Si els guionistes de pel·lícules de terror volguessin provocar la por i fer tremolar el món sencer, tot el tema del cibercrim els faria complir les seves expectatives. El Fòrum Econòmic Mundial ho inclou des del 2014 com un dels cinc riscos globals més importants, en termes de probabilitat, al costat del canvi climàtic, la desocupació o les catàstrofes naturals.
Segons un estudi elaborat per McAfee. s'estima que el cibercrimen té un impacte global en l'economia d'entre 350.000 milions i mil milions d'euros a l'any, prop del 1% del PIB mundial. Només a Espanya, el passat any el cost mitjà d'un ciberatac va rondar els 75.000 euros, la qual cosa suposa uns 14.000 milions d'euros per a les empreses del país, segons xifres de l'Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe). Però això no és tot, també assegura que diàriament són atacats entre 100.000 i 120.000 equips al nostre país.
És una realitat, vivim en un entorn envoltat de ciberamenaces cada cop més desenvolupades i avançades. I, segons l'IMF Business School, aquest any ho ha deixat molt clar amb cinc ciberatacs de gran abast:
- El passat 7 de març, la CIA patia la filtració d'un arxiu de dades amb més de 8.000 documents presumptament robats de Wikileaks, atac denominat Vault7. El contingut d'aquests arxius era primordial, ja que parlaven sobre operacions d'espionatge i eines de hackeig com les vulnerabilitats d'iOS, errors de Windows i la possibilitat de convertir SmartTv en dispositius de vigilància.
- Uns mesos després, ocorria el major atac massiu fins avui que va arribar a afectar a un centenar de països, parlem del ransomware WannaCry. Precisament les primeres alertes sobre aquest ciberatac van arribar el 12 de maig a través de la seu madrilenya de Telefónica, que va ordenar a tots els seus treballadors apagar els equips en detectar aquesta acció criminal en la seva intranet. El Servei Sanitari Britànic, la multinacional francesa Renault, el sistema bancari rus o el sistema ferroviari alemany, van ser algunes de les víctimes d'aquest atac. Afortunadament, el potent ransomware presentava algunes febleses i es va poder detenir la seva expansió mundial.
- Dos dies abans de la segona volta presidencial de França, hackers filtraven un total de 9Gb de correus electrònics del partit llavors candidat a la presidència liderat per Emmanuel Macron. L'operació s'assemblava a l'esquema de ciberatac dut a terme mesos abans contra la campanya d'Hillary Clinton.
- Al juny, tenia lloc una altra onada d'atacs de ransonware similar al Wannacry, però més avançat, coneguda com Petya. Encara que aquest ciberatac també va afectar nombrosos països, els investigadors sospiten que l'objectiu principal era Ucraïna, ja que va ser el país que va veure més afectada la seva infraestructura.
- Un altre cibercrimen que destacar és el patit per l'empresa nord-americana d'informació sobre solvència crediticia, Equifax, qui va confirmar un accés il·legal a les seves bases de dades que podria haver exposat la informació d'aproximadament 143 milions persones.
Encara que és comú pensar que aquests ciberatacs van dirigits a grans empreses, hi ha estudis que demostren que més del 43% dels ciberatacs tenen les pimes europees entre els seus objectius.