Els fundadors de Foods for Tomorrow són novells. Bernat Añaños i Marc Coloma no havien muntat mai una empresa fins que es van entestar en crear carn que no fos carn. El primer explica que el camí d'emprendre no és fàcil, però que de vegades deixa detalls agraïts, com el premi EmprenedorsXXI de Caixabank que han rebut aquesta setmana. Ha estat en el marc del Tech Spirit Barcelona, el congrés d'emprenedors que s'ha organitzat en el lloc del Mobile. Añaños desprèn sentit comú, així com les decisions que relata que han anat definint l'empresa que ha desenvolupat els productes Heura, que recreen l'experiència de menjar carn a partir de productes 100% vegetals. Potser el fet que sigui una firma motivada i moguda per un propòsit -canviar el sistema alimentari-, condiciona la seva manera de fer. Però, a part de la carn vegetal, Añaños assegura que no han inventat res nou.
Us considereu emprenedors o empresaris?
Crec que un emprenedor és un empresari i que ens hem de treure les demonitzacions de sobre: les empreses poden fer coses bones o dolentes. N’hi ha moltes que no ho feien bé i estan canviant per fer-ho millor i hi seguirà havent empreses que facin coses no tan bones. Segurament fa cinc anys hauria demonitzat els empresaris i ara veig com n’és de difícil, canviar les coses. Crec que s’ha de començar a utilitzar la paraula empresari sense por.
Ho pot ser qualsevol persona?
L’única cosa que es necessita són ganes. Hi ha gent que no vol dedicar tant de temps a canviar les coses des de la part professional, i no passa res. A mi fa 10 anys em dius que faré això i segurament hauria pensat que no és possible: no sabia fer res. Trobar una cosa pròpia, que sentis teva, i formar un equip que estigui gairebé tan motivat com tu és el més important. No s’ha d’estudiar a Esade per ser empresari.
Tot i així, la majoria d’empreses fracassen. Quin diries que és el secret per sobreviure en el vostre cas?
Les ganes de voler canviar les coses. Nosaltres fem activisme des de l’empresa i tenim molt clar on volem posar els nostres esforços. A nivell més pragmàtic, invertir en equip i en persones que els sàpiguen crear, en recursos humans. Crec que la majoria de startups que fracassen és perquè l’equip fundador es desmotiva.
Aquesta és la primera experiència emprenedora tant del Marc com teva. Com la vau afrontar?
La ciutat de Barcelona té una gran sort: Barcelona Activa, una institució que posa molts recursos a ajudar els joves emprenedors. Estem molt agraïts a ells i també a Autoocupació, Netmentora... Hi ha molta gent que vol ajudar dos joves que són una mica somiatruites. Hem fet moltes preguntes: hem anat a preguntar a un xef i de cop s’ha convertit en assessor nostre. Ens ha passat amb gent de la indústria càrnia i de la distribució. Al final, si ets transparent la gent et vol ajudar.
A qui més heu preguntat?
A gent que ja ha fet tot el procés pel qual nosaltres estàvem passant. Si ets una startup a Barcelona, pots preguntar a TravelPerk, a Glovo... Nosaltres sempre ens hem trobat amb aliats: fem una cosa molt única al sud d’Europa i hi ha molta gent que en vol ser part.
"Segurament fa cinc anys hauria demonitzat els empresaris i ara veig com n'és de difícil, canviar les coses"
Què us va costar més en començar a posar les bases de l’empresa?
Pensar en gran; treure’ns el xip de pensar que som petits és un dels passos que més ens va costar. A Silicon Valley pensen en gran perquè han nascut fent-ho. Aquí no tenim aquesta mentalitat, tot i que està canviant. Hem de pensar que tenim un súper producte. Som joves i tenim poca idea de com fer les coses, però estem més motivats que un 99% de la població amb la seva feina. Per tant, a per totes. No veig cap altra ciutat al món millor que Barcelona per canviar el sistema alimentari. Com podem deixar que ho facin a Silicon Valley, Londres o Amsterdam? És impensable que el mediterrani deixi que aquestes ciutats orfes de gastronomia s’ocupin de crear l’alimentació del futur.
