisciplinarietat" que va reclamar posteriorment Comella. "La Gran Barcelona serà global o no serà", va proclamar el director de recerca, innovació i aprenentatge de l'Hospital Sant Joan de Déu.
En aquest sentit, Comella va insistir que la indústria científica catalana té una "gran oportunitat" amb Barcelona. “No m'importa massa que l'Antic Mercat del Peix sigui un hub d'innovació o de recerca, m'interessa que hi passin coses. Actualment, convertim diners en ciència, però ens costa molt convertir ciència en diners”, va lamentar. Una frase que va agradar entre els expositors i que es va repetir posteriorment.
AstraZeneca és un exemple "optimista", amb la instal·lació de dos 'hubs' a Barcelona, "atreta" per l'ecosistema català en l'àmbit científic i de salut
Tot i la seva contundència, Comella també va aportar un exemple optimista: la instal·lació dels dos hubs d'AstraZeneca a la capital, "atreta" per l'ecosistema català, des del seu punt de vista. "Quan em jubili, crec que això s’assemblarà cada cop més al Gran Londres o determinats territoris europeus o estatunidencs", va subratllar Comella. En aquest cas, va recordar que eren "models híbrids de col·laboració publicoprivats que competeixen salvatgement" i que Catalunya ha d'imitar. "Ens trobarem aquesta tensió competitiva en el camí, però hem de ser capaços d’aconseguir un ecosistema autosuficient i el més desregulat possible", va rematar el representant de l'Hospital Sant Joan de Déu.
Un entorn "perfecte" per atraure talent
L'últim punt de la sessió va reflectir les preocupacions del teixit científic i de salut català en l'àmbit de la retenció i captació de talent. "Som un país de pimes, però hi ha un gran problema d’innovació, perquè no tenim múscul per construir de pressa en sectors com l'enginyeria o la mecànica", va criticar Lafuente. El rector de la UAB va advertir que s'estava perdent talent en aquests àmbits i que "els plans s'han de fer amb molta antelació".
Guàrdia: "Quan viatjo pel món i dic que sóc part de l’ecosistema de salut català, això es percep com un símptoma de qualitat”
En aquesta mateixa línia, Guàrdia, el seu homòleg a la UB, va presumir del talent que hi ha a Catalunya. "Cada cop que arribo a la feina, em trobo talent a tot arreu. De fet, quan viatjo pel món i dic que sóc part de l’ecosistema de salut català, això es percep com un símptoma de qualitat”, va afirmar. En aquest sentit, va assenyalar com a principals problemàtiques "les condicions laborals amb què treballa la gent jove" i "la manera de retenir talent" que hi ha al país, que és "excessivament regulada" pel seu gust. “A més, tenim un problema seriós d’explicar a la ciutadania què som, què fem, què tenim i com ho fem”, va lamentar Guàrdia, abans d'insistir en la idea que havia exposat Torroella minuts abans. “La ciència va molt més de pressa que el legislador”, va concloure.