El passat dimecres 19 d’abril es va dur a terme la primera edició de la Hackathon Digital Business al Campus Universitari d’ESIC a la ciutat de Barcelona. Malgrat que no era la primera Hackathon que posàvem en marxa, sí que era la primera amb les noves tecnologies i els entorns digitals com a eines i context per donar solució a una problemàtica concreta i amb els alumnes del Grau en Digital Business i del Grau en Marketing més el Títol Superior en Negocis Digitals com a protagonistes.
El concepte Hackathon neix precisament en l’entorn tecnològic on experts informàtics, hackers, s’organitzen en un esforç acotat en el temps per trampejar i resoldre alguna qüestió per un bé comú. Per tant, les Hackathons son tecnològiques i digitals en origen, però també col·laboratives i activistes per un bé comú.
En aquest sentit, entra en escena la Fundació Visible, una organització dirigida a liderar l’esforç per donar visibilitat social als inconvenients associats a dolències i malalties i col·laborar a millorar la qualitat de vida de les persones que les pateixen i els seus entorns. La migranya crònica, l'endometriosi, la depressió o la diabetis poden ser alguns exemples de malalties que sovint s’amaguen per temor a comentaris o altres conseqüències fruit de la incomprensió.
El concepte Hackathon neix precisament en l’entorn tecnològic on experts informàtics, hackers, s’organitzen en un esforç acotat en el temps per trampejar i resoldre alguna qüestió per un bé comú
Amb la participació de la Patricia Ripoll, fundadora i presidenta de la Fundació Visible i @mamatienemigrana a Instagram, els estudiants participants van seguir les etapes del design thinking per guanyar empatia, definir, idear, prototipar i testejar solucions coherents amb el propòsit de la fundació.
Una breu exposició per part la Patricia Ripoll va desembocar en una ronda de preguntes i comentaris en la que, ben aviat, tots els que hi érem ens vam adonar de quelcom fonamental: tots hi estàvem directament o indirectament involucrats i la definició de diferents problemes va ser senzilla per la familiaritat insospitada de qüestions que normalment queden circumscrites a la intimitat personal.
La por a perdre oportunitats laborals per fer pública alguna dolència, justificar absències o baixes laborals per indisposicions temporals, el que semblen excuses recurrents davant d’activitats compartides d’oci o simplement la por a fer pública el que pot semblar una feblesa quan en realitat és tot el contrari.
El procés va ser intens i els alumnes participants es van organitzar en grups per idear diferents solucions per després posar-les en comú per a generar-ne una de nova. Durant les cinc hores d’intens treball, hi va haver moments per a tot. Fins i tot, pel desànim després de veure que el camí seguit no portava enlloc. Però amb l’habilitat per reformular i retrobar ancoratges els participants van saber rescatar algunes perspectives descartades per encarar una solució que deixava de ser parcial per esdevenir transversal i a més molt factible.
La por a perdre oportunitats laborals per fer pública alguna dolència, justificar absències o baixes laborals per indisposicions temporals, el que semblen excuses recurrents davant d’activitats compartides d’oci o simplement la por a fer pública el que pot semblar una feblesa quan en realitat és tot el contrari
L’experiència i el resultat va superar totes les expectatives inicials, posant les bases d'Elephant. Una comunitat creada per fer visible l'invisible, per compartir, divulgar, entretenir, oferir empatia, comprendre i aprendre les múltiples cares de l'elefant que tothom veu, però del qual gairebé ningú parla.
Una comunitat que comparteix experiències i coneixement sobre situacions confrontades a la salut i la qualitat de vida. Una comunitat que empra les xarxes socials com a canal d'interacció i difusió. Una comunitat que organitza esdeveniments temàtics o transversals sobre circumstàncies relacionades amb malalties i dolències que ens uneixen i les retransmet per Twitch. Una comunitat descentralitzada, oberta i sempre creixent. Una comunitat que busca la implicació dels perfils més significatius a les xarxes que divulguen o comparteixen les seves experiències relacionades amb malalties o dolències com la manera d’oferir contingut d’interès i arribar a més gent. Una comunitat que busca el suport d'organitzacions que cedeixen els seus espais i recursos per celebrar els esdeveniments. I, sobretot, una comunitat que no jutja.
Elephant, una comunitat virtual dirigida a fer visible i comú l’elefant que tots veiem, però del que ningú en parla
En donar amb la idea, la dinàmica es va accelerar i el temps va començar a volar. Va ser com començar a estirar un fil que desfà tot l’embolic d’idees i propostes entrellaçades fins al moment. La màgia de la cocreació condensada poc més d’una hora on es van desenvolupar un conjunt de recursos llestos per posar-ho en marxa. En concret, un primer llistat de perfils significatius en diferents xarxes pel seu paper divulgador. Un primer comunicat per fer saber a aquests divulgadors què és Elephant i perquè s’hi han d’afegir. Un altre comunicat per donar a conèixer la iniciativa a organitzacions diverses a la recerca de suport i espais on celebrar els diferents esdeveniments. I per últim, es va definir l’estratègia comunicativa per a que persones de tot tipus s’hi sentin acollides.
És així com fa només uns dies va néixer Elephant, una comunitat virtual dirigida a fer visible i comú l’elefant que tots veiem, però del que ningú en parla. Elephant neix per compartir coneixements i vivències amb rigor i responsabilitat, però també amb un to lúdic i natural.
Els estudiants, com a primers membres d’aquesta comunitat, compten amb el suport de la Fundació Visible i d’ESIC per posar-la en marxa. La part bona és que no calen recursos financers per a iniciar el projecte sinó temps i dedicació compartida per a fer-la créixer.
Qui més s’hi afegeix?