Aconseguir finançament és una de les principals preocupacions de molts emprenedors. Per a vosaltres també?
Ara hem començat un procés de ronda de finançament, que preveiem tancar a mitjans d’enguany. Serà la primera, però encara s’està perfilant. Fa un temps vam estar a punt d’obrir-ne una, però vam anar a Silicon Valley a parlar amb gent del sector foodtech i vam veure que era millor esperar i fer la ronda més proactivament i lenta, triar molt bé qui la liderarà. L’explosió d’inversió a nivell mundial en proteïnes vegetals ajuda molt; és fàcil captar ara mateix, però volem tenir gent que aporti més que diners.
La carn vegetal de pollastre d'Heura | Cedida
Muntar una empresa vol dir crear-ho tot de zero. Quin model de lideratge heu introduït?
Som molt més horitzontals que moltes empreses, però crec que és un canvi que està arribant a les empreses tradicionals, tot i que de manera més lenta. No podem estar fent reunions els 30 que formem l’equip cada dos per tres; els ritmes de les startups no ho permeten. Però s’han de crear espais de feedback, on la gent pugui felicitar i ser felicitat. Un dels nostres valors és honestedat radical: a qualsevol persona -als directius també- se’ls pot posar en dubte qualsevol decisió.
En una estructura tan horitzontal, els directius deixen de ser imprescindibles?
No estem aferrats al càrrec: treballarem en l’àrea en què aportem més a cada moment. Jo ara sóc director d’expansió perquè és una figura transversal i treballo molt a nivell internacional, però si arriba un director d’expansió que ho faci millor que jo i tingui més contactes, cap problema. Si arriba un moment en què no puc tenir impacte enlloc, m’encantarà veure l’empresa i dir: “Quin equipàs que tenen!”. Però crec que tant en Marc com jo encara podem aportar moltes coses.
Ferran Adrià deia al Tech Spirit Barcelona que un 99% de les empreses no han d’innovar. Formeu part d’aquest 1% innovador?
Sí, ens considerem una empresa innovadora: som molt pocs fent el que estem fent, amb la diferència que ho fem amb un esperit mediterrani i a més amb la nostra essència de pocs ingredients i amb vocació d’explicar-ho a la gent per a què ho entengui. Tan de bo deixem de ser els únics i s’acceleri el canvi.
"Vam estar a punt d'obrir una ronda de finançament, però vam veure que era millor esperar i fer-la més proactivament i lenta"
El que ja s'ha accelerat és el vostre creixement. En menys de tres anys de vida, heu arribat a set països. Com ha estat el procés d’internacionalització?
Ho hem fet a través de partners interessants de cada país: a Singapur i Hong Kong hi ha un distribuïdor 100% vegà amb qui ens hem entès molt bé. La gent prova el producte i els agrada molt; volen ser els primers en introduir-lo. Aquest any volem obrir Itàlia, Canadà, Xile, alguns països d’Àsia i França, que hi arribem aquesta setmana que ve.
Per què heu optat per la distribució i no el model de botiga física pròpia?
Al principi volíem fer moltes coses, però volem posar tots els recursos en R+D -que els millors productes de carn vegetal del mercat siguin els d’Heura- i en màrqueting -fer arribar els productes de la millor manera a tothom d’una forma democràtica. Aquí estem a Carrefour, Caprabo, Bon Preu, Casa Ametller, Eroski, La Sirena, que van ser els primers i hi tenim una relació molt bonica... Encara no estem a Mercadona, però hem entrat a un projecte amb Lanzadera [l'acceleradora del propietari de Mercadona, Juan Roig] aquest gener.
Com ha evolucionat el sector foodtech des que vau començar?
La carn vegetal era inexistent quan vam començar. Que empreses com Lidl apostin per fer hamburgueses d’origen vegetal és una victòria per a Heura i per al canvi. Fa 10 anys no hi havia ni llet vegetal, què fàcil que és ara! Érem uns bojos quan trucàvem els grans supermercats; ara ens truquen ells.