Feta la llei feta la trampa. Els negocis i internet: el màrqueting digital, el pagament per clic, els m’agrada, els seguidors, els pescaclics… Com que tot això de la publicitat a internet mou molts diners, també hi ha empreses que s’han mogut i han creat o patrocinat granges de clics.
Una granja de clics és un lloc físic en què treballadors mal pagats proveïts de telèfons mòbils i de diverses targetes SIM es dediquen a fer clics en enllaços, navegar per webs durant una estona, subscriure’s a butlletins, seguir determinats comptes de Twitter, de Facebook, d’Instagram, de manera que semblin usuaris normals i corrents que van navegant per la xarxa, amb l’objectiu fraudulent d’augmentar el nombre de clics, de visites, de m’agrades, etc. Això fa que sigui difícil detectar-ho amb els filtres automàtics que detecten bots, per exemple, perquè actuen com a usuaris legítims de la xarxa.
Aquestes granges estan localitzades generalment en països en vies de desenvolupament, com ara l’Índia, la Xina, les Filipines o Bangla Desh. Els empresaris d’aquestes granges de clics aprofiten la precarietat laboral d’aquests països. S’ha sabut, per exemple, que els treballadors guanyen un euro per cada mil m’agrades o per cada mil perfils de Twitter de què es fan seguidors.
Granja de clics és la denominació catalana creada per paral·lelisme a la forma original anglesa, click farm, igual com han fet llengües del nostre entorn com el castellà (granja de clics) o el francès (ferme à clics).
Així, doncs, sapigueu ser crítics quan navegueu per les xarxes i no us deixeu enlluernar. Trobareu tots aquests termes al Cercaterm.