Les farmàcies van penjar el cartell de “mascaretes esgotades” pocs dies després que arribessin els primers casos de coronavirus a l’Estat espanyol. Tot i els avisos de les autoritats sanitàries sobre que la població sana i fora dels col·lectius vulnerables a la pandèmia no calia que utilitzessin mascaretes, les vendes d’aquest producte van créixer un 10.000% en comparació a l’any passat, segons dades de Fedifar (la Federació de Distribuïdors Farmacèutics). Però no és l’únic article que va buscat en temps de confinament i saturació dels centres sanitaris. Davant l’escassetat, producció. La impressió 3D s’ha posat al servei de la medicina en la fabricació de certs objectes que poden ser útils per fer front a la malaltia.
Particulars des de casa i companyies especialitzades produeixen mascaretes, però també respiradors, viseres i altres peces. Aquestes dues línies d’actuació són completament independents i s’organitzen de manera separada, amb iniciatives puntuals o bé amb una activitat més continuada. L’objectiu, però, és el mateix: proporcionar als hospitals i centres sanitaris el material més necessari i escàs davant l’allau d’ingressos i consultes per la covid-19.
Entre els projectes que han sorgit des de l’àmbit empresarial destaquen el hub creat pel Consorci de la Zona Franca de Barcelona amb el centre tecnològic Leitat i Seat, o la cessió d’una seixantena d’impressores per part de l’empresa especialitzada BCN3D. “El tancament d’empreses i fronteres dificulta l’abastament de certs productes sanitaris i, davant d’això, han sorgit un seguit d’iniciatives en l’àmbit de la impressió 3D”, indica Sergio Morales Planas, professor de la UOC i expert en aquesta àrea a Fluidra.
Mentre que la primera iniciativa se centra en produir respiradors, la segona dedica els esforços a fabricar viseres. Leitat ha dissenyat el prototip de respirador, que les impressores 3D industrials produiran a un ritme d’entre 50 i 100 unitats diàries aquesta setmana. La capacitat de producció de viseres per part de BCN3D -que té impressores 3D d’escriptori- és d’unes 300 en tres o quatre dies. “L’Hospital de Sant Joan de Déu i el Germans Trias i Pujol de Badalona s’han mostrat interessats en la nostra iniciativa i estan en procés de validar els models que els hem fet arribar”, explica David Martínez, responsable de premsa de BCN3D.
L’empresa de Castelldefels va posar a disposició de la Generalitat de manera desinteressada i gratuïta 63 impressores 3D, però, a dia d’avui, encara no ha rebut cap petició per utilitzar-les. És per això que van decidir contactar directament amb els centres sanitaris i oferir-los les viseres. “Imprimim la part fixa i hem comprat pantalles de metacrilat per muntar-les a les nostres instal·lacions”, relata Martínez. Entre aquests projectes per via privada i els makers -els particulars que tenen una impressora 3D a casa-, “hi ha tot un ecosistema al darrere”, diu Morales.
L’objectiu d'empreses i 'makers' és el mateix: proporcionar als hospitals el material més necessari i escàs davant l’allau d’ingressos i consultes per la covid-19
Més de 10.000 ‘makers’
“Quan el material sanitari va començar a escassejar, alguns moviments dins la comunitat maker em cridaven l’atenció, i m’he decidit a imprimir en el moment en què m’ha sorgit l’oportunitat real d’aportar el meu granet de sorra”. Juan García és un dels ciutadans que té una impressora tres dimensions a casa i l’ha posat al servei de la salut. “Vaig fer algunes proves de mascaretes a nivell personal, però quan m’he afegit al grup de makers ens han demanat que fabriquem viseres”, explica. Programador informàtic de professió, de moment n’ha imprès sis i aviat sol·licitarà fer la primera entrega.
Diversos grups de Telegram són la via de comunicació que permet organitzar la xarxa de producció casolana. García afirma que el número de persones que participen en el seu canal és superior a 2.000 i que “això fa que la iniciativa funcioni i surtin els números”. De fet, fabricar la part de plàstic d’una visera pot suposar tres hores d’impressió, en funció del model de màquina i els ajustaments, explica García. Va ser un amic qui li va suggerir que participés en el projecte i el va introduir al grup de Telegram després de veure una publicació a Instagram sobre les mascaretes que havia fet a títol personal.
Un grup de treballadores sanitàries amb viseres creades per 'makers' | Cedida
Quan un membre del grup ha acumulat cinc o més viseres, pot sol·licitar -pel mateix canal de Telegram- que li passin a recollir a casa. Els makers s’han organitzat per àrees: García forma part de la de Barcelona, però n’hi ha arreu de l’Estat. Les entregues es fan, entre d’altres, a l’Hospital Clínic i al de Bellvitge. A la seva pàgina web, Coronavirus Makers, expliquen que hi ha gairebé 11.000 persones involucrades en el moviment a tot el món.
Els materials adequats
Qualsevol persona pot fabricar productes sanitaris? Si es tenen els estris necessaris, sí. L’única cosa imprescindible, apunten Morales i Martínez, és seguir les instruccions i, sobretot, atendre les necessitats dels hospitals. De fet, a tots dos els preocupa que els makers no tinguin en compte que el material ha de ser homologable: “Tothom pot imprimir, però no vol dir que després es pugui utilitzar”, segons Morales. La qualitat i els materials són els dos factors que poden obligar a descartar productes ja fabricats.
La qualitat i els materials homologables són els dos factors que poden obligar a descartar els productes ja fabricats
En el cas de les viseres, explica Morales, han d’estar fetes d’un material que es pugui esterilitzar: “El que passa de vegades és que fem peces sense tenir els coneixements necessaris”. Però Juan García està al corrent de quins són els materials que es poden utilitzar. Indica que “els administradors del grup [de Telegram] han parlat amb els hospitals i sembla que no tenen problema amb el PLA o l'ABS, que són els polímers que utilitzem per imprimir les viseres”.
Des de BCN10, de fet, van optar per aquest producte perquè “els respiradors i les mascaretes són molt més complicats, necessiten moltes més homologacions”. I és que el primer producte està en contacte amb les vies respiratòries de les persones i, el segon, amb la cara. Encara que escassegen, tots coincideixen que és millor deixar aquest material més complex als professionals.
Altres aplicacions
Així doncs, per ser un maker només es necessita una impressora 3D -segons el model, amb menys de 600 euros és suficient per comprar-ne una- i el material -uns 30 euros el quilo-. Al pack per a principiants s’ha d’afegir una peça virtual, els models de les quals es poden trobar a internet. S’introdueixen els paràmetres al software i ja es pot començar a imprimir. “Hi ha un model de mascareta que ha tingut més de 300.000 descàrregues”, explica Morales.
Però el vincle entre la impressió 3D i la medicina no és nou. Martínez explica que “fa quatre o cinc anys que les impressores han entrat als hospitals espanyols i s’han convertit en una eina essencial”. De fet, BCN3D col·labora amb l’Hospital Sant Joan de Déu. Entre altres coses, les seves impressores 3D fabriquen prototips que simulen un òrgan real per a estudiar una operació abans de fer la cirurgia de veritat.
Una altra possible aplicació d’aquesta tecnologia en la crisi del coronavirus seria la impressió de menjar. Tot i que aquest àmbit encara és molt incipient, Morales assegura que hi ha algunes empreses a Catalunya que s’hi dediquen. “Sobretot es fabriquen aliments que no existeixen en la realitat”, indica. Però perquè aquesta possibilitat arribi a les cases i els makers la puguin fer seva, encara falta